La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 249. Sobre la salut. El treball previ a la teràpia. Les plantes i la pinassa.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 249. Sobre la salut. El treball previ a la teràpia. Les plantes i la pinassa.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 29 d’agost del 2011

249. Sobre la salut. El treball previ a la teràpia. Les plantes i la pinassa.

La imatge.

Tenim un jardí envoltat de pins i la pinassa cau en la sorra però també en les plantes. Es tracte de recollir la pinassa per tal de netejar el terra, així com tallar algunes herbes que hagin crescut de massa. També es tracte d'alguna manera treure la pinassa que cau dins les plantes. La qüestió es saber quan i com.

Es pot fer l'analogia entre el jardí i també el cos humà (no només físic, sinó també l'emocional i el mental).

L'explicació:

Es tracte de comprendre que el cos sigui físic, emocional i mental necessita netejar-se, sigui perquè arrastrem algunes desharmonies fruït d'una educació imperfecte o bé fruït d'una càrrega o influències de vides anteriors. Cal tenir en compte que l'educació i les influències de vides anteriors són positives i també negatives en varis aspectes. Si tot fos positiu, tothom tindria salut i no hi hauria guerres. 

D'alguna manera tothom necessita treballar per purificar-se, és a dir una mena de teràpia o ajut sempre assumint la responsabilitat de la pròpia salut en bona mesura.
L'ajut extern és bo si ens ajuda a descobrir camins de millora per nosaltres mateixos sigui en la manera d'obrar, de pensar i sentir. L'ajut extern és bo si complementa positivament el treball o la responsabilitat que un prend per millorar la seva vida. L'ajut extern sense la responsabilitat del treball intern té una vida útil limitadíssima. 

Per arrancar les males herbes i treure la pinassa de les plantes, sense arrancar-les, per un costat cal deixar que creixin ja que aleshores és més fàcil d'observar el que cal treure o separar allò útil, d'allò inútil i per l'altra costat cal utilitzar les bones eines. Si bé un rascle és l'eina idònia per treure la pinassa de la terra, no és l'adequada per treure-la dins les plantes, potser és millor utilitzar les mans encara que no quedi del tot net.

Per tant, per entrar en el propi subconscient de la persona, per netejar-se, cal fer-ho amb cautela ja que hi ha el perill que si es fa massa aviat o si es fa amb les eines no adequades, hi ha el perill d'arrencar i destruir algunes plantes, o dit d'una manera de fer malbé l'autoestima de la persona i la seva càrrega energètica.

Per tant, aquestes teràpies que permeten obrir els xacres, obrir consciències, purificar les ferides, canviar patrons de conducta que faci que la persona abandoni determinats vicis de pensament, sentiment, paraula i acció per sentir-se atret per les virtuts, poden en sí ser perjudicials de manera que en lloc de construir destrueixi o bé ser benefactores, és a dir, construir en lloc de destruir. Si una persona té més energia però no s'ha instruït o no se la instruït per dirigir-la i canalitzar-la positivament, aleshores en lloc de fer el bé pot fer el mal, en canvi si prèviament o bé al mateix moment l'individu treballa interiorment a través de la pregària, meditació i fent accions generoses per ser més pur, quan té més energia, sap fer més coses i amb més qualitat.

Per altra banda, cal prèviament haver crescut, tenir maduresa, haver patit mínimanent per tenir la motivació per netejar-se. Cal estar preparat per utilitzar les eines adequades per treballar, essent conscient de la llei de la reacció. Aquesta llei, diu que quan la persona actua en una determinada direcció es mobilitzen forces de sentit contrari per tal d'obstaculitzar-la, aleshores es tracte de discernir i veure els perills i saber utilitzar els mètodes i les defenses necessàries per neutralitzar els obstacles.

Per exemple, en la mesura que estimem més una persona, hi ha més possibilitats d'odiar-la si pretenem que actuï segons el propi ideal. Ara bé, quan un aprèn el valor del respecte i que estimar ha d'anar acompanyat d'un cert desinterès, i acceptació de l'altra persona sense pretendre imposar i satisfer els propis ideals, essent conscient que el bon exemple és el millor mètode d'influència, les coses canvien per bé.Com es pot acosenguir aquesta actitud? Doncs bé, per exemple, a través de millorar el propi diàleg intern. Si un s'adona que no actua com pensa, en lloc de criticar-se, s'accepta com a punt de partida i es posa a treballar per ser coherent i al mateix temps per ser just i pur amb autorespecte i consideració, aleshores també tractarà a les altres persones de la mateixa manera, és a dir amb bondat, bones intencions i disposat a ajudar en allò que un domini o hagi experimentat a la gent que li demani consell. Cal recordar que el tracte als altres, no és solsament verbal sinó també subtil en forma de pensaments i sentiments.

Si per exemple un fill gran s'adona que sap moltes coses que la seva mare no sap, en lloc de recriminar-la per actuar d'una determinada manera, és millor donar llum, eines a la mare perquè les utilitzi si vol. És a dir en lloc de recriminar més val donar llum, coneixement perquè surti d'una certa ignorància amb algun aspecte. Perquè? Entre altres motius perquè és la mare, segon per justícia, un ha rebut molt de la mare així com d'altres éssers i tercer perquè se suposa que un quan sigui gran o no tant gran també vol ser respectat. Un exemple, seria que el fill sapigués com combatre el restrinyement i li expliqués a la seva mare, la manera d'aconseguir-ho per mitjà de la ingestió de determinats productes,...o que li recomanés menjar productes més alcalins per minimitzar els problemes de salut en el futur, etc.

En definitiva per curar-se cal:
- humilitat per acceptar aprenentatge.
- discerniment per comprendre les conseqüències de les accions i saber fer ús de mètodes que permetin transformar els impulsos egoistes per desitjos desinteressats.
- ganes i motivació per guarir-se, és a dir sentir l'emoció i no només la visió d'estar en bones condicions.
- actuar de manera valenta i serena a la vegada per afrontar els desafiaments de la vida mateixa i les seves proves.

En defintiva no es tracte d'arrancar el mal ja que aleshores el bé no tindria raó de ser, es tracte de netejar mínimament el terreny amb amor, suavitat, discerniment perquè les plantes puguin evolucionar, perquè el cos pugui evolucionar.

També es pot fer el símil entre les capes de pinassa que recobreixen el terreny i el conjunt d'imatges, pensaments, sentiments, condicionaments que hem anat acumulant en el pas dels anys i que sovint ens han allunyat de la llum i fet entrar en una gran confusió. Per tant, la neteja és important per anar traient les capes d'obscuritat mental. Com que a diferència d'un terreny físic que podem netejar, no podem eliminar la memòria dels records, imatges, pensaments i sentiments que hem anat acumulant, la millor manera de netejar-se es sentint-se atret per les bones imatges, els pensaments justos i els sentiments desinteressats, ja que aleshores allò nou i lluminós cobrirà allò antic i inútil de manera que la persona se sentirà cada vegada més renovada.

Exercici:

Cada vegada que la persona sent menyspreu pels altres o per un mateix o s'indigna per alguna circumstància, cal aleshores, en lloc d'ofuscar-se (que seria com arrancar algunes plantes malbaratant energia), acceptar-se, observar-se i prestant atenció en el seu antagònic positiu (admiració en alguna qualitat) per aleshores netejar-se de les impureses. Només a través de l'atenció a la llum i la puresa un es pot netejar físicament i subtilment.