239. Sobre l'evolució. Les jerarquies.

La imatge:
Les jerarquies sigui en:

- una empresa
- en un equip esportiu
- a nivell celeste

L'explicació:

No em refereixo a qualitats i talents que estan distribuïts de manera desigual a la societat, sinó a la categoria de cadascú que depèn de la puresa del aura que transmet, de la seva consciència.

Sí, hi ha diferents estats de consciència.

Hi ha en tota naturalesa humana l'esperit d'evolució, precisament de voler prosperar a nivell físic, mental, emocional i espiritual, cadascú partint del que és i no del que no és. De les seves capacitats i les seves limitacions.


Precisament l'esforç de voler prosperar pot ser un impediment per prosperar, si hi ha intervenció del ego, en canvi quan hi ha la idea de prosperar a partir del que un és i deixa que l'espontaneïtat i la màgia apareixi, les coses canvien, es renoven i es prospera, és a dir pregant, actuant, desitjant que Déu o entitats celestials actuin dins nostra.

Un ha d'abandonar anar de perfecte ja que portaria l'excessiva preocupació per l'ego i la susceptibilitat davant qualsevol imperfecció, i perquè seria una mostra d'orgull. Ara bé, acceptar la imperfecció com a punt de partida no és incompatible amb el compromís de treballar per la perfecció. 

Un ha de ser conscient quin és el seu paper i el seu estat de consciència, no estar supeditat per consciències inferiors i obeir a consciències superiors i precisament en la mesura que un creix, més complexa és la vida i més simple a la vegada, ja que un descobreix els principis bàsics que cal respectar, cal ser obedient, estimant i comprenent i experimentant les lleis de la naturalesa. És millor acceptar-les que posar-s'hi en contra. Cal estimar, ja que així la transformació serà possible.

Cadascú és únic, genuí ara bé també és cert que té un paper dins d'una jerarquia planetària que cal acceptar i aprendre. Rebre ajut de la gent de dalt i ajudar a la gent de baix de manera generosa, desinteressada, quan sigui requerida i necessària.

La consciència d'una jerarquia no és incompatible en veure a tothom com a igual o el fet de considerar que tothom és important ja que si un existeix, és per algun motiu. Treballant per la justícia i la generositat ajuda a tractar a tothom per igual. 
També és cert que és més important l'estat interior de la persona que els títols que un tingui o el prestigi o posició social més o menys merescut que un pugui tenir en la societat. És a dir que és més important els títols espirituals que els materials. És més important l'actitud que els resultats, o les possessions o fins i tot assoliments.


L'exercici:

Quan el teu ego vol créixer, pensa en la imatge de les formigues, nosaltres també sóm com formigues als ulls de Déu, però a la vegada sóm diferents ja que tenim més llibertat per semblar-nos a Ell.
En la mesura que un no es doni massa importància, i es mostri humil, podrà créixer merescudament com qualsevol altra si viu amb respecte a la naturalesa, fent la funció que li pertoca.Coneix el teu rol i exerceix-lo de la naturalitat en l'espai que se't doni possibilitats.

Pensa amb els Àngels com entitats superiors,....i així l'orgull i la vanitat comencen a dissipar-se i la serenitat retorna. Focalitza l'atenció en el treball i no tant en el resultat ja que la passió està en gaudir fent una feina noble per un i pels altres.

Evita comparar-te dels altres des de la separació, compara't amb tu mateix, millora't i aprèn dels bons exemples. 

Evolució, i llibertat!