La imatge:
L'espectador observa com els jugadors siguin de futbol, tennis, bàsquet, juguen. Els jugadors estan centrats en la seva activitat i a vegades se senten observats, valorats i criticats sigui de manera constructiva o destructiva.
L'analogia rau en el fet que l'espectador és la nostra ànima influïda la consciència superior (visió justa, generosa) o inferior (visió injusta i egoista) i el jugador és la nostra consciència individual que actua.
La reflexió:
En general poden passar dos coses:
- Que l'espectador critiqui al jugador perquè no juga bé o bé l'elogia perquè juga bé. En aquesta situació l'espectador se sent separat del jugador, és a dir l'ànima està separat del individu. Aleshores es produeix un conflicte. La persona és molt vulnerable ja que si les coses van bé molt bé, se sent animada fins el punt que es pot adormir amb tant d'elogi i si van malament, la persona no se sent estimada i aleshores ja no rendeix bé. La persona al criticar als altres o bé a un mateix es produeix un conflicte, que no es resol perquè mentre l'intel·lecte predomini, es produeix una separació.
- Que l'espectador observi el jugador amb equanimitat i que el jutgi o valori des del cor (bones intencions) independentment que ho faci bé o ho faci malament. Els elogis són justos i moderats, i les crítiques o observacions de millora són ben intencionades. D'alguna manera l'espectador no se sent separat del jugador, l'ànima es connecta amb la persona que opera i aleshores de manera natural per mitjà de la pràctica, la saviesa i la motivació en el joc, les coses van progressant i millorant. El jugador se sent estimat, que confien amb ell, però vol fer-ho bé no tant per contentar a ningú sinó per la satisfacció de la feina ben feta i el sentit d'evolució, aprèn a estimar-se i valorar-se adequadament, s'observa amb equanimitat i amb justícia i positivitat, alineant les observacions en la seva ànima superior ja que d'aquesta manera sap que poden ser molt més encertades i autèntiques. Treballa en el camí de la saviesa, amor i veritat. El jugador es mostra equànime però també se sent estimat per aquesta força superior divina, o conjunt d'ànimes superiors connectades amb la pròpia, aleshores se sent amb deute i treballa amb una gran motivació i obediència a les entitats superiors que aleshores les grans transformacions són possibles.
La segona és la correcta a adoptar. Cal instal·lar-se en la intuïció (barreja d'amor i saviesa superior, és a dir quan un es troba en l'amor incondicional i desinteressat i el respecte a la justícia divina).
Per tant cal connectar amb la pròpia ànima, la divinitat interior i posteriorment connectar-se amb la divinitat dels altres i de les Entitats Celestials. Cal molta compassió, i fins i tot identificar-se amb l'esperit però sobre del cos o els interessos personals i aleshores quan es renuncia a determinats interessos personals, quan s'oblida d'un mateix, diguèssim que unes 3/4, de manera espontània, apareix uns altres desitjos que no són nostres però són purs i ens sentim alliberats i vitals.
Que Déu ens beneeixi!
"Tot depèn d'on et col·loquis, si et col·loques al costat del Sol, podràs baixar a la terra amb protecció tot i que no seràs exempt d'alguns sofriments i veuràs sentiments i pensaments de tota mena però sense identificar-t'hi, només identificant-te amb allò diví que cadascú té a dins seu"
La pregunta:
On estàs centrat? En el paper de
- Jugador
- Jugador i espectador crític negatiu
- Jugador i espectador observador constructor
La tercera és la millor opció. El diàleg recte, sincer i positiu interior és bàsic.
Si cultives un diàleg interior positiu, i perceps els altres com a persones divines, amb un sentiment d'unitat ja que perceps quelcom que us uneix, aleshores seràs capaç d'ajudar-los, vivifar-los de la mateixa manera que ho fas amb tu. De fet, és preferible tractar bé els altres, amb educació i respecte i ser més recte amb un mateix. Ja qui sóm nosaltres per jutjar els altres?
Salut, diàleg positiu, treball, i unitat!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
