La imatge:
Em preparo llet d'avena, l'escalfo en un pot, la posso en una tassa fins a dalt de tot, està molt calenta, l'agafo i la porto a la taula del menjador i cau, m'escalfo i retorno a la cuina.
L'exercici:
1. Reflexiona, observa, observa't primer uns instants.
2. Llavors actua.
Pensa en qualsevol activitat que vols desenvolupar.
L'explicació:
Lògicament em va mancar intel·ligència, el desig de "devorar l'esmorzar", "la gana que estava patint" o bé "la manca d'atenció" explica la causa de tot plegat.
Sens dubte que sense impuls poques coses es farien, ara bé també es fan moltes bestieses com la descrita.
La qüestió no radica en l'impuls sinó dirigir l'energia cap a altres centres en aquest cas en observar la realitat més atentament. Si un ha comès l'error d'escalfar massa la llet, o bé d'emplenar-la fins amunt, cal rectificar, esperar, ser pacient, fins que es refredi una mica, beure'n una mica abans d'anar al menjador i finalment col·locar la mà en el lloc adequat, és a dir el més segur per evitar que es caigui. Se'ns dubte que el més intel·ligent hagués estat haver posat la quantitat exacta, haver retirat la llet del foc en el moment adequat i poder anar a esmorzar posteriorment sense espera. Ja se sap que els començaments en qualsevol activitat són molt importants, però si aquests no són del precisos, cal posteriorment fer les correccions adequades per evitar mals majors.
Per tant com a conclusió, l'impuls ha d'estar combinat amb un mínim de seny, observació, autoobservació, serenitat i aprendre a actuar sobretot en determinats moments com si un es mogués amb "càmara lenta", perquè la persona no vaig al darrera dels seus pensaments sinó que els pensaments el persegueixin i tenir-los controlats des de la distància per fer o no fer ús d'ells.
Salut i atenció!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
