La imatge:
El nen que es queixa i plora perquè ha de fer els deures quan vol jugar.
L'adult que rep menyspreu, se sent molest però no s'hi torna.
El yogui que és increpat i no s'immuta.
L'exercici:
1. Identifica una situació difícil. Per exemple, rebre mobbing laboral, ser menystingut, trobar-se a l'atur, etc.
2. Pensa amb les conseqüències emocionals i psicològiques de tals actituds.
a. Reaccionar queixant-te per no obtenir resultats immediats o per rebre un tracte no desitjat, o de manera submissa sense transformar l'odi, rebuig o molèstia per tal situació, acabant per somatitzar alguna malaltia.
b. Acceptar la situació, sentir-se molest, però començar a assumir la responsabilitat de tal situació i treballar per canalitzar l'odi o rebuig per compassió, acceptació, treball, fe i esperança.
c. Acceptar la situació amb compassió, posant atenció en el treball interior adequat a desenvolupar per sortir victoriòs i estar lluny de negativisme. L'individu ja se sent victoriós i pràcticament no pateix, es comporta com si res hagués passat, com si no li afectés, sense deixar d'estar orientat en la rectitud del treball adequat amb direcció, amor i disciplina.
3. Escull una d'aquestes actituds com a meta final, treballa-la, rega-la, i interioritza-la si creus que és positiva, és a dir et pacifica, harmonitza i t'enforteix.
L'explicació o fletxa:
Es parla molt de l'assertivitat, d'expressar els sentiments, de defensar-se davant les injustícies i dels insults amb serenitat, ara bé com és que un yogui o una persona molt evolucionada, no es queixa davant situacions difícils pels quals ha de passar? No vull dir que l'assertivitat vulgui dir queixa necessàriament però sovint són queixes indirectes. Per altra banda algun savi comenta que si un rep un pessic més val no queixar-se i en canvi si a un li posen la mà a la cara de manera que perd la llum, el camí a seguir, cal enfrontar-s'hi cal fer fora aquell aquell intrús que ens perjudica la visió. Com distingir una situació d'una altra? És el mateix per a tothom? Quina és la millor manera de combatre?
Si un ha comès una injustícia, més val no queixar-se i acceptar el càstig i reparar ja que d'aquesta manera un va liquidant el seu karma. Si aquesta injustícia no és evident, també cal d'entrada acceptar-ho ja que pot ser que una situació difícil ens està retornant com a conseqüència d'alguna cosa mal feta en passades encarnacions de la mateixa manera que a vegades rebem premis sense massa esforç fruït a la feina ben feta de les encarnacions passades. Ara bé, si fruït d'una situació molt difícil, i després d'haver treballat per solucionar-ho internament, és convenient expressar-se, en favor de la justícia i en bones intencions primer, si el resultat no és l'adequat, a vegades cal fer ús de la força i del poder en nom del ideal mencionat i pel bé de tothom sobretot si existeix un perill imminent de la pròpia autodesintegració. I si això no és possible, aleshores cal continuar protegint-se a través del treball interior, profunditzant i connectant-se amb les entitats Celestials per rebre un ajut digne.
Per exemple si una persona rep mobbing, pot actuar de les següents maneres:
1. Reaccionant amb odi, rebuig.
2. Acceptant la situació, treballant interiorment, i demostrant que això no l'afecta. Si després de treballar interiorment aquesta situació no li resulta sostenible, més val rendir-se, abandonar per una qüestió de salut i oblidar-se de la situació. Un haurà d'estar amb la consciència tranquil·la per haver treballat interiorment i haver après algunes lliçons i a ser resistent en algunes dificultats.
3. Acceptant la situació, el desafiament, estar content per tenir una situació o una prove a superar mantenint una actitud equànime, amorosa, compassiva envers aquells qui l'ofenen i el trepitgen. Aleshores aquesta actitud sovint fa que les coses es transformin, és a dir que els enemics al sentir-se estimats, canviïn d'actitud, i si això no es produeix, senzillament la persona canviarà de feina, en el moment que correspongui, sense cap mena de mala consciència, senzillament per obeir i seguir la llei de l'afinitat.
Que és el que determina que una situació sigui un pessic i per tant més val acceptar i en tot cas comentar de manera pacífica que hi ha quelcom que et molesta (assertivitat) amb fe i esperança que no et molestin i una situació que sigui un envenatge a la cara de manera que l'individu vegi que perdi visió?
Doncs la situació es podrà qualificar d'una situació o un altra, segurament en funció del grau de responsabilitat en la situació difícil que es troba i el grau de treball interior realitzat. Si un rep insults i es defensa després d'haver treballat la compassió és molt diferent que si reacciona immediatament. Si un rep insults i se'ls mereix per haver fet alguna cosa mal feta, és molt diferent que si rep insults i no ha fet res per mereixer-los almenys en aquesta encarnació.
Sigui com sigui, cal ser humil i les emocions cal que es belluguin, un ha de transmutar el mal en bé i sinó fer lloc per fer sortir el mal de la manera menys perjudicial possible. Es pot ser assertiu sempre, sempre que s'hagi treballat l'amor.
El qui no tendeix a necessitar complaure els altres ha de treballar per no ser injust, massa fred, i insensible per evitar pagar determinats deutes i arrepentir-se més endavant.
El qui té necessitat de complaure els altres ha de treballar per ser intel·ligent i saber defensar aquell qui treballa per la llum i deixar de banda aquell qui s'hi allunya, excepte que sigui requerit per ajudar.
Salut i acceptació i equanimitat!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
