La imatge:
Una persona distreta constantment davant els estímuls externs.
Una persona distreta davant dels constants desitjos i pensaments que té.
Una persona centrada amb ella mateixa i que quan es comença a perdre, tornar a visualitzar la imatge de serenitat i concentració.
El músic centrat amb la seva obra perquè l'estima i així ho transmet a les entitats del voltant.
L'exercici:
1. Recupera una imatge descentrat, distret excessivament.
2. Recupera una imatge centrat, concentrat amb una o poques tasques, fent-les a la perfecció, arribant a un cert gaudiment i flux mental. Experimenta-ho.
L'explicació:
Una persona distreta és més procliu a la queixa, a l'impulsivitat sense reflexió, a la desorientació.
Una persona centrada i ocupada és menys vulnerable a la queixa, i al desordre.
Certament hi ha canvis i per tant això també altera la consciència de la persona i li provoca canvis en la manera de pensar i sentir i també d'actuar. La persona és dinàmica com la pròpia naturalesa. El que és important, és observar i experimentar el canvi a la vegada, des de la unitat, des de la creativitat, des d'un cert protagonisme basat amb el seu cor. En canvi quan un experimenta el canvi sense observar-se o bé s'observa de manera separada a l'actor que experimenta amb un jutge interior crític, aleshores es torna caòtic i desordenat.
Hi ha dos actituds per simplificar davant l'atenció o desatenció.
1. La persona que està absorbida a sentiments i pensaments anant a remolc d'ells sobre records, imaginacions, fantasies o bé quan la persona està absorbida per respondre i reaccionar a estímuls exteriors o actitivitats exteriors des d'una actitud mecanicista.
2. La persona actua des dels seus pensaments, i sentiments i també interactua amb l'exterior, responent als seus estímuls de manera connectada, és a dir no fa una cosa pensant amb una altra, no fa una activitat sense deixar de tenir consciència que ell experimenta però també s'observa.
Amb aquesta segona actitud un pot observar les seves pròpies reaccions interiors, emocions, sentiments que encara que siguin desordenats, no deixar-s'hi abandonar i al mateix temps ser protagonista o creador de sentiments positius des del seu interior al seu entorn immediat exterior.
Per exemple, quan una persona li venen molts desitjos de voler fer moltes coses, sigui llegir, cantar, respondre una sèrie d'emails, escriure una carta, anar a comprar, etc, pot tenir la ment confusa o clara i fer una cosa i una altra sense ordre, prioritat i significat (mecànica) o bé tenint una visió global, prioritzant les tasques en base a valors o criteris i fer cada cosa al seu moment amb atenció, que és el mateix que dedicació.
Una de les fonts de distracció d'avui dia són les eines de la informació i la comunicació com el facebook, carregada d'estímuls visuals. Hi ha tres actituds en el seu ús.
1. Connectar-s'hi sovint perjudicant o obstaculitzant l'atenció en altres activitats.
2. Fixar-se amb rigidesa un moment per connectar-s'hi.
3. Interioritzar que és convenient connectar-s'hi en un moment de descans o repòs després d'haver realitzat una activitat important, essent espontani, sense dependències ni tampoc rigideses.
La tercera actitud és la millor, ja que la persona no depèn del facebook, pot viure sense ell i ell decideix quan connectar-s'hi, els motius, els moments adequats, seleccionant, discriminant informació, i estant obert fins i tot a sorpreses o petits aprenentatges a través d'altres persones a través de la vinculació d'articles o videos d'interès, essent conscient que cal diferenciar la petita informació que pot ser útil per distreure's mínimament o bé quan hi ha força informació interessant en el facebook ja que aleshores és millor aleshores destinar-ho per altres moments i fins i tot saber prescindir de molta informació accessòria (aquella que ens aparta de la consecució dels nostres objectius o de la posada en pràctica dels nostres valors).
Si la ment està dirigida i ocupada i centrada, espontània, focalitzada i oberta a l'aprenentatge serà menys vulnerable a les preocupacions estèrils que no condueixen enlloc, divagacions i fantasies vàries. La pesrona no anarà darrera dels pensaments sinó que seran aquests que visitaran a la persona.
Una dita molt coneguda diu "qui molt abarca poc profunditza", i tenir molts desitjos sol ser un símptoma de cobdícia. Quan un experimenta tensió, millor aturar-se fer els reajustaments necessaris i estar centrat amb la veu interior.
Concentra't en fer quelcom el millor possible. Aprofita cada dia de fer coses o activitats amb un nivell de concentració important, el sentiment de perfecció i assoliment l'acompanyarà fins que s'anirà interioritzant aquest sentiment i actitud.
Si un estima el que fa, serà més fàcil estar centrat per un costat i per un altra costat, si un s'oblida d'ell mateix, també serà més fàcil estar centrat.
Salut i atenció!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
