La imatge:
L'ampolla mig plena i mig buida.
La poma mig bonyegada i mig perferte.
En aquesta foto veiem una poma perfecte, potser en la part amagada hi ha un petit bony.
L'exercici:
Mira't i mira els altres donant més importància els aspectes positius i fortaleses, ja que aleshores creixeran.
Quines qualitats humanes tens? Quines qualitats humanes tenen la gent del teu voltant?
Quan rebis una crítica, mira la part bonyegada (falsa en la forma i en el fons o contingut) i mira la part vertadera (autèntica en la forma i en el fons), aleshores aprèn i escull aquella part positiva.
Quan rebis una crítica feta des del egoisme, imposició, possessió dels altres, distancia't, accepta-la (especialment la part vertadera) i sigues compassiu. Quan rebis una crítica feta des del cor, el desig de bondat, acosta't, comprèn, accepta-la (especialment la part positiva) i torna't més savi per millorar-te.
No deixis que una crítica o autocrítica et faci perdre de vista la teva llum o xispa divina o les teves qualitats o virtuts o dons.
L'explicació:
La llei del reflex diu que ens acabem trobant el que projectem i per tant si ens fixem en les nostres qualitats, si ens estimem, també estimarem els altres i també admirarem qualitats dels altres (viceverse també funciona), i aleshores per la la llei de la correspondència també rebrem allò que un emet, en aquest cas amor.
Certament rebrem petacades d'altres persones, agressions vàries en determinats moments de la nostra existència, però en la mesura que la persona estigui per sobre de tot això i romangui constant en l'atenció en les qualitats dins d'un mateix i els altres, avançarà ràpidament com a ésser de llum.
Al final un acaba essent el que es va creant en forma de pensaments, sentiments i accions i per tant si una persona en lloc de reaccionar als atacs aliens, es dedica a reaccionar admirant les qualitats dels altres amb fets, també acabarà essent valorat per allò que projecta en bona mesura.
Un supera la por a la crítica (sigui dels altres o la pròpia), quan l'accepta, en lloc de resistir-se a ella, i quan en lloc de plorar treballa per perfeccionar-se i focalitza l'atenció no en els seus fracassos sinó en els seus progressos en el conjunt de la seva individualitat, aleshores també avança.
Per altra banda, si un no vol ser jutjat ni criticat, millor que no jutgi ni critiqui, una altra cosa es fer observacions des de la impersonalitat, des de la generositat i regides per la bondat.
