La imatge:
Els jugadors de tennis desenvolupant i millorant el seu joc focalitzant l'atenció en les seves fortaleses.
L'exercici:
1. Identifica una fortalesa, qualitat, virtut.
2. Identifica una debilitat.
3. Identifica la manera de maximitzar la teva virtut.
4. Identifica la manera de minimitzar la debilitat a partir de la teva virtut.
La reflexió i exemple:
El temps és limitat i per tant cal decidir com invertir l'energia. Si s'inverteix via focalitzant l'atenció en les fortaleses o bé minimitzant les debilitats. Doncs bé, és convenient tenir en compte que fan els grans. Per exemple, en Roger Federer, considerat un dels millors jugadros de tennis de la història, considera que cal focalitzar l'atenció en les fortaleses, sense deixar de treballar per minimitzar les debilitats, però sempre posant èmfasi en identificar, potenciar allò que un fa bé de manera natural.
Perquè? Deu tenir varis motius. Crec que un dels motius és el fet que si treballes allò que fas bé, t'animes, agafes confiança, gaudeixes de l'experiència, és mé fàcil que assoleixis els teus objectius. En canvi si treballes molt per minimitzar allò que no fas bé, des d'un punt de vista psicològic no és tant gratificant o com a mínim la recompensa es fa esperar potser massa. La solució passa en treballar les teves fortaleses, per exemple en el cas del tennis, en Roger Federer destaca (deixant de banda l'aspecte mental) en el servei i sobretot en el drive i en canvi la seva debilitat són les pilotes altes de revés. De fet, aquesta raonmanet té la seva lògica adaptativa. Per exemple, si en Roger té la iniciativa la probabilitat que l'adversari li torni pilotes en el revés disminueix i encara més disminueix les pilotes altes en el seu revés. Per tant, si treballa les seves fortaleses no és necessari que treballi per minimitzar les seves debilitats amb tanta necessitat perquè no en tindrà tanta necessitat. Tot i això, també hi ha adversaris forts, com per exemple en Rafael Nadal que sobretot en pista lenta o de terra, li resulta fàcil tornar-li pilotes altes en el seu revés i aleshores en Roger ho passa malament. Per tant, perque no ho passi tant malament cal que també dediqui temps en minimitzar les seves debilitats, perquè a ulls de l'adversari no ho siguin tant. Però com fer-ho? Des d'un estat d'ànim positiu, pacient, i marcant-se objectius pas a pas, sense que s'oblidi de les seves fortaleses i per tant sense menyscabar la seva confiança.
Per tant, en les altres esferes de la vida, és rellevant, l'autoconeixement en el sentit de tenir consciència quines són les nostres fortaleses, és a dir, ser conscient que fem bé de manera natural sigui a nivell físic, social o emocional, intel·lectual i espiritual a nivell de virtuts. Per altra banda, cal ser conscient i humil per acceptar que no fem tant bé. Curiosament, per identificar allò que no fem del tot bé, cal mirar allò que fem bé. Per exemple, si una persona és molt imaginativa potser no dedica tant l'atenció en prestar els detalls i per tant aquest pot ser un aspecte a millorar. Si una persona és molt reflexiva, potser un aspecte a millorar és la seva capacitat d'interacció o comunicació amb els altres. Si una persona és molt adaptable potser ha de millorar a donar una imatge poc predible. Si una persona és molt cerebral, lògica, i ferma, potser ha d'aprendre a ser més empàtic o considerar els sentiments en el seu estil de presa de decisions.
Posteriorment, és convenient identificar un entorn, una activitat que permeti a la persona desenvolupar les seves aptituds. Per exemple, si es tracte d'una persona molt estratègica, amb capacitat de memoritzar mapes mentals, i en aplicar la lògica (habilitats que solen tenir les persones amb temperament racional), els escacs poden ser una bona activitat per destacar i fer ús de les aptituds que tenen. Si els manca habilitats socials, hauran de combinar-ho amb alguna activitat que els permeti tenir contacte amb els altres companys de manera que puguin no només estar en un entorn competitiu sinó també cooperatiu.
