La imatge:
Una persona rep rebuig d'altres perquè no pensen, actuen de la mateixa manera, és a dir la persona rep el que s'anomena "estrès sigui com jo", és a dir pretendre que els altres pensin i actuin d'alguna manera com un ho fa.
Aquesta persona pot tenir un comportament reactiu negatiu, o bé equànime, positiu, serè, com si no anès allò amb ell, impassible.
L'explicació:
Si una persona es troba en un grup, es d'esperar que compleixi juntament amb els altres determinades lleis implícites com explícites perquè el grup funcioni però paradoxalment perquè el grup funcioni dins del macrogrup, necessita complir també algunes normes i aquestes es van canviant perquè la vida és vida, és a dir canvi. Quan una persona, dins del grup s'adona que ha de canviar perquè incompleix determinades lleis que demana el macrocosmos, i no és escoltat pateix el que s'anomena dissonància cognitiva, ja que per un costat se sent bé dins del grup perquè hi forma part i per altra banda, s'hi sent malament perquè s'adona que existeix un cert distanciament, una diferència entre ideals que l'incomoda. Si aquesta persona pretèn que els altres es comportin, pensin com ella, pateix el que s'anomena "estrès sigui com jo", i si aquesta persona imita uns comportaments que no són afins a la seva manera de fer, aleshores pateix el que s'anomena "estrès sigues com ell". Per tant quina és la solució, doncs o bé es queda dins del grup i reajusta el seu punt de vista de manera que en part se sent molest i en part es reconcilia, o bé aconsegueix influir a les persones que dirigeixen el grup, de manera que se sent bé o bé marxa del grup.
El que passa sovint també és el fet que la persona que pensa diferent, com que molesta o bé l'expulsen o bé se sent importunat per part del grup majoritari o dirigents del grup per aconseguir que canviï de pensar, perquè arribi a pensar com la majoria i en conseqüència a comportar-se com la majoria. Passaria el mateix en sentit inversa, és a dir els dirigents del grup estarien patint l'estrès sigues com jo.
Al final el que passa és que si el grup expulsen a la persona que donava un punt de vista esclaridor i adaptat als nous temps,deixa de tenir l'oportunitat de créixer, i tard o d'hora el grup serà expulsat del sistema, com per exemple quan una empresa fa fallida. Per tant, l'expulsió en moltes ocasions no és la solució sinó una pèrdua d'una oportunitat per créixer.
Tolerar i acceptar certes diferències com a punt de partida és positiu ja que fa qüestionar pilars bàsics de funcionament obsolets i precisament canviar-los és el que suposa la capacitat d'adaptació en el medi. Ara bé, com a meta final un grup ha d'estar unit, cohesionat. Si a una persona és escoltada, d'alguna manera ja està influïnt i encara que no li donin la raó, d'alguna manera té menys elements per marxar. Lògicament si sempre es escoltada però també sempre no se la té en compte, és normal que es cansi i que un dia valori una altra opció. El respecte és un acte d'amor i és important perquè les relacions siguin sostenibles, el respecte a la dignitat, a sentir que tothom és igual d'important i que es mereix un tracte just.
Això també passa entre persona i persona o bé entre persona i grup de persones (grup informal d'amics).
En definitiva, una persona quan es troba dins d'un grup, ha de valorar els pros i els contres de formar-hi part i aleshores adonar-se que les dificultats de les relacions també són oportunitats per créixer per aprendre a estimar fins i tot quan un molesta els altres o es molestat. Dels errors també s'aprèn i de la mateixa manera que un tennista abans d'executar un conjunt de cops ben precisos, comet errades, en les relacions humanes passa quelcom similar. Hi haurà ferides, perquè un les rep o els emet de manera més conscient o inconscient però al final si un mentalment es col·loca a dalt de tot difícilment se sentirà ferit o ferirà i al final aquest comportament serà valorat.
