La imatge:
Una persona veient-se a ella mateixa opinant sobre ella mateixa.
Una persona reflectint a l'exterior la seva opinió sobre ella mateixa.
Una persona reflectida en tres moments:
1. El que actua espontàniament. Imagina't jugant a tennis.
2. El que reacciona. Imagina't formant part del públic fent valoracions sobre el teu joc.
3. El que s'observa. Observa a l'espectador que interactua amb els altres, al jugador des d'una posició d'autoconsciència.
Es produeixen tres autoimatges.
1. La imatge de jugador.
2. La imatge d'espectador.
3. La imatge del observador intern i autoconscient.
Al final la persona actua, de manera que l'opinió que tingui d'ell mateix dependrà de la suma de les tres autoimatges. Allò ideal seria silenciar la imatge de jugador i la d'espectador, ja que aleshores la imatge del observador intern i autconscient, em refereixo a la part divina que té cadascú que es capaç d'autoanimar-se, amb justícia, amb fe i comprensió o acceptació.
D'aquesta manera la persona té la imatge natural que té amb un sentit evolutiu (no perfecte però en canvi en direcció a la perfecció), independentment de la imatge que els altres volen que tingui o que un s'imagini tenir.
D'aquesta manera la persona es capaç de veure's a ella mateixa, tal com és, sense màscares innecessàries, i encara que això pugui contradir d'entrada amb el que un vol ser, és la gran oportunitat per adonar-se compte de la importància de créixer a partir del que és i així serà més íntegre i viure sense sofriments innecessaris i coherent el propòsit de l'ànima.
L'exercici o procés:
Versió a:
1. Aixeca't tan bon punt et despertes.
2. Sigues agraït per tenir l'oportunitat de tenir un nou dia per viure i evolucionar.
3. Escull un motiu per sentir-te viu, pensa en una qualitat a desenvolupar, pensa en una elevada qualitat per sentir-te identificat de manera que la seva llavor ja es trobi dins teu.
4. Pensa en una acció que estigui relacionat amb aquesta actitud associada a la qualitat.
5. Fes exercicis amb autodisciplina per desenvolupar una mica més aquesta qualitat per tal de ser creïble, per tal que formi part de tu, és a dir perquè cristal·litzi dins teu.
Un exemple, seria l'atenció serena en el menjar o en el fet d'observar els pensaments sense sentir-se condicionat per a ells.
Un altra exemple, és identificar-se amb el sentiment de la generositat a través de la companyia a una persona, amic o familiar aïllat, etc.
No es tracte de fer grans esforços. Ser el que un no és, no té massa sentit, ja que tensiona a la persona. Cal adonar-se de la pròpia naturalesa, de les pròpies virtuts i treballar de manera natural, i amb coherència.
Versió b:
A vegades va bé recordar a final del dia aquelles accions positives que han servit per construir una o altra qualitat, recordar-ho i sentir-ho fa que un se senti més motivat per repetir-ho.També va bé, ser conscient en què es pot millorar per tenir l'estímul a seguir creixent.
L'explicació:
Certament quan un nen és petit, és més vulnerable i per tant en funció també de la seva manera de ser pot ser més susceptible a les opinions dels altres, de manera que si són bones se sent bé amb ell mateix i si són dolentes, se sent malament amb ell mateix, se sent com a responsable de la imatge que projecta sigui per bé com per malament a ulls dels altres, uns ulls per cert, moltes vegades veuen les coses de manera força confusa. És el que s'anomena la profecia d'autocompliment, és a dir si el pare pensa en + positiu respecte el seu fill, aquest al sentir-se respectat i confiat, actuarà per no decebre i se sentirà bé amb ell mateix, en cas contrari, el nen se sentirà contrariat i desmotivat, excepte que sigui molt evolucionat o porti una ànima vella i no s'identifiqui amb les opinions dels altres de manera important.
Quan un és més gran, independentment que un hagi estat educat amb amor com si no, la persona cal que es vagi connectant amb aquest Ego Superior, a aprendre a silencienciar-se, a aconseguir que la seva autoestima no depengui de l'opinió dels altres, a que no depengui el que pensen els altres que un s'hauria de sentir per estar en una situació o un altra (per exemple a l'atur, o bé passant altres dificultats siguin quines siguin), que no depengui d'estar en una situació en què una determinada societat titllaria d'irresponsable, fracassada o de qualsevol altra manera.
El que és important, es valorar-se no tant pels resultats de les seves accions i les situacions que un passa, sinó sobretot per l'actitud. Això si, quan un comença a experimentar sentiments de preocupació personal, i egoista, a tenir una actitud d'automenyspreu, o d'arrogància, es quan un s'ha de preocupar-se i adonar-se que estigmatitzant-se com a víctima és perjudicial. Per exemple, quan la persona canvia l'estat d'orgullós de sentir-se superior o perfecte per una actitud en què accepta les seves limitacions presents, i els seus sentiments d'imperfecció, se sent més alliberat sempre hi quan treballi per avançar i créixer internament i externament, trobant el seu espai i rol dins d'aquesta societat tant complexa, i amb una actitud d'aprenentatge constant i essent humil per aprendre dels millors.
És important seguir un bon model (afí a la pròpia naturalesa) per anar-s'hi semblant, i autovalorar-se i autoanimar-se de manera positiva, merescuda a través del treball diari, especialment en qualitats (humilitat, respecte, generositat), més que com a persona exitosa en el món material, etc. (això seria una conseqüència).
A través d'aquesta autoanimació, un s'estima més a un mateix, es connecta amb la part divina, se sent estimat, estar més disposat a estimar els altres amb respecte, i per exemple és menys vulnerable davant de les crítiques externes, de les autocrítiques, acceptant-les com a punts de partida per deixar-les estar i aprofitant allò positiu que tinguin i serveixin. De fet, quan la persona se sent identificat amb imatges basades amb qualitats, per exemple com la humilitat, no se sent ferit davant d'un crítica intel·ligent, sinó agraït perquè sap que ell és molt més que un qualificatiu positiu o negatiu que rebi en un moment donat. Continua tenint una autoimatge real i positiva de sí mateix en la mesura que troba gaudiment en el treball i saviesa i amor en la connexió amb la part divina d'ell mateix.
Acceptació i evolució!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
