31. Sobre les persones. Veure els altres com a tu mateix .

La imatge: 

Veure el teu fill i sentir-t'hi reflectit.
Veure una persona nedant amb habilitat i sentir-t'hi reflectit.
Veure una persona ressant i sentir-hi reflectit.

Quan et sents reflectit amb els altres i quan no? Perquè?
En el fons quan t'adones que els altres tenen necessitats similars a les teves, quins sentiments despertes? Unitat o separació?



La reflexió: 

Els grans mestres espirituals diuen que la diferència entre una persona ordinària i una persona més evolucionada, un "iniciat" no es troba en la naturalesa de les necessitats i desitjos, sinó en la seva meta final, és a dir donant prioritat a la satisfacció de la naturalesa superior, és a dir dels grans ideals  a través dels pensaments, sentiments i també de les accions caracteritzant-les en justes, desinteressades i pures.

Sentir-nos reflectits amb els altres d'alguna manera és una manera d'establir un vincle, una unió, si es vol amb certa distància. Encara que un pare tingui un estat evolutiu més elevat que el seu fill, en un moment de la seva vida, és convenient veure'l com a part seva. En la mesura que un se sàpiga tractar amb consideració, amor, amb observació i positivitat amb un mateix, també sabrà tractar d'aquesta manera el seu fill.

Veure els altres com a un mateix, implica ser conscient que d'alguna manera tots sóm una família i en la mesura que hi hagi cooperació, seny, ordre, organització, justícia, i amor desinteressat, aleshores hi haurà creixement i prosperitat.



La flexta: 

1. Quan observes els altres per moltes diferències que vegis, cerca alguna cosa en unió i d'aquesta manera serà més fàcil la convivència i sobretot la unitat.
2. Surt al carrer, pensant amb el que t'uneix amb la gent que el que et separa i viuràs millor.
3. Si ajudes els altres, també t'ajudaran. 
4. Imita qualitats superiors que mostren les persones que observes.
5. Reparteix les teves qualitats de manera natural, sense gota de vanitat, davant el moment adequat i les persones adequades.
6. Si eduques a un fill, accepta les seves necessitats i qualitats i en tot cas crea condicions perquè es satisfacin i es mostrin de manera positiva, creativa i generosa, essent conscient que un nen primer ha de rebre amor, coneixements, cultura per aleshores donar quelcom. Ensenya-li ja de petit, l'art de l'equilibri entre el rebre i el donar a través de l'exemple i l'assumpció de responsabilitats.