És cert que a vegades quan una persona fa de víctima o bé es troba en una situació que aparentment és víctima (però no necessariàment) pot rebre atacs d'un perseguidor perquè canviï d'actitud i es comporti com ell diu, o bé pot rebre l'ajut "diví" d'un salvador perquè aquest salvador creu que té la solució màgica a tots els problemes. Ara bé, si aquest no demana ajut, ni tampoc se sent malament amb ell mateix, podrà ser atacat, però al no donar joc, no serà ferit i els altres es veuran obligats a retorcedir. Es tracte de no sentir-se amb la necessitat de complaure els desitjos i els esquemes mentals dels altres, fins i tot es tracte de qüestionar-se punts de vista individuals que no s'ajusten en el camí recte de manera lliure, es tracte de complaure amb els principis morals universals i això és un camí. Si la persona que es troba en posició de víctima però no necessariàment se sent malament perquè creu que fa tot allò possible segons les seves capacitats per solucionar la seva situació, rep atacs d'un perseguidor que l'intimida o bé un salvador, sentint-se aquest últim superior, pot agafar l'actitud equànime de dir que se sent bé, que fa el possible, que és cosa seva i que no es posin a la seva vida. Si aquesta actitud implica el rebuig, que hi farem. Una altra cosa diferent és que rebi un suggeriment i la persona que es troba en la situació equilibrada, l'accepti i ho agraeixi i en cas que reaccioni malament, estaria mostrant un grau de susceptibilitat insà i a remeiar.
En aquest cas, el que m'agradaria defensar és la dignitat de les persones a ser com són com a punt de partida, independentment el que pensin els altres, d'acceptar-se però al mateix temps amb el compromís de treballar per millorar i sobretot aprendre a ser independent emocionalment el que pensin o deixin de pensar els altres, encara que es tractin d'amics, i acceptant que algunes dificultats de determinats moments poden ser claus per aprendre a tenir una mirada més ampla i entrar en el vertader amor.
El vertader amor no entèn d'imposicions, de possessions, sinó que és incondicional.
Per tant és convenient estar atent a no rebutjar a ningú si un no vol ser rebutjat, i per altra banda, a aprendre a estimar fins i tot els rivals o els enemics disfressats en determinats moments d'enemics, observant la part bona i positiva de les persones i les situacions. Amb això no vull dir que cal barrejar-se amb tothom, no, a vegades més val marxar d'un grup per anar a un altra, a deixar unes amistats per entrar en contacte amb unes altres per la llei de l'afinitat, adaptació i equilibri intern, però al mateix cal tenir una concepció familiar àmplia que permeti tenir l'esperança que al final tothom es trobarà i s'estimarà. Ser realista, i al mateix temps ser idealista, ja que aquest idealisme salvarà el món de moltes guerres, desunions productes d'una ment separada, rígida en allò negatiu. Per tant cal obrir el cor a tothom fins i tot els enemics per donar-los l'oportunitat perquè avancin en el camí de l'amor, la saviesa i la veritat. Com? Doncs per mitjà de la fe, l'esperança, de fixar-se que tots tenim una part divina a dins nostra i que es tracte d'un factor comú denominador que cal ser conscient.
Deixeu-me dir per últim, que aquell qui ens associa negativament, amb la debilitat, per culpa d'un passat, cal ignorar i per tant no satisfer les expectatives mentals dels altres, cal saber contrariar, és a dir de demostrar per mitjà més de fets que de paraules, que sóm diferents, sóm unes noves persones, més lliures, més bondadoses i més sàvies i amb una actitud invitativa perquè també ho siguin.
Algun exercici o actitud:
Per altra banda, si un té por al rebuig, és bo mentalitzar-se en acceptar que serà rebutjat en determinades ocasions, ja que d'aquesta manera ja no se sorprèn quan es troba en situacions de recepció d'atacs i al mateix temps esperar el millor d'un mateix i dels altres.
És bo ser conscient que quan un es troba en dificultats, es quan es posa de manifest la categoria del amor que un té o ha treballat en un moment donat. Per tant, és convenient orar fins i tots pels enemics, ja que d'aquesta manera protegeix a la persona.
La fórmula per no sentir-se quedar-se atrapat davant allò negatiu dels altres és associant-los, recordant-los en les seves qualitats, pensant que en allò bo que tenen i tenim a dins de cadascun nostra i així un se salvarà, estarà protegit, i per tant sense deixar de tenir present algunes cauteles, tothom és bo!
Estigues per sobre de les circumstàncies, per sobre del bé i el mal, per ser lliure!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
