La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 43. Sobre l'educació. El mestre (el bon model) apareix quan el deixeble està preparat.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 43. Sobre l'educació. El mestre (el bon model) apareix quan el deixeble està preparat.. Mostrar tots els missatges

dijous, 26 d’abril del 2012

43. Sobre l'educació. El mestre (el bon model) apareix quan el deixeble està preparat.

La imatge: 

El pare que ensenya en el fill.
El germà gran que ensenya al germà petit.
El mestre que ensenya en el deixeble.

Quan el mestre dóna exemple en el deixeble, s'adona que és la millor forma d'ensenyar.
Quan el pare dóna exemple en el fill, s'adona que és la millor forma d'educar.
Quan el germà gran dóna exemple en el seu germà petit, s'adona que és la millor forma d'educar.

 La fletxa: 

1. Tens un amic que té un problema.
2. Saps quin és el seu problema.
3. Sents molèstia, o rebuig.
4. Tens la temptació a esdevenir de salvador.
5. T'atures.
6. Transformes l'odi o rebuig per acceptació primer i després li desitges que resolgui el problema per ell mateix, associant-te amb un sentiment de bondat. 
7. Només si l'altra persona et demana ajut o bé et manifesta la seva voluntat de solucionar el problema, tu li ofereixes una alternativa, allò que creus que és correcte per la teva experiència, informació, i l'invites a experimentar de manera desinteressada, interessat que et faci cas si hi creu.
8. Experimenta els beneficis d'actuar d'aquesta manera, els sentiments i els pensaments de mostrar-te amb aquesta actitud.

L'explicació: 

Cada persona és un microcosmos d'un macrocosmos. Si hi ha quelcom exterior que a un li enutja, és com si s'enutgés quelcom interior i aleshores la persona està declarant la seva guerra interior, s'està dividint perquè és presoner de l'odi o el rebuig. Per tant, l'actitud adequada és acceptar la realitat sense emetre judicis de valor des del intel·lecte sinó des de l'amor, la consideració, el respecte. Aleshores l'individu transforma el sentiment de separació amb el d'unió. Per exemple en el cas mencionat, pot ressar perquè la persona trobi per ella mateixa la solució. De manera natural, quan en aquest cas el mestre, el pare, el germà gran s'adonen de la voluntat del petit a millorar, sigui perquè ho demana o sigui perquè ho demostra, aleshores se'l ajuda, des d'un cert desinterès, és a dir amb la voluntat perquè ens faci cas si ho descobreix per ell mateix en base a la seva manera, però no per d'aquesta manera sentir-se superior o sentir-se el salvador, sinó per sentir-se responsable i just. En efecte, cal ajudar aquell qui hagi mostrat un treball.

A vegades, passa que hi ha persones que volen ensenyar els altres i no reben resposta o reben rebuig. Perquè? Doncs sovint és per dos motius, primer perquè el que vol ajudar transmet la seva molèstia o rebuig davant la situació i ja se sap que el rebuig, o odi genera separació encara que les intencions siguin bones ja que amb això no n'hi ha prou, i segon perquè a vegades s'ajuda en aquell qui no ho mereix, aquell qui no ha treballat, i aleshores com pot ser possible que una persona ens faci cas si no entèn res, és impossible. Si un mestre explica multiplicacions a un noi i aquest en prou feines sap sumar, com vol esperar una bona resposta? Aquell qui treballa i estima el que fa, fa progressos i per justícia va rebent ajuts, revelacions que li permeten progressar i al mateix temps ser útil a altres. L'educador, a vegades, és bo que s'abstingui, cal renunciar en determinats moments a donar coneixements, béns, per esperar que el deixeble treballi encara que pateixi i aleshores se li dóna el que es mereix, no abans, per una qüestió de justicía i perquè d'aquesta manera hi haurà més possibilitats que valori l'aprenentatge. Per això, es diu que cadascú és en bona part responsable de la seva situació, perquè si bé sense la interacció amb la resta de persones no hi ha progrés sense la iniciativa personal o individual tampoc.

Lògicament l'educador no sempre encerta la punteria, educar és afinar la punteria com en qualsevol joc, amb la pràctica, però també amb la voluntat, amor per la bona educació i la intel·ligència, es va millorant el bonic art d'ensenyar. 


Finalment comentar que la millor manera d'ensenyar és a través del exemple. Més val una imatge que mil paraules! 

Exemple, direcció, justícia, desinterès, i aprenentatge!