La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 28. Sobre la unitat interior. Les dos vides separació i connexió.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 28. Sobre la unitat interior. Les dos vides separació i connexió.. Mostrar tots els missatges

dimarts, 7 de febrer del 2012

28. Sobre la unitat interior. Les dos vides separació i connexió.

La imatge:

La persona que treballa, educa els seus fills i participa en activitats familiars com activitats socials i formatives. La persona que treballa interiorment a través d'activitats tals com l'oració o pregària, així com la meditació, reflexió i exercicis de gimnàsia tals com el ioga, paneuritmia o d'altres de similars.

L'exercici i explicació:

1. Fes el que el següent. Pregunta't:
a. Que necessita el meu cos físic? Quin tipus d'activitat? molt o poc? social o individual o les dos coses a la vegada?
b. Que necessita el meu cos emocional? Quins tipus d'activitat? molt o poc? individual o en grup?
c. Que necessita el meu cos mental? estudi dels fenomens externs o interns? del món dels fets o el món de les idees o les dos coses a la vegada?
d. Que necessita la meva ànima? quines activitats necessito treballar?

Si escoltem la veu interior, podem ser capaços de desxifrar que ens sentim mancats realment i no fíctíciament. De la mateixa manera que a vegades l'individu menja i beu sense tenir necessitat de fer-ho, també menja i beu emocions i coneixements sense tenir necessitat de fer-ho. Els desequilibris provenen quan un experimenta massa en un cos (sigui rebent o emetent o les dos coses a la vegada) i deixant sense menjar a la resta de cossos. Aleshores davant el desequilibri cal que els escolti i els atengui degudament, evitant excessos i amb una finalitat més aviat desinteressada.

En principi tot està molt compartimentat, i cal una certa separació, és a dir quan un cuina, cuina, quan estudia, estudia, quan ressa, resssa, quan fa esport, fa esport, quan fa una excursió amb amics, ...i així successivament.

Posteriorment les activitats s'integren d'alguna manera, en el sentit que per exemple quan un estudia no ho fa solsament fent intervenir el cos mental sinó també el cos emocional, amb motivació amb amor, fins i tot el cos físic aportant relaxació i finalment l'ànima aportant llum i bons sentiments envers l'activitat que desenvolupa.

El problema és bàsicament el següent.
- Una persona massa orientada físicament.
- Una persona massa orientada emocionalment.
- Una persona massa orientada mentalment.
- Una persona desorientada envers els missatges de la seva ànima.

Per tant, atenent el fet que els recursos són limitats, la persona sol fer més cas en aquella activitat que tingui emoció o desig més intens. Si aquest desig prové d'activitats de fora d'ell, no l'acabarà mai d'emplenar. En canvi, en la mesura que la persona, s'adoni compte que el desig autèntic prové del desenvolupament interior i que les activitats i elements exteriors són recolzaments i mitjans pel seu propi desenvolupament i no objectius per ells mateixos, començarà a interessar-se per exemple en activitats com l'oració, la meditació, la relaxació i a identificar-se més en el seu ser i no tant en el seu fer i tenir, i en definitiva a connectar-se amb la seva ànima, que és el mitjà entre l'esperit i el cos i la seu de sentiments i pensaments. D'aquesta manera li resultarà més fàcil generar sentiments de pau dins i fora d'ell, és a dir un conjunt de pensaments en què donen direcció a les emocions amb un sentit positiu.

Apropar-se a l'ànima implica comportar-se més enllà dels condicionaments apressos en la nostra existència alguns dels quals són positius i altres són negatius o limitatius. Per exemple, si una persona no té gana però té l'oportunitat de menjar xocolata,...aleshores dominar-se i decidir de menjar-ne en un moment més adequat, implica substituir un condicionament per un altra, motivar-se i actuar no només pel gust o l'atractiu dels sentits sinó sobretot pel gust mental del autodomini. Aquest és un exemple que també es pot extrapolar en altres àmbits o plans com per exemple en el món emocional i mental. A vegades és tant forta la suggestió dels mitjans de comunicació a consumir no només productes visibles sinó també a coneixements per aconseguir títols, que excepte que la persona se sàpiga dominar i fer determinades renúncies, corre el perill d'agafar un empatx sigui mental en aquest cas, com pot ser-ho emocionalment o bé físicament. Sí, cal fer les coses amb sentit si un no vol estar dirigit per no se sap qui. De fet tothom es dirigit, però millor ser conscient de què i poder escollir aquelles bones influències que ens permetin anar en la direcció coherent amb la nostra missió.

Per tant, sí que és recomanable al principi quan la persona està desequilibrada en el sentit que pateix una certa desharmonia perquè fa les coses sense una clara orientació, vocació, i coherència entre el que pensa, sent i actua, de destinar de manera voluntària i no obligatòria, un temps per ressar (hi ha un tipus de pregària molt interessant que es base en sentir el sentiment, sigui de pau, d'unitat, etc.), un temps per relaxar-se i meditar. Ara bé, més endavant, sense deixar de destinar aquest temps per aquestes activitats, cal anar a integrant-les en la vida quotidiana mateixa, per donar sentit a cadascuna de les experiències.Quin sentit té la meditació si no serveix per viure millor? De la mateixa manera que un tennista passa moltes hores entrenant-se per tal de competir amb òptimes condicions segons les seves possibilitats, les activitats de relaxació, i les revelacions fruït de les meditacions, els sentiments positius que un genera a través de les oracions serveixen perquè l'individu vagi donant més sentit a l'existència, a viure més despert.

En definitiva, una petita reflexió, exercici o suggeriment davant una situació com aquesta.

1. La persona es troba inadaptada en la societat, sigui perquè hi ha amics que no l'entenen, perquè no té feina, perquè viu amb un conflicte de valors entre el que fa i creu que hauria de ser,....etc.
2. La persona comença a viure dos vides. La vida que sempre ha viscut amb certa desharmonia i la vida que comença a viure a través d'exercicis de relaxació, meditació i oració (sentir el sentiment).
3. La persona en lloc de viure com a víctima del que li passa, accepta la realitat, en lloc de rebujar-la l'estima com a punt de partida i treballa per millorar-la com a meta final.
4. La persona es pregunta cada vespre, si ha atès els diferents cossos (físic, emocional o social, mental, i l'ànima) des d'un punt de vista de recepció i emissió, per tal d'anar fent reajustaments en la seva vida per trobar aquest equilibri que estarà influït per les seves necessitats, motivacions i també per la seva voluntat i essent conscient que també hi ha moments per a tot (per exemple per fer activitats familiars durant els caps de setmana).
5. En la mesura que treballi interiorment, no cal que es preocupi, ja que externament les coses tard o d'hora aniran millorant i sobretot la seva actitud amb una major comprensió, amor i vitalitat per la vida, en definitiva amb més consciència i claredat per donar sentit a l'existència integrant el cos amb l'ànima i resolent els conflictes interns o externs per mitjà de la saviesa i l'autèntic amor. Aleshores l'individu ja no solsament s'identifica amb l'actor sinó també amb l'observador, no des d'un punt de vista de separació sinó d'integració.

En definitiva, es tracte de recordar que cada persona és una entitat divina dins un cos físic i deixar-se portar per la llum.

Salut!