La imatge:
El nen que embrut el sofà.
Que et fa pensar aquesta imatge en relació al perdó? i al sentiment de culpa?
Quines analogies pots fer en altres àmbits i etapes de la vida i etapes de la vida?
Et perdones, perdones o ets massa dur o sever amb tu mateix i els altres?
L'explicació:
La mare perdona el seu fill que embrut el sofà per diferents motius.
- No és del tot conscient que el que fa no és quelcom estètic, ja que el seu cervell s'està desenvolupant.
- Perquè l'estima.
- Perquè s'estima.
- Perquè és honesta i sap que també s'havia equivocat.
Cal treballar per la perfecció però no anar de perfecte. Anar de perfecte és símptoma d'orgull.
A través dels errors, s'aprèn, en la mesura que provoquen sofriments.
Tenir por als errors no és la millora manera de solucionar-los, és preferible posar atenció en el gest, pensament i sentiment correcte (al meu entendre les pors justificades són aquelles en les que es corre el perill de la integritat física i també moral, per tant sí que és vàlid tenir por de no complir amb les lleis de la naturalesa però focalizant l'atenció en la confiança i atenció en complir-les). Més que combatent el mal, millor ignorar-lo, no donar-li massa importància i donar més importància el bé, el bon model. Per exemple quan un experimenta l'enveja o experimenta odi envers a un altra, és important observar-se, acceptar-ho com a punt de partida per reaccionar ràpidament amb admiració, equanimitat i agraïment. Al final la persona és la conseqüència del lloc on es trobi el seu pensament, sentiment i acció i per això cal estar atent i en aquest sentit sí que és bo ser recte amb un mateix amb confiança i equanimitat.
El sentiment de culpa serveix en un moment per prendre consciència de reparar allò mal fet, posteriorment cal perdonar-se de la mateixa manera que cal perdonar els altres. Identificar-se en la culpa, no té sentit, excepte de donar massa importància a un ego personal, perfeccionista malaltís. Si bé no hi ha res que es pugui esborrar, si que un pot fer reparacions, essent més just i generós, es va alliberant.
El procés d'alliberament del sofriment, es produeix quan l'individu no només paga els seus errors, sinó que també quan fa bones obres, experimentant el gaudiment i sobretot experimentant la realitat, la veritat de les coses que percep, quan experimenta la claredat i abandona les distorsions mentals, quan es dóna menys importància, quan va descobrint la seva missió i deixa d'esforçar-se per ser qui no és i s'accepta tal com és. Quan en lloc de queixar-se d'una realitat no agradable, es concentra en el seu treball, la seva missió per fer-ho el millor possible i amb un significat renovador.
Observar-se i observar els altres amb compassió, amor, en lloc de fer-ho amb un judici sever i intel·lectual, no implica ser un irresponsable o despreocupat, sinó que implica saber integrar la importància d'estar alerta amb el gaudiment de tot procés d'aprenentatge, és a dir d'integrar l'intel·lecte amb el cor.
Començar a despreocupar-se per l'ego personal no implica ser un irresponsable sinó implica preocupar-se per l'ego impersonal, identificant-se com un intermediari del Creador, posant les seves mans en el seu servei, aleshores el sentiment de culpa va disminuint, ja que nous sentiments nobles i positius van ocupant el cos i la consciència emocional del individu. No es tracte de donar-se massa importància, ni tampoc poca, senzillament la que a cadascú correspon, ja que d'aquesta manera no hi haurà motiu ni per voler aparentar una imatge que no és, ni tampoc hi haurà motiu de sentir-se malament o inferior per no cobrir una expectativa falsa d'un mateix perquè ja no existirà tal imatge. Senzillament es tracte de ser un mateix i caminant en el perfeccionament segons les seves capacitats i talents. Això és possible quan un focalitza la seva atenció i la responsabilitat de la felicitat dins d'un mateix en lloc de fora d'un mateix.
Fletxa:
1. Davant de sentiments de culpa, dedica't a treballar sigui per reparar allò mal fet, o per fer coses bones i queda't amb el sentiment de compliment, d'autorespecte (com si un fos la mare o el pare d'un mateix que perdona aquell fill que s'està desenvolupant i que fa coses desharmòniques però també moltes d'harmòniques).
2. Davant el record dels errors, en lloc de recriminar-se, accepta'ls com a forma d'aprenentatge.
3. Pensa i imagina't altra vegada en situacions difícils amb l'actitud adequada, correcte, natural.
ESQUEMA
Fa 3 mesos
