42. Sobre la motivació estable. L'autoobservació, visualització i decisió.

La imatge: 

Un moment abans de l'obra.

Una persona desmotivada, amb mandra i al cap sense objectiu.
Una persona imaginant-se en plena acció i emoció positiva i el cap amb un objectiu i determinació.

L'exercici: 

1. Abans de treballar, o de fer alguna activitat.
2. Imagina't a tu mateix
- treballant sense motivació ni direcció i observa com serien els resultats en quan al rendiment de l'acció en sí. 
- treballant amb motivació, direcció, i disciplina i observa, sent el rendiment que suposa tenir una actitud així.
3. Escull l'actitud més adequada pel teu bé i pels altres.

 L'explicació:

Aprèn a autoobservar-te i prendre l'elecció més adequada i no et deixis dormir o entrar en una profunda mediocritat, cerca l'excel·lència i d'aquesta manera com a mínim t'hi acostaràs i la clau està en l'actitud. La voluntat sense direcció és ineficient, la voluntat sense amor no dura massa, però la voluntat sostinguda d'amor i bona direcció, al final dóna molts bons resultats. Per tant, si una persona en el moment d'iniciar un projecte, té una imatge positiva, hi associa una emoció o sentiment positiu, tot serà més fàcil. De la mateixa manera que aquella persona que té una bona predisposició en practicar un esport, l'ajudarà a ser bo en la seva especialitat, també li resultarà més fàcil si un s'imagina jugant bé abans de jugar. Això és el que s'anomena visualització. La visualització no deixa de ser una preparació prèvia a actuar d'una determinada manera ja que un es crea una imatge, la compren, la sent, d'alguna manera també la viu i aleshores es predisposa a actuar d'una determinada manera. Per posar un altra exemple, si un jugador de tenis abans de jugar un punt pensa la jugada amb anterioritat, en lloc d'improvisar, aleshores serà més fàcil que executi la jugada que ha dissenyat prèviament en la ment. És evident que un joc com el tennis que té part d'art i té part de ciència, ha d'haver espai per la improvisació, però dins d'uns límits, dins d'unes intencions.

Ara bé, també cal dir el següent. Que la visualització és una eina, però no és un objectiu per ell mateix. Per tant per aconseguir la motivació estable cal que un visqui, respiri, visualitzi, senti prèviament i positivament allò que farà, però caldrà afegir que sigui respectuós amb les lleis morals ja que en cas contrari o bé tindrà obstacles perquè els seus objectius es compleixin (i millor que sigui així si un vol actuar de manera egoista) o bé acabarà patint les conseqüències d'actuar incorrectament en el futur. Per tant cal estar alerta amb el que un desitja, cal que sigui més generós que egoista, i més just que injust. Llavors la visualització pot ser una eina molt eficaç. Els obstacles apareixeran igualment però almenys un tindrà recursos per sobreposar-se.

El que és més important és agafar l'hàbit de l'autoobservació i comparar diferents actituds per escollir la millor però no només en el moment previ per actuar o prendre part d'una activitat sinó també en el procés en sí de la vida mateixa, per pensar, sentir i actuar millor. D'aquesta manera un es desferà més fàcilment de sentiment associats a pensaments tristos o mediocres, aprenent a focalitzar la ment en les bones actituds, pensaments i sentiments.

Salut!