La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 232. Sobre els esdeveniments de la vida. L'actitud de queixa o recreació o l'actitud d'equanimitat.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 232. Sobre els esdeveniments de la vida. L'actitud de queixa o recreació o l'actitud d'equanimitat.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 19 de setembre del 2011

232. Sobre els esdeveniments de la vida. L'actitud de queixa o recreació o l'actitud d'equanimitat.

















La imatge:


Una persona o grup de persones queixant-se o una persona queixant-se a altres persones davant determinades injustícies segons el seu punt de vista.
Una persona recriminant-se a ella mateixa.

Una persona acceptant la realitat que existeix tant si li agrada com si no, amb serenitat, equanimitat, i assumint la responsabilitat del canvi a partir del exemple i treball especialment, i fent intervencions davant la conducta incorrecte dels altres, amb bones intencions quan realment ha treballat interiorment.

L'explicació:

Diu un savi, que la cultura de la queixa porta a la decadència.
La queixa és una reacció, o acció davant d'una situació o relació en què la persona considera injusta, o senzillament li molesta, li resulta incòmode. Provoca un malestar emocional fruït d'un condicionament mental o una imatge en què associa una situació amb unes característiques determinades amb conceptes com la injustícia, malestar, etc.
També sovint la persona es queixa degut a la por a perdre comoditats o senzillament perquè perd amor, materials, possibilitats aparents de créixer a través dels estudis, etc. En definitiva, la gent se sol queixar perquè hi ha dolor i aleshores sovint el dolor es fa més gran.
Aquest dolor pot ser físic, mental i emocional, i sol estar associat a la pèrdua d'un estat de benestar.

Com es pot minimitzar o reduir el dolor?

Deixant de prestar-li atenció. Posant atenció en altres centres siguin físics, siguin imatges mentals.
Per exemple, tenim una imatge mental d'una persona amb qui ens hem discutit, aleshores tenim molèsties i patiments. Quan recordem algun aspecte positiu d'aquesta persona associat amb una imatge, aleshores el patiment disminuix, fins i tot desapareix.
Quan un accepta el dolor, la imatge negativa d'una persona, la situació difícil que atravessa un mateix, el sentiment canvia per complet. Quan hi ha acceptació i fins i tot un cert agraïment de poder aprendre de les adversitats, aleshores en lloc de rebutjar, un les observa, les estima i pot descobrir coses que fins aleshores no havia vist, és a dir pot veure oportunitats. Per exemple, en lloc de recriminar-se perquè un es troba a l'atur, cal acceptar-ho i en lloc de sentir-se desgraciat, pot ser agraït per tenir l'oportunitat d'aprendre a ser més flexible davant la vida, i tenir l'oportunitat per exemple de trobar una feina més adequat al seu perfil.

Quan un s'observa i se sent malament per haver fet errors, o quan veu que els seus fills cometen errors, o quan la societat no actua correctament, lògicament com a punt de partida, un pateix un cert dolor, hi ha una certa queixa, però aleshores la millor cura, està en l'amor, en l'acceptació i en donar bon exemple.

Si un ha comès errors, en lloc de recriminar-se, cal ocupar-se i acceptar que la vida li dóni oportunitats per reparar els errors que hagi comès. Preocupar-se per no haver estat perfecte és una mostra d'un orgull insà.
Si un es recrimina a un mateix o bé amb un altra (amb un estat mental de rebuig), aleshores hi ha tensió, hi ha separació entre el pensador i el pensament, entre l'observador i l'observat.

Quan l'amor apareix, hi ha unió i en lloc d'ennutjar-se, hi ha comprensió, compassió, i recolzament. En la unió hi ha transformació, hi ha aprenentatge i hi ha una ment lliure de judicis, on apareixen consells, revelacions, i nous punts de vista que serveixen per avançar i per en lloc de preocupar-se (que pot estar bé com a punt de partida), més val ocupar-se per construir juntament amb els altres un món més just i més feliç.

Recentment en el mundial de futbol de Brasil, en Suárez va mossegar en el jugador italià´, Chiellini. Deixant de banda la sanció dura que ha rebut perquè repari i s'adoni que la seva reacció no té cap mena de sentit, em va agradar escoltar unes declaracions d'en Evander Holyfield que va ser mossegat per en Tyson (a l'orella) en un combat de boxa de pesos pesats. Vaig llegir que deia que el comportament d'en Surez era d'un jugador frustrat que recomanava a l'italià a perdonar-lo per sentir-se lliure. Va recomonar quelcom que va fer després d'haver de guanyar el combat amb en Tyson.

Holyfield

Per cert, en Suárez demana perdó.

Suárez demana perdó

I en Chiellini no només el perdona sinó que demana a la Fifa que li redueixi la sanció.

Chiellini



L'exercici:

Mira un paisatge, coses que t'agraden, coses que et desagraden i aleshores adona't que tu no ets solsament els sentiments, tu estàs per sobre de tot d'ells. Adona't que el paisatge no canviarà perquè t'agradi més o menys. Adona't de considerar i prestar més atenció en aquells elements que t'agraden perquè aleshores la teva imaginació farà la resta i el teu sentiment i interpretació de la realitat serà diferent, és a dir positiu.

La teva interpretació i actitud és el realment important, el que t'influirà en els teus sentiments, pensaments i accions. Si un s'identifica amb les circumstàncies externes és vulnerable ja que aquestes per definició són canviables, si un s'identifica amb la seva pròpia construcció divina, serà invulnerable.


Davant d'una injustícia, accepta-la i aleshores contribueix en canviar les coses primer per mitjà de l'exemple i aleshores si és necessari lidera el camí correcte amb saviesa, amor desinteressat, comprensió, compassió i valentia.

Davant les teves imperfeccions, accepta'ls i sigues equànime i t'adonaràs de les virtuts i talents que tens de tal manera que si els poses més atenció, regaràs el teu jardí sigui físic, mental, emocional i espiritual i creixeràs i construiràs una nova realitat. Fés el mateix amb els altres, especialment als fills, admira les qualitats, confia amb la seva expressió i així els invitaràs que responguin correctament.

Accepta i aprèn dels errors i assumeix la responsabilitat de la teva situació i posa atenció en allò positiu que tens per oferir, ja que això és el que és important.

És més sà i constructiu viure des de l'agraïment en lloc de la queixa, des del paradigma de l'abundància en lloc de la mancança. El poder està a l'interior. Sóm creadors o com a mínim encara que tot estigui creat, sóm actors i observadors més intel·ligents i savis del que a vegades demostrem. 

Pensa en les qualitats associades a l'equanimitat!

Salut!