La imatge:
Una persona composant una novel·la, una partitura, una invenció, un discurs, un menjar, un informe, o per exemple un exercici de gimnàsia.
Penseu en alguna obra mestre (en qualsevol activitat de la vida) i el seu compositor.
En quin estat estaves, en algun moment d'inspiració, fent l'activitat que sigui, de manera que et vares sentir realitzat, satisfet,....?
Una persona normal, creant sentiments i pensaments positius per compartir-los amb la gent del voltant.
L'exercici:
1. Destina un temps per estar sol.
2. Serena o relaxa qualsevol tensió del teu cos.
3. Identifica una activitat.
4. Observa el teu comportament.
5. Observa l'acció i reacció típica, és a dir el comportament sigui per recepció i emissió típica, condicionada, apresa, habituada, interioritzada.
6. Observa i recorda que quan crees una cosa nova, t'aïlles, et concentres, t'inspires i realitzes.
7. Tingues el poder, la responsabilitat d'assumir el paper o rol de creador no només d'objectes, discursos, partitures, exercicis de gimnàsia, àpats, sinó també dels teus pensaments i sentiments.
L'explicació:
Pensa que la vida hi ha molts invents, uns més justos i purs que d'altres, certament, ara bé, el que pretenc en aquests moments es posar èmfasis en el procés de crear, que no deixar de ser una forma d'imitar el que ja s'ha descobert en un part que no veiem.
Quan un va assumint aquest rol, va disminuint l'actitud de rebre i emetre des de la poca atenció que sovint condueix a la persona a actuar de manera mecànica a augmentar l'actitud rebre i emetre amb atenció, lliure de condicionaments o prejudicis, nova, rica, renovada i sobretot va assumint el poder del seu propi estat intern independentment de les situacions externes.
Per ser més creatiu, es requereix concentració, atenció, silenci, dedicació, i sobretot obertura mental, capacitat de mirar les coses amb angles diferents i amb certa innocència, per deixar-se sorprendre.
En lloc de queixar-se que les coses no són com ens agradarien, cal anar més enllà, ser responsable de tal situació i treballar per acceptar-ho com a punt de partida i millorar-ho des de la funció que un tingui encomanada.
En un nivell alt de concentració de gran flux mental i també de gran serenitat mental, un es pot adonar que no és amb qui normalment s'ha identificat, que no és només el seu cos físic, la professió que té, el rol que té com a pare, el seu estat o situació professional, el conjunt d'amistats que té siguin pobres o riques, moltes o poques, la seva nacionalitat, sinó sobretot un ser, una presència divina i aleshores qui realment és un mateix? La persona de sempre o un ésser diví? Les dos coses, però en general hi ha dos actituds o possibilitats. Identificar-se més en el de sempre o bé identificar-se més en aquesta presència divina. És recomanable la segona ja que sóm una entitat espiritual dins d'un cos físic i aleshores es produeix el fenomen que l'ego personal serveix a l'Ego Superior. Notar l'experiència divina, implica que la ment es posa el servei de la intuïció a través de fusionar-se amb l'amor, implica, experimentar un estat de pau interior, i sobretot la consciència de ser un intermediari del Creador i adonar-se que el que és realment important és fer la seva voluntat, que pot o no coincidir amb el que vol en un moment donat. Aleshores el judici, la racionalitat es posa el servei de l'observació, de la bondat, de la comprensió, del perdó i autoperdó, de la caritat, del silenci, de la pau, de l'harmonia, de la desidentificació amb el que un ha fet de bo i de malament en el passat i d'observar-se a un mateix i els altres de manera renovada, creativa, rica i nova amb amor, saviesa i valentia. Aleshores si un es percep així, d'aquesta manera pot percebre a la gent de fora també d'aquesta manera, és a dir amb amor, saviesa i bondat. En aquest estat de despreocupació per l'ego i preocupació per l'Ego, oblit d'un mateix per actuar des de la pròpia naturalitat i amor, un es mostra humil, no se sent autor totalment de les seves obres sinó que ho comparteix amb la resta i sobretot amb les entitats i influències inspiradores celestials que l'han acompanyat en tal actitud. Les fonts creatives i inspiradores que solen experimentar els genis) i fins i tot accions pures i cristal·lines (que solen experimentar els sants) provenen d'aquesta actitud de tenir una intenció justa i noble i al mateix temps deixar-se abandonar per la mare naturalesa. En definitiva, per exemple, no sóc en Gerard sinó faig de Gerard, una entitat espiritual dins un cos físic, amb una missió com si fos un intermediari o un deixeble i en què cal treballar amb respecte i autorespecte envers a les entitats superiors.Els artistes en aquest estat experimenten que no són el subjecte de la seva obra sino un objecte i el subjecte esdevé algú de dalt.
Creativitat, intermediació i salut!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