Si bé les fortaleses ens permeten avançar en qualsevol àmbit, les debilitats ens frenen en el desenvolupament. Per tant, és convenient que no ens afectin massa, que les minimitzem. Com? Doncs bé a través de les fortaleses.
Si una persona és servicial o altruista però en canvi li costa interactuar i sociabilitzar, el fet de formar part d'activitats de voluntariat on pot posar de manifest les seves virtuts, el pot permetre a aconseguir millorar les habilitats d'interacció que necessita.
Si una persona és molt imaginativa i observadora i indagadora, pot esdevenir més pràctic i ser més eficient si observa el món exterior i pregunta a persones sobre els seus invents i experències amb l'ànim d'aprendre que és el que ha de fer per concertar les seves idees, quins mètodes ha d'utilitzar.
Si una persona és emotiva, empàtica, però en canvi li costa ser ferma, defensar punts de vista antagònics de manera de manera harmònica, precisament el que no ha de fer és abandonar l'harmonia, aquest valor seu i tant apreciat, sinó que a partir d'ell, ser sincer i íntegre amb els seus punts de vista. Cal que aprengui no només a associar l'harmonia amb el gaudiment o que les coses vagin com a un l'interessa o li resulten més còmodes, sinó a associar l'harmonia amb un cert conflicte com a punt de partida, en dialogar punts de vista diferents. D'aquesta manera encara que contradigui als seus amics, no els farà sentir malament perquè des de l'harmonia, les bones intencions, aprendrà a fer compatible el valor o audàcia amb la bondat.
En canvi si una persona és molt lògica, ferma i en canvi li costa considerar els sentiments seu com dels altres, pot esdevenir més cordial, respectuós, comprensiu, inclusiu, a partir de la fortalesa de saber associar-se al principi d'igualtat, justícia o honestedat. Si sap posar-se a la pell de l'altra i compren que hi ha gent que és mou per les preferències, pels sentiments i altra gent que tendeix a moure's per la lògica com ell, i que tant important és considerar uns aspectes com uns altres, aleshores podrà comprendre millor als seus interlocutors i fins i tot els seus sentiments encara que no tinguin massa lògica en un moment donat. Llavors sense deixar a ser ferm i lògic, pot esdevenir més empàtic, considerat.
La persona que tendeix a endarrerir les decisions necessita aprendre a ser més determinat, ja que el permament dubte és negatiu per l'evolució. Si es tracte d'un temperament Idealista, que es mouen per valors, aleshores ho pot aconseguir ser més determinat si sap trobar un sentit, un significat, a cada activitat que fa. Per exemple, en el ca que hagi de prendre decisions sobre el que vol fer en el seu temps lliure, pot escollir entre vàries activitats (voluntariat, ball, música, escacs, esport, formació, etc.), una opció és associar a cadascuna d'aquestes activitats a un valor o significat i per tant, llavors allò que desitgi amb més intensitat és el que acabarà decidint-se a fer. També cal que sigui conscient que hi ha èpoques per unes coses i altres èpoques per a altres. El més important és fer allò que un estimi en lamesura de les seves possibilitats, i estimar allò que un fa, la vida mateixa.
En defnitiva, el desenvolupament és un tema molt extens, la idea seria en identificar allò que un fa bé, escollir un entorn que se senti més bé que incòmode per poder servir a la gent a través dels dons que té, agafar confiança i aleshores es tracte de ser honest amb un mateix i en aprendre allò que un ha de millorar o minimitzar allò que un li costa fer a través d'uns recursos interns i externs (ajuts d'altres persones) que li permetin aprendre, progressar, i gaudir.
Finalment m'agradaria comentar que a vegades més que voler desenvolupar-se, es tracte d'escoltar-s. Potser resulta més efectiu, tenir una intenció i llavors deixar d'intentar res, sinó senzillament fer, i experimentar el propi potencial. Si un sap estar en silenci, abandona la interferència (el que hauria de fer, ...i la sobrexigència) i esdevé més autèntic. Per fer això cal no donar-li tant importància a l'intel·lecte o més ben dit, posar-lo al servei de la intuïció, a les revelacions internes quan un es fusiona amb la naturalesa i amb la seva autèntica ànima.
Salut i desenvolupament!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
