La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 45. Sobre la crítica. El al·ludit i el equànime.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 45. Sobre la crítica. El al·ludit i el equànime.. Mostrar tots els missatges

dilluns, 30 d’abril del 2012

45. Sobre la crítica. El al·ludit i el equànime.

La imatge: 

Una persona és insultada i se sent ferida.
Una persona és insultada i es mostra equànime, compassiva, i comprensiva i serena com si no hagués passat res.

L'exercici: 


1. Una persona t'insulta, et recrimina, et menysprea, t'empetiteix, et ridiculitza.
2. Ho acceptes.
3. Et distancies sigui físicament, mentalment o emocionalment.
4. T'aproximes en la distància adequada.
5. Dones exemple de comprensió, equanimitat, compassió, serenitat.


L'explicació: 

Molts problemes de comunicació són fruït a un combat o debat de veure qui té raó. És preferible escoltar, opinar sense pretendre tenir raó, i imposar, tractar de raonar a través d'exemples i experiències i sobretot respectar les opinions dels altres, essent conscient que un es pot equivocar o estar en l'error. Tot i això, sempre hi ha algú qui vulgui menysprear el que un digui, ridiculitzar i tractar que la seva opinió sigui la vertadera.
Davant de tal situació, és millor comunicar-se amb desinterès, és a dir, acceptant que un es pot equivocar o que poden haver opinions millors que la que un té en un moment donat, és a dir ser capaç de desaferrar-se de les pròpies idees, de les pròpies opinions i sobretot desidentificar-se entre la idea i el propi ésser, tot i que l'interlocutor tracti d'identificar la persona amb la seva opinió, com si la persona fos una idea determinada i fixa.
Posteriorment, cal tenir en compte que les persones que ridiculitzen o ataquen sense respecte, són persones i en sí no són bones ni dolentes, de fet atrauen entitats bones i entitats no tant bones, i es millor pensar perquè de fet és així, que en la seva essència són bones. Una cosa és la persona i l'altra una o altra entitat que hagi atret en un moment donat.
També cal pensar que la persona que ridiculitza que ataca amb menyspreu les opinions dels altres, es troba en el paradigma de la por, del intel·lecte i tractar de lluitar per tal de defensar la seva posició, allò que l'ha alimentat ja que es veu  amenaçada, i lluny del paradigma del respecte, l'amor, la unió i la intuïció.  Això passa quan alguns científics es mostren escèptics davant les cures "miraculoses", és a dir malalties que han desaparegut en un individu fruït del seu treball interior o canvi d'actitud. Amb això no vull dir que les malalties es poden curar lluny de la medicina convencional, però depenent de la naturalesa d'algunes d'elles, amb un canvi d'estil saludable poden fer-les revertir o desapàreixer.
 
La persona que se situa en la intuïció opina sense necessitat d'imposar la seva opinió, la igual que Déu que estima a les persones i els dóna llibertat perquè s'acostin o s'allunyin d'ell.


Lògicament les persones sóm sensibles i aleshores davant els atacs en lloc de reaccionar fugint, lluitant, o complaguent a l'altre, es tracte primer per respecte a l'altra a dir que el que un sincerament pensa, si el seu argument es tracte d'una interpretació sense fets que el recolzin, és convenient acceptar que potser un no té raó i no tractar de tenir-la, senzillament que es manifesta amb sinceritat. Segon, es tracte de col·locar-se a una posició per sobre, a un estat en què l'odi o rebuig es transformi amb acceptació, amb compassió, amb amor a les persones identificant-se amb la seva part divina, pura, i essent conscient que les persones no són bones o dolentes, hi ha estats i estats.

Per mitjà de la meditació, oració, la persona es pot instal·lar en aquest estat de protecció i serenitat i llum.
Cal ser humil i a vegades, el fet que determinades persones tinguin actituds que ens molestin pot tenir a veure amb una mala gestió d'un mateix, de sentir-s'hi reflectit, i de condemnar-ho, en lloc de condemnar-ho cal acceptar-ho, ja que només amor genera amor. Com a través del perdó, la compassió i sobretot humilitat que cal treballar per millorar-se sobretot visionant aquesta imatge. Per tant aquestes molèsties poden ser una oportunitat per anar gestionant una millor comunicació interior.

Es tracte de superar la situació no per mitjà del intel·lecte, o les emocions, sinó per mitjà del món de les idees, abstraccions, amor superior a totes les criatures, es tracte de respectar-se a un mateix i els altres que ve a ser el mateix , generant un sentiment d'unitat. En definitiva, en lloc de pensar en les debilitats dels altres que fa que la persona adquireixi les mateixes debilitats, cal reaccionar, transformar l'odi amb comprensió, amor, compassió i aleshores deixar de lluitar, acceptar ser alimentat per entitats superiors ja que d'aquesta manera serà il·luminat i fins i tot els enemics es convertiran amb amics.

De fet l'equànime pot tenir enemics en un moment donat, o estats negatius que tractin d'interferir-lo, però ell no sent a ningú com enemic, perquè sap que una cosa són estats i una altra la part divina que és pura de manera més o menys latent en tots els individus.
El que és rellevant pensar i sobretot sentir que l'autoestima d'un no depèn tant de l'opinió que els altres tinguin sobre un mateix, sinó sobretot l'opinió que un tingui sobre un mateix i en la mesura que un treballi per alimentar no els interessos personals siguin d'un mateix o dels altres sinó els bons ideals, aleshores pot tenir bona consciència.

Per altra banda, si bé acceptar algunes ferides fa que un es torni fort i valent, deixant de donar-li importància i visionant punts d'unió, certament si un es troba en un entorn hostil, per dignitat i sobretot per afinitat es tractarà d'escoltar el cor i anar allà on pugui treballar de manera productiva o eficient o senzillament mantenint certes distàncies o deixar de parlar de temes que puguin ser problemàtics, és a dir ser prudent i no incomodar gaire.  

En definitiva, cal ser constant amb oracions i meditacions amb la llum per un i els altres i no sentir a ningú com enemic tot i ser atacat, aleshores un està protegit, cal ser humil i renunciar a solucionar el problema, només orientar l'atenció en una direcció pura i sàvia, treballar amb constància i deixar que sigui una entitat superior que ens protegeixi i acceptar amb equanimitat les situacions siguin agradables o desagradables Amb aquesta actitud el petit dolor no es converteix amb sofriment i la pau es troba a dins d'un mateix.

En definitiva, es tracte d'estar pendent d'emetre llum al voltant en lloc d'estar a la defensiva, o estar pendent de les reaccions, pensaments i sentiments dels altres o anticipant la manera d'encarar alguns atacs. Insisteixo, és important adherir-se a deixar que els altres sigui com vulguin ser, és a dir lliures, acceptar els atacs, essent conscient que si un treballa amb la llum, estarà protegit i no només això sinó que servirà d'exemple o inspiració perquè qui vulgui atacar-nos o despretigiar-nos ens acabi imitant.

Salut, llum, treball, fe i acceptació!