La imatge:
Aspectes del diàleg intern.
Un pare amb el seu fill petit.
El pare i el fill petit que està a dins d'un mateix.
L'explicació:
Un pare amb el seu fill petit té la següent actitud:
L'estima, l'adora, el protegeix, li ensenya a superar les dificultats de la vida a través del seu exemple, l'accepta, el valora, el perdona, li fa observacions, l'estimula a l'acció individual i col·lectiva, li fa preguntes perquè espavili per ell mateix. També rep feedback del fill i aprèn molt.
frases a mencionar en el teu fill sovint
En aquest enllaç es recomana un conjunt de frases que és convenient comunicar amb el teu fill per tenir una relació sana i ser partícep d'una bona educació.
Per exemple, no només amb paraules, sinó també amb accions, mostrar-los la nostra estimació.
Comunicar-los i reconèixer que la pròpia vida té més sentit i és més feliç amb la seva existència.
Que són especials, únics, amb talents, dons i qualitats, que lògicament caldrà pulir, millorar,...però que són únics i han vingut a desenvolupar un rol a la vida. És millor senyalitzar-ho amb detalls, amb fets que mostren, i sense que caiguin en la relaxació, es tracte l'oportunitat que tenen de créixer a partir del que són i valuós que tenen dins d'ells.
Que cada dia resses per ell/s pel seu benestar i la seva capacitat de superar obstacles.
Sobretot és molt important comunicar-los que confíem amb ells. D'aquesta manera ells, al captar aquest sentiment, és molt probable que no vulguin decebre, al sentir-se estimats voldran respondre positivament però alerta, no es tracte que satisfacin les expectatives que captin un moment donat dels pares o dels missatges imperants dels pares, sinó sobretot de ser lleials al que senten, a millorar per assolir fites i objectius que tinguin sentit per a ells.
Hi ha moments que venen dificultats, que les coses no surten com esperaven. Aleshores en aquests moments, podem dialogar amb ells, explicant experiències de superació individual i col·lectiva, que cal tenir direcció, amor o passió per la tasca que faci i sobretot molta pràctica, i paciència. Que després de treball, fe i temps venen els resultats.
Aleshores cal imaginar que l'individu és el pare però també el fill al mateix temps, de manera que aquesta conversa que pot tenir amb el seu fill real, també és bo que el tingui amb ell mateix en tant que fill. Aleshores la conseqüència, és que l'individu entra en contacte amb sentiments com l'acceptació, amor incondicional, autoobservació amb sinceritat i respecte, de manera que el seu diàleg intern no dóna espai pel menyspreu, a la negativitat sinó a l'esperança, a la fe, a la confiança, a la valentia, a la reparació quan s'equivoca amb cara de bons amics, amb amor, llum i saviesa a la vida.
Exercici:
Preguntar-se vàries vegades al dia a on un se situa i amb quina actitud. El pare positiu, o el pare negatiu? el nen irresponsable o el nen jocós i responsable?
el nen generós o el nen cobdiciós? el pare agraït o el desagraït?
El que és important és integrar els diferents estats en un mateix, pare i fill a la vegada, ser conscient que un s'observa però també actua a la vegada, que és com un pare i un fill a la vegada que es comuniquen amb respecte, equanimitat, valentia, amb consciència, amb amor incondicional, amb harmonia, amb justícia, bondat i saviesa.
Quan la persona se sotmet a pressions externes perquè actuï d'una manera separatista com a meta final, impositiva, jutjosa, victimista, preocupada egoísticament, és important protegir-se imaginant-se estar envoltat de llum al seu voltant i orientar-se en el principi d'unitat, generositat, humilitat, acceptació, responsabilitat i desenvolupament.
Quan tinguis tendència a jutjar-te de manera massa dura amb tu mateix i els altres, pensa que qui ho rep és un fill que estimes i aleshores el judici amb respecte, comprensió i amb bones intencions fa que la relació canviï completament, passant de ser separadora, a integradora, però no evitativa ni conformista, sinó evolucionadora. Fins i tot arriba un moment, que un s'adona que més fer senyalitzacions, millor donar exemple i moltes vegades és preferible no interferir en l'evolució d'un mateix i deixar que un aprengui a estar en contacte amb la intel·ligència superior i evolucioni.
Que vols tenir més confiança? Dóna't ànims, suggestiona't positivament, com aquell qui anima a un corredor a mitja pujada.
Oh que vols que el teu fill sigui valent, just, savi i bondadós? Doncs sigue-ho tu mateix. Recorda que ets un exemple per alguns, apunta't en el camí de la rectitud i la disciplina en el bé, fes el que puguis (des del seny, el cor i la voluntat) i aleshores arribis on arribis estarà bé. Fes-ho no només per a tu, sinó també per a ell, que està a dins i fora teu.
Oh que respectes i estimes el teu fill? Doncs si aquest fill està dins teu, estima't, anima't, viu de manera significativa per amor propi i amor als altres i a la vida.
Fes que l'alegria interior i la devoció per la vida es converteixi en una addicció! En una sana costum.
Salut!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
