La imatge:
El moviment dels raigs de llum del Sol ben aviat el matí.
La persona que segueix la seva missió, en moviment, en una direcció.
La persona que es guia i es contenta en el treball per un ideal.
L'exercici:
1. Cada activitat que facis, cada decisió que prenguis, cada dificultat que et trobis, cada relació que convisquis, cerca-li un significat, una motivació per anar descobrint la missió o una missió més àmplia i aprèn de cada experiència.
2. Mira el Sol, la seva llum, polaritza't en positiu, a través de la mirada, sigui quina sigui la situació en què un es trobi. Pensa en el missatge que t'emet. La mirada en l'ideal just, noble i pur. Una mirada per anar alimentant-la.
L'explicació:
La naturalesa té la seva missió, la seva funció i el moviment dels raigs de la llum del Sol, van en una determinada direcció en un moment donat i no un altra, que lògicament va variant en el pas del temps i en funció del lloc on s'ubiqui.
Doncs bé, la gràcia es troba en fer el mateix, és a dir en imitar el Sol. En estar ocupat, en complir una missió, en posar en pràctica un ideal, siguin quins siguin els obstacles, acceptar que la seva forma varia en el pas del temps, a que en determinats moments tindrà una influència sobre una entitat i en altres moments tindrà un impacte sobre altres entitats.
Per exemple no és el mateix expressar amor en un fill de dos anys que
quan té 8 anys. És a dir, l'amor potser és el mateix, però la seva
forma varia, ja que un fill de dos anys no pot comprendre moltes coses que escolta ja que el seu cervell s'està desenvolupant i en canvi un
fill de 8 anys, ja comprèn moltes més coses.
La particularitat o la diferència entre el Sol i les persones, rau en el
fet que si bé les persones sónv inestables, el Sol és força estable ja
que sempre dóna llum. Semblara-se amb el Sol, implica dos coses
bàsicament, donar llum i amor, és a dir agafar la iniciativa per estimar
en lloc d'esperar ser estimat i per altra banda, ser constant o
estable. Una manera d'assemblar-se al Sol, es seguir un bon ideal.
A vegades no tenim clar quina és la missió, aleshores en lloc de sentir-se desorientat, aleshores un pot agafar l'hàbit de pensar de manera més concreta i per exemple donar i dotar significat a cadascuna de les activitats que desenvolupa quotidianament i segur que amb aquesta actitud, anirà identificant la seva missió en la vida de manera més ample. Potser un jove encara no coneix quina és la seva missió, però quan participa sigui en un camp de treball, en una ONG de manera altruista, posant interès en temes del medi ambient, va descobrint que la seva missió sigui contribuir sigui en el camp científic, com social i educactiu en la conservació de les espècies i el manteniment del ecosistema viu i ric en la mesura del possible.
Un altra exemple pel que fa al segument del ideal, té a veure amb la relació entre persones. Una persona pren una decisió que no agrada al interlocutor, lògicament cal en la mesura de les possibilitats arribar a acords, però a vegades senzillament hi ha decisions que es prenen per seguir uns determinats ideals i no tenen a veure amb una situació. Per exemple abandonar una feina pot no tenir a veure amb el fet de la naturalesa de les relacions humanes, senzillament té a veure a fer cas a una crida de l'ànima que cal canviar de camí en aquella etapa de la vida. Un ha de ser responsable de les seves decisions ja que comporten conseqüències ja que els errors es paguen de la mateixa manera que els encerts suposen recompenses. Aquell qui no arrisca no guanya, i dels errors s'apren. Deixant de banda i tornant la relació entre persones, quan una persona pren una decisió que no agrada els altres, és important que no se senti condicionat pel que desitgin i en canvi sentir-se condicionat per la comprensió en el seguiment a un determinat ideal. No es tracte de pensar que un sempre té raó, es tracte de defensar allò que és just i generós i ser flexible per incorporar noves idees que ajudin a profunditzar en l'ideal. En lloc de tenir por a la discrepància, cal abraçar el valor del respecte de la diversitat d'opinions i imaginar o tenir l'esperança de trobar punts d'unió amb els altres.
Encara que en un moment donat una persona rebi alguns insults, pot continuar mantenint-se en l'ideal de bondat. Com? No col·locant-se en el mateix nivell sinó senzillament col·locant-se en un nivell per sobre, seu de la compassió, per exemple. Si un es col·loca en estats baixos sigui perquè rebi rebutjos o se'ls imagini (distorsió emocional), estarà creant les condicions perquè aquest estat de rebuig sigui una realitat. Si un imita a una persona que l'insulta, també se'n brut, i en canvi el supera a través del amor a l'ideal i això no vol dir deixar de defensar-se sinó precisament defensar els bons ideals amb amor i saviesa.
En definitiva, és convenient en no donar poder els altres sobre els propis pensaments i sentiments, i només donar-nos-els a nosaltres mateixos i sobretot pensar en el millor de nosaltres mateixos i dels altres tot i que determinades aparences ens inciten a pensar el contrari. Per tant, cal mantenir la vista en l'ideal, per no perdre'l de vista i recuperar-lo ràpidament si el perdem.
Salut!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
