La imatge:
Adonar-se que allò (una situació, una relació, una activitat, un exercici) ens estressava en el passat deixa de fer-ho en aquests moments a través d'una nova concepció, una nova actitud més relaxada, amb una perspectiva de la vida més àmplia i pacient.
Allò que ens preocupava, deixa de fer-ho per una qüestió de canvi de valors, d'una visió més àmplia sobre la importància de cada cosa, i prestant atenció i ocupació cap a coses menys personals, més impersonals.
Identificar allò que ens molesta, i no reaccionar amb rebuig o evitació o a l'ofensiva, sinó per mitjà de l'acceptació d'allò que no es pot controlar, de l'emoció de tenir el desafiament de superar la prove, mostrant-se de manera natural, sense judici crític o duresa envers a l'exterior o interior.
L'exercici:
1. Identifica en una situació, activitat, relació.
2. Pensa en quelcom que et molesta.
3. Sigues honest i pensa si realment prové de l'exterior o sobre una manera de pensar i sentir distorsionada, i basada sota el paradigma de la por, l'excessiva autoimportància,....
4. Entra en el paradigma del amor, de l'acceptació i la humilitat.
5. Percep les coses amb una mirada renovada i lluny de prejudicis i experiències anteriors negatives. Dóna't i dona una nova oportunitat a les persones, activitats, situacions perquè creixin.
6. Mostra't tal com ets i estigues atent en allò que realment et mou i et fa créixer, el valor de la sinceritat, gratitud, coratja, etc.
7. Entrena't per estar cada dia en el paradigma d'acceptació, agraïment i treball de transformació i renovació i millora o purificació interior i exterior.
L'explicació i algun exemple.
L'exemple.
A través d'algunes experiències, un s'adona que està massa autocentrat en un mateix, que realment l'importa la seva autoimatge, que és vulnerable davant de qualsevol defecte, i això el neguiteja, és a dir, l'opinió dels altres envers la seva performance o actuació.
Aleshores accepta aquesta molèstia, deixa de controlar el que no pot controlar, és a dir la opinió dels altres.
També s'accepta, i s'ocupa sobre la feina amb concentració i atenció (no tractant de fer-ho perfecte ni amb desatenció, sinó amb devoció) essent conscient que el que és important no és ell ni tampoc la feina en sí, sinó el conjunt d'actituds, pensaments, sentiments i accions en què un és responsable en el moment de treballar sigui quina sigui l'activitat.
S'adona compte que la identificació amb un etiquetatge determinat limita la persona que és un ésser en constant canvi. Només es pot considerar com un punt de partida i no pas una meta final per evitar caure en la distorsió mental i en l'autolimitació i la ignorància del potencial en les persones.
S'adona compte de les distorsions mentals i emocionals i les conseqüències negatives de romandre en elles.
Experimenta una visió més rica de la vida, de la naturalesa humana i la seva funció.
Té el coratja d'experimentar i intercanviar amb la gent lliure de condicionaments, de distorsions, focalitzant l'atenció en la seva naturalitat i amb criteris de justícia i respecte, essent conscient que determinats errors, imperfeccions i sofriments són proves d'autosuperació i essent conscient que la nova actitud que permet adonar-se que allò que el molestava (en el seu ego personal) deixa de molestar-li, és un sinònim d'evolució i creixement.
S'adona compte que al costat de defectes (dins i fora, en un i els altres, a un poble o la resta) hi ha una població de coses que funcionen bé o molt bé, i que el més important és això, és a dir el que fa que la vida sigui vida, la saviesa i l'amor en l'expressivitat dels ideals.
Finalment s'adona compte que de la mateixa manera que un s'entrena en el joc del tennis per aconseguir obtenir un determinat nivell, la persona per mitjà de les actituds servicials, de la meditació, oració i alguns exercicis de purificació, li permet tenir aquesta capacitat per treure l'espina clavada, passar per un període d'incomoditat o guariment encara que hi hagi ferides, i finalment l'alliberament per mitjà d'un pensament més ric, i savi i una actitud més pura expressada a través del aura.
En aquest cas el fet d'agradar provoca una atenció en l'individu que fa que es bloquegi. Per tant, el problema se soluciona, quan l'individu percep l'experiència com un no problema, quan s'adona que més enllà d'agradar o no agradar, el que és important és el treball amb una actitud natural, impersonal, humil i generosa, centrada, relaxada o destensada.
Acceptació, responsabilitat, impersonalitat i alliberament!
Salut!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
