253. Sobre l'art. L'art de la programació sigui una màquina o una persona.

La imatge:

Imatge a: Una persona programa una màquina perquè faci una funció.
Imatge a1: La màquina fa o executa la funció programada.

Imatge b: Una persona planificant les activitats a desenvolupar el dia següent.
Imatge b1: Una persona executant les activitats planificades.

Imatge c: Una persona generant uns sentiments associats a unes activitats.
Imatge c1: Una persona visquent les experiències amb el sentiment generat. 

L'explicació:

Cal cercar un equilibri entre saber dirigir-se i ser espontani.
Per un costat hi ha el risc que una persona visqui sense direcció, cosa que al final provoca un desordre o caos en la persona i per contra també hi ha el risc que la persona esdevinguin tant estructurat que pot arribar a certa obsessió, angoixa i sense deixar fluir l'energia magnètica que porta a dins que li permetria descobrir nous horitzons.Cal trobar l'equilibri ja que la persona no és una màquina.
Doncs bé, és interessant per evitar distraccions, per saber cap a on un vol anar, saber el que un vol fer el dia següent, fins i tot se'l pot imaginar, sentir i essent conscient que cal ser també adaptable i espontani a les sorpreses que un es pot trobar. En la mesura que un visualitzi i sobretot estimi el que un vol fer i com ho vol fer, serà més probable que ho faci i aconsegueixi que el dia tingui significat.

És rellevant actuar amb concentració, és a dir quan un està realitzant una activitat no pensar en coses que no tenen pràcticament res a veure que interrumpeixin la feina i que sigui fonts de distraccions estèrils. Certes distraccions en un moment donat com a descansos poden ser positius, però el que comento es que no és bó que sovint una persona comenci a fer una activitat i aleshores acabin fent una altra de manera que es desviï totalment de l'activitat inicial. Certament cal ser flexible però no és bo la dispersió, i no només em refereixo a canvis d'activitats sinó per exemple el que cal evitar és fer una cosa pensant amb una altra. Com aconseguir-ho? Aquest exercici de programació pot ajudar, ara bé, també ajuda donar significat i emoció a l'activitat que un fa, ja que la persona acaba fent allò que més estima. Per tant, imagina't centrat en les activitats, imagina't que aprofundeixes en lloc de dispersar (excepte per determinats descansos), imaginat renunciant a moltes coses agradables del voltant per gaudir de l'experiència que realment estimes en aquell moment. Per tant, per exemple quan facis esport, gaudeix del esport, quan conversis amb un amic, presta-li atenció, quan estudies música, estudia-la, quan menges, menja, i així gaudiràs de l'experiència de manera més sencera.

M'agradaria destacar que les persones moltes vegades actuem de manera autòmata, és a dir repetint patrons de comportament, sentiment i pensament sense qüestionar-se si tenen un impacte positiu o negatiu en nosaltres. Per tant, aquest exercici de programar-se fins i tot l'actitud és important per prendre consciència dels nostres temors, i de les nostres oportunitats de viure una manera més plena i positiva.


L'exercici o procés:

És important dedicar el vespre uns pocs minuts a planificar les activitats del dia següent tenint en compte:

- No només les seves característiques, sinó també els seus colors, emocions associades procurant que siguin positives, i visualitzant l'acció. Quan més concret siguin les imatges i les sensacions, més fàcilment atraurem allò que hem pensat.
- Tenir en compte desenvolupar activitats que alimentin els diferents centres:
+ Centre físic
+ Centre emocional (expressar emocions i sentiments superiors i positius)
+ Centre mental ( expressar pensaments justos)
+ Centre espiritual o intuïtiu
dit d'una altra manera, per exemple:
+ Fer esport, ioga, gimnàsia, caminar a la naturalesa, treballar físicament.
+ Cantar, tocar un instrument musical, expressar bones intencions i sentiments envers els altres, comunicar-se, acariciar-se.
+ Estudiar matèries externes, estudiar-se, reflexionar,...
+ Orar (tu parles amb Déu), contemplar paisatges externs i interns.
+ Identificació amb Déu (Déu et parla). A veure si aconseguim escoltar-lo!

A veure si sóm capaços de fer la nostra vida, una obra d'art. Per cert bonica.

Això ho podem fer en les coses petites, per exemple, en l'acte de menjar. És a dir mentalitzar-se per menjar amb atenció, lentitud, sense presses i sobretot molt d'agraïment.

Salut!