La imatge:
Per primera vegada:
Parlar davant d'un grup de gent.
Cantar davant de gent.
Presentar-se en un certamen de poesia.
Participar en un cursa trail.
Pujar una muntanya per sobre dels 3.000 metres.
Presentar-se en un examen oral.
Nedar a principis de novembre durant 10 minuts en una temperatura per sota dels 20º.
Emprendre un negoci o una nova activitat.
Aconseguir el primer client.
Participar en un campionat d'un esport,...tennis,...
Participar en una entrevista a la radio.
Fer un dejuni de 24 hores de dinar a dinar.
Participar en el primer concert com instrumentista solista.
En una reunió de treball, opinar de manera diferent de la majoria de la gent de manera raonada.
A dir-li una persona que l'estimes, que estimes o admires les qualitats que atrau.
La primera feina.
Explicació:
Per un costat la persona ha de fer front a dos forces que porta a dins de manera més o menys intensa. Per un costat l'instint de supervivència que condueix a la persona a cercar una certa seguretat en tots els sentits. Per un altra costat, porta l'instint d'evolució que influeix a la persona a marcar-se nous objectius, a aprendre noves coses, a emprendre noves activitats o les mateixes amb varietats, i majors dificultats. D'alguna manera l'instint d'evolució ajuda a la persona a sortir de la zona de confort, a arriscar, a disminuir la seva seguretat inicial per trobar una nova seguretat.
Per tant són dos forces en essència contradictòries, o com a mínim que tenen direccions una mica oposades. Aleshores com es poden conciliar? Que és el correcte sortir de la zona de confort o cercar la seguretat?
La meva resposta és que des de certa seguretat, cal arriscar. Com aquell nen que es comença a fer més gran i coneix nova gent i a provar noves experiències d'aprenentatge sense deixar de tenir el recolzament familiar.
Quan sóm petits no pensem tant, com hem d'aprendre, senzillament imitem bé o no tant bé, les diferents operacions per tal de desenvolupar-se en el món. D'alguna manera alguna d'aquestes operacions, ja venen dictades per la genètica, però necessiten el recolzament cultural i ambiental perquè es pugin manifestar. Amb això vull dir que quan sóm grans, quan l'intel·lecte o la racionalitat preval, fa que l'adult tingui més dificultats per avançar ja que és més conscient dels perills però també és cert de les oportunitats que té d'avançar en qualsevol activitat. Per tant quan un individu és adult, sense deixar de banda la seva part racional i intel·lectual, cal atendre a la seva part volitiva i motivacional si vol evolucionar com ho fa un nen. És a dir, que no es tracte de plantejar massa dubtes, senzillament es deixa imposar per la necessitat d'evolucionar, d'escoltar el seu cor, la seva intuïció.
La clau és trobar l'equilibri entre la valentia i la prudència, entre la seguretat i autoestima i certa inseguretat i humilitat associat a l'aprenentatge d'una nova experiència.
Aleshores es tracte de saber quina és la manera d'aconseguir trobar aquest equilibri.
Cal trobar un equilibri en la direcció de l'atenció en la visió o projecció del que es vol aconseguir i la manera o actitud adequada, en la identificació en l'emoció adequada i l'assumpció de la disciplina.
Certament l'experiència té dos funcions, per un costat donar-nos seguretat i per un altra costat en dóna confiança per arriscar i provar noves experiències similars però més profundes. Cal fer ús de les dues funcions. Si només fem servir l'experiència per fer el mateix i sense marcar-se nous objectius, aleshores un s'estanca, en canvi si es fa servir l'experiència per recordar a la persona que té capacitats i per justificar la fixació de nous objectius que siguin difícils però no impossibles, aleshores la persona se sent motivada dins d'una certa seguretat. Si es marca un objectiu i no l'assoleix, es tracte de cercar les causes i aprendre de l'experiència. Els fracassos són sovint les llavors de grans èxits, sempre hi quan la persona sigui conscient del que fa bé i el que no ha fet bé. Moltes vegades s'adonarà que caldrà posar-hi més visió, imaginar-se un millor concepte d'un mateix, altres vegades s'adonarà que caldrà posar més fe, i motivació o autoanimació i d'altres més disciplina o més hores o més pràctica.
