La imatge:
El ritme de la vida.
Imaginem-nos una autofilmació de la nostra vida per observar el ritme que un viu, estima, pensa i es comporta de manera ràpida, intermitja i lenta.
L'explicació:
Es comenta que el ritme de la vida és massa frenètic, massa soroll, massa notícies, massa competència, massa coneixements, massa possibilitats de comunicació, que fa que la persona hagi de prendre moltes decisions durant el dia i fer moltes operacions. Algunes són més correctes que d'altres ja que si tot fos correcte, els metges no tindrien massa feina ni tampoc els psicòlegs. Dóna la sensació que quan un viu a la ciutat hagi d'anar en presses, sigui en el parlar, en el menjar, en el treballar, en l'estudiar i fins i tot en l'art de fer l'amor sigui a través de la música, la pintura, la literatura o bé amb una persona que estimem. Això forma part del paradigma de l'associació entre competència i rapidesa i quantitat. Caure en l'error d'anar en el ritme accelerat fa que la vida s'escurçi i el que és pitjor que deixi de tenir sentit. Caure en l'error de la cobdícia de voler més de tot a canvi de poca cosa, provoca distraccions, angoixes, preocupacions i insatisfaccions que acaben repercutin a la salut física i mental. Donar més importància al món exterior que el nostre món interior per sentir-nos bé amb nosaltres mateixos, provoca en la persona una gran vulnerabilitat ja que les circumstàncies externes moltes vegades són volàtils, canviables i fora del nostra control.
Quan un viu donant més importància al seu interior, les seves interpretacions sobre la realitat, escoltant la seva intuïció pot adaptar-se millor als estímuls de l'exterior. Si un comença qualsevol activitat de manera lenta, acaba assimilant millor els conceptes i aleshores pot anar més de pressa, sigui per exemple en la pràctica d'un instrument musical, del tennis, ciclisme, etc. Només és preferible augmentar el ritme de qualsevol activitat quan la persona ha interioritzat les seves operacions bàsiques per portar un determinat control intern i del subconscient.
Viure des de l'interior i amb determinades activitats amb lentitud preferint la qualitat que la quantitat fa que la persona guanyi gust per la vida i sigui lliure de la cobdícia. Això requereix autoconeixement i saber ignorar molts missatges dels mitjans de comunicació i sobretot saber el que un vol fer en la seva vida sigui a nivell familiar, professional, espiritual, esportiu, etc.
En definitiva voler menys i voler millor qualsevol activitat afí per tal de no ser merament persones passives sinó sobretot actives de la pròpia obra.
L'exercici:
Fes el que següent exercici durant un dia. Actua com si fòssis una d'aquelles imatges que es mouen en càmara lenta, especialment en el caminar, en el menjar, en el netejar-se o netejar els materials. D'aquesta manera un es pot adonar compte que els pensaments no formen part d'un, senzillament que són entitats que el visiten i un té l'opció de fer o no fer cas d'ells, de quedar-se en els missatges que la seva consciència elegeix com a benefactors.
Per un moment atura't i observa tots els teus desitjos, apunta'ls en un paper. Distingeix els que són justos, dels que són injustos, d'aquesta manera t'adonaràs compte que ets capaç d'observar certa cobdícia en lloc de quedar-te atrapat per ella. D'aquesta manera ets sentiràs més lleuger al tenir la claredat mental de renunciar a molts desitjos innecessaris i evitar quedat atrapats en el sentiment de sofriment associat en el sentiment de mancança, per mitjà d'identificar-te en el sentiment d'agraïment i abundància.
I quins són els desitjos cobdiciosos o injustos que provoquen empatxos en diferents plans? Són aquells que tenen com a factor comú denominador voler més del que un necessita sigui en forma de coneixements, possessions materials, atencions emocionals, aliments... Per exemple, perquè estudiar massa sense la contrapartida o el compromís de trobar a bona part dels coneixements una determinada aplicació? Millor estudiar per aplicar uns coneixements útils a la comunitat, és a dir que no solsament millorin les condicions materials i científiques sinó també espirituals o ètiques.
Atura't, allibera't i escriu la teva obra a partir dels recursos externs i interns!
Salut!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
