La imatge:
Per un costat tenim l'alumne obedient que va a l'escola, en un context en què l'alumne ha d'adaptar-se al sistema i el revès no està comprès.Se'l escolta però poc i ha de superar unes proves sense tenir en compte el seu perfil, possibilitats i afinitats.
Per un altra costat tenim l'alumne que veu que se'l potencia com a la resta de companys. És el deixeble que compleix amb les activitats que li són assignades en funció de les seves possibilitats, desafiaments i també afinitats.
L'explicació:
Aparentment els dos compleixen amb les seves obligacions, ara bé, hi ha una diferència abismal.
L'alumne obedient fa els deures, compleix amb les seves obligacions, comprèn més o menys, estima més o menys el que fa i té més o menys voluntat en funció de les circumstàncies i estats d'humor que experimenti en cada moment.
L'alumne deixeble que també es mostra obedient, actua de manera estable, alegre interiorment amb una envejable constància i també amb una clara i compartida direcció amb el seu mestre. En aquest cas, hi ha una certa afinitat o vinculació emocional o ingredient motivacional que l'anima i s'anima a millorar cada dia.
Cal promocionar els alumnes deixebles no només en l'ensenyança tradicional sinó també a casa i en la vida, per mitjà de la interacció amb mestres encara que no siguin formals, mestres de la vida.
Cal crear les condicions perquè els alumnes millorin el seu aprenentatge a través de l'ajut de mestre o bons models, de la proporció de condicions materials i tecnològiques, de canvis estructurals que permetin concebre l'aprenentatge no només un conjunt de sabers o coneixements a assolir sinó també com un conjunt de motivacions i accions a relacionar i desenvolupar, que permeti a l'estudiant a sentir-se amb confiança que posant de la seva part tindrà possibilitats de trobar les seves afinitats i el seu progrés amb un cert acompanyament.
El deixeble en aquest cas, treballa amb seny, direcció o saviesa, amb motivació i també voluntat, és a dir que destina temps a ser més savi, a estar més content i agraït i a actuar.
L'actitud del alumne deixeble i l'alumne obedient, és que el primer roman estable, no es queixa, no jutja, s'observa, s'identifica en el seu ésser interior en comptes del resultats de les accions, en canvi l'alumne obedient, és volàtil, inestable, se sol queixar de les contrarietats, jutja, i s'identifica més amb els resultats de les seves accions que en el seu ésser interior.
En efecte, les diferències són substancialment diferents, mentre l'individu centre l'atenció en el seu cos, les seves emocions i els seus pensaments patirà i se sentirà angoixat, en canvi mentre l'individu s'identifica amb la seva ànima anirà trobant la manera d'actuar amb coherència amb les seves afinitats i pensaments i en definitiva més serè.
A on ens trobem, en general?
En un lloc intermig, el que és important és trobar la direcció, sentir-la i actuar de manera espontània i poasr l'ego o els interessos al servei d'uns interessos superiors regnats per la justícia, cooperació, servei, saviesa i bondat.
Exercici:
Escull una activitat que t'agradi. Pregunta't, que puc fer per fer les coses de manera més eficient? Qué puc fer per sentir més emoció o sentiment positiu a la tasca que desenvolupo? Quina és la meva actitud envers l'activitat? Quant de temps o pràctica hi dedico?
És a dir, quina és la direcció? quina és la motivació? quina és la dedicació? i quina és l'actitud?
Si l'actitud no és favorable per una o altra raó cal fer els reajustaments necessaris, per mantenir la bona direcció, la satisfacció o gaudiment del treball i la dedicació necessària per tenir un cert nivell d'assoliment.
Bons models, i influències ajudaran a cercar aquesta coherència.
Cal tenir present la regla següent: Quan un individu li agrada el que fa, ho practica més, adquireix més habilitat i més possibilitats de ser útil pels altres en el bon entès que l'activitat tingui bones intencions.
També cal tenir present diferents tipus d'activitat:
- Esportives.
- Musicals.
- Científiques.
- Espirituals.
- Altres
En definitiva, cal pensar en assumir la responsabilitat de ser els creadors de la nostra realitat i pensar en l'equilibri del triangle equilàter, en què cadascun dels seus vèrtexs fan referència a l'amor, la voluntat i la savies i per tant despertar interès i dedicació o atenció en cadascun d'ells.
Salut!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