Per tant, fer d'un gran objectiu, petits objectius o fites, és important. Un exemple el tenim amb el corredor de muntanya Kilian Jornet que abans de fer el record de pujar i baixar el Cervino, va estar entrenant, és a dir pujant i baixant vàries vegades els dies anteriors. Ho tenia ben estudiat. És un bon exemple de la combinació de seguretat (pel entrenament, pràctica i aprenentatge acumulat) i evolució amb risc, ja que va aconseguir fer una cosa que ningú abans havia assolit amb el temps que va trigar.
És cert que pugui aparèixer una altra veu que ens faci dubtar de voler anar més enllà dels nostres límits mentals. Aleshores es tracte d'acceptar-la, observar-la i també observar la necessitat d'evolucionar, i si un té la imatge d'una millor versió d'un mateix, i té la consciència que té la preparació mínimament adequada, i si un s'identifica en algun principi tal com la veritat, la justícia, servei, bondat, i saviesa, és a dir amb un sentiment o intenció poderosa i positiva, ja no hi ha espai pels dubtes, només cal actuar i aprendre. Si un fixa l'atenció en l'assoliment, aleshores no hi ha espai pel dubte o el temor. Si hi ha un convenciment interior, una confiança plena, un agraïment anticipat i un enamorament o passió per l'acció que un vol emprendre, apareix una força que no es pot aturar. Certament abans d'invitar aquesta força perquè ens ajudi a fer un pas més endavant, cal treballar, cal pensar, sentir i actuar de la millor manera possible. D'aquí la importància de combinar de la millor manera possible la prudència amb l'atreviment o gosadia. Certament, trobar aquest equilibri perfecte és difícil però l'important es trobar-se en una zona pròxima. Fins i tot, hi ha cantants i músics que han actuat vàries davant de la seva audència, que encara els fa un cert respecte i en determinades ocasions oferiran espectacles millors que d'altres però l'important és ser-hi, és trobar-se en aquest espai d'inspiració i propera a l'equilibri i en definitiva a un convenciment que un es troba en un territori de confiança.
La pràctica també fa el fet, és a dir si un diu que és músic i mai exerceix, cada dia ho és menys. Si una persona no diu que és músic, però cada toca, és com si ho fos, ja que se sentirà natural actuar davant un públic no serà l'excepció sinó la norma, la costum desitjada i necessitada.
Exercici:
Cerca raons de millora o evolució en l'exercici d'una activitat en base a principis tals com:
la justícia, la saviesa, la bondat, el servei i valentia.
És a dir, prend la decisió d'arriscar en base a certa seguretat o confiança en una activitat.
Exemple:
En el món de l'escriptura.
- T'agrada escriure.
- Té nocions molt bàsiques de poesia.
- Fas una poesia.
- Demanes una mica d'assessorament per tal de complir amb certes normes.
- Et presentes a un certamen de poesia, sobre una temàtica que t'atrau.
- Aprèns de l'experiència.
- Escoltes altres poesies i aprens.
Hi ha un atreviment, en el senti que sempre hi ha una primera vegada que et presentes a un certamen de poesia. Ara bé, aquest atreviment s'acompanya d'una base, d'un pòsit, d'un treball previ, d'una afinitat, no apareix per art de màgia i per tant, això vol dir que s'acompanya de certa seguretat i confiança que el que un fa, té un cert rigor i vàlua, independentment que llavors sigui més o menys valorada.
Fer una cosa des de dins del cor, és important. Fer quelcom que t'alimenta i pots alimentar i aleshores tot és fàcil i difícil a la vegada. Fàcil perquè ve del cor, és com una necessitat i per altra banda és difícil en el sentit que sempre cerques nous objectius que et desafiïn i t'obliguin a treballar i a millorar.
Recorda que no és incompatible sortir de la zona de confort amb la confiança amb un mateix.
Evoluciona, prend l'instant diari en cada activitat com una tasca d'aprenentatge!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
