La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 39. Sobre el ritme i l'exigència: Actitud en una cursa de muntanya.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 39. Sobre el ritme i l'exigència: Actitud en una cursa de muntanya.. Mostrar tots els missatges

dijous, 12 d’abril del 2012

39. Sobre el ritme i l'exigència: Actitud en una cursa de muntanya.

Imatge: 

Un atleta que corre una muntanya força elevada, de manera que ha de tenir en compte la seva preparació, l'alçada de la muntunya, els kms de pujada, en definitiva varis factors per dur a terme un ritme ni massa fort, ni massa ràpid que el permeti pujar amb condicions per acabar mínimament bé la cursa.

Quina exigència t'imposes i t'imposen en alguna de les activitats que realitzes siguin hobbies com feines?

És l'adequada? Perquè? Pensa en algunes experiències passades. Podries haver fet més o menys? Perquè? Que has après?

L'exercici:

1. Escull una feina, una activitat, un hobbie.
2. Pensa amb els objectius.
3. Són massa exigents, massa fluixos.
4. Que pots fer de la teva part per graduar-te aquests objectius i pràctiques perquè siguin exigents però de manera que puguis assolir-los amb calma i serenitat, atenció, devoció i pràctica o temps?
5. Desafia't.

L'explicació:

Quan un no treballa prou sofreix d'immobilisme i de motivació, si un treballa més del normal també sofreix i pateix conduint-se en el precipi del desequilibri. Per evolució, dins un o dos camps, és adequat que la persona treballi anant a més, amb concentració, sense dispersió, però de manera de mantenir en la mesura del possible l'atenció, concentració, la motivació i la disciplina en l'acció. Si falla algun d'aquests aspectes cal aturar-se per tal de fer reajustamens.
Si l'atleta, corre més del normal, s'imposa un ritme excessiu per manca de discerniment, patirà més del normal i pot acabar desmotivat per tant d'aquí a la importància de saber escoltar-se, ser humil, ni ser mandrós ni tampoc ser arrogant o orgullós. Hi haurà moments que caldrà fer renúncies a curt termini, per estar més preparat a mig termini, hi haurà moments que caldrà fer-se una empenta i actuar i prosperar degut a la preparació que un té, en definitiva escoltar-se i estar segur d'un mateix.

Per anar bé un ha d'estar una mica per sobre del nivell d'exigència, ni massa amunt ni tampoc a baix, de la mateixa manera que cal menjar sense atipar-se, en qualsevol activitat també cal adaptar-se a un ritme que sigui adequat i desafiador alhora. Un ha de dominar el cotxe, l'instrument i no ser dominat, per tant, de la mateixa manera cal dominar el propi cos, si un no es vol espatllar.

Salut!