La imatge:
Les quatre d'estacions de l'any.
Factor d'estabilitat: Cada any hi ha les 4 estacions.
Factor d'inestabilitat o varietat: No hi ha cap estació que sigui igual que l'any anterior.
Una altra imatge pot ser el vaixell o embarcació ben anclada però que lògicament es va movent. L'embarcació si la veus de lluny és estable però en canvi si t'apropes sempre el veuràs amb un cert moviment en funció del moviment de les ones. Per tant varietat dins d'una certa estabilitat.
Totes les persones són diferents però estem constituïts dels mateixos elements.
Una persona físicament per fora pot ser la mateixa que dies enrere però interiorment està en constant canvi físicament, mentalment, emocionalment i espiritualment.
La fletxa:
1. Estàs sota el núvol o sobre el núvol?
2. Estàs en un terreny infèrtil o fèrtil?
3. Et trobes prop del foc, el domines o et cremes?
4. El vent se't emporta o bé jugues amb ell?
L'explicació:
Certament tot canvia, les relacions humanes, la climatologia, la situació laboral, la situació econòmica, etc., ara bé, també és cert que hi ha lleis vitals, i naturals que es mantenen en el pas del temps, manifestats de diferents maneres i variades en el pas del temps.
Per tant, si bé hi ha elements d'inestabilitat en la vida, fruït del canvi, com per exemple el fet que mai trobem cap estació amb comportament idèntic al de l'any anterior, no menys cert és el fet que aquesta inestabilitat o varietat està dins d'una estabilitat, és a dir el fet que cada any hi ha quatre estacions.
Per tant, és interessant que la persona que no deixa de ser un reflex de la mare naturalesa, accepti els canvis de manera natural i espontània, però al mateix temps fixi l'atenció o la mirada en les lleis que regulen el planeta basat en un ordre, en una harmonia, i en una coherència còsmica que sovint està lluny de la nostra capacitat de comprensió. És clar que aquests canvis poden provocar-nos harmonia o desharmonia en funció si es respecte o no aquest ordre còsmic.
Aquest ordre es pot interpretar de moltes maneres, per exemple en les relacions humanes es poden basar en el següent:
1. Veritat, integritat o sinceritat.
2. Amor (prudència, respecte, generositat, compassió, humilitat, agraïment).
3. Justícia, equilibri.
4. Bondat, serenitat, confiança i fe.
5. Saviesa.
Es tracte d'anar treballant des de la complexitat a la senzillesa en base el criteri de valors tals com els enunciats. Certament, la vida no és blanc o negre i moltes vegades vivim amb valors enfrontats i aleshores si un no sap prioritzar pot viure dins un caos o inseguretat. Per exemple imagina't que treballes en una empresa que produeix begudes alcohòliques. Pot existir un moment, en què tinguis un conflicte per un costat la necessitat de treballar per guanyar uns diners i poder d'aquesta manera alimentar a la teva família, i per un altra adonar-te compte que vendre begudes alcohòliques no és bó per la humanitat ja que contribueix en el desordre. Viure amb divisions internes és el que no és recomanable per la salut per tant és preferible prendre una decisió. A vegades diuen que el remei és pitjor que la malaltia, per exemple una decisió seria la següent : continuar treballant a l'empresa professional recomanant el consum de les begudes alcohòliques de manera moderada i fent el millor que pot en la seva feina no només des d'un punt de vista tècnic o productiu sinó també social (generar relacions humanes cordials i respectuoses) i per altra banda crear les condicions per un futur millor o en una ubicació més afí a la seva manera de pensar. En definitiva el que vull dir, és quan un individu es troba en un entorn complicat en base a la seva nova manera de pensar, provocar determinats canvis a curt termini i sense la preparació adequada és una aposta massa arriscada i sobretot imprudent, cal focalitzar l'atenció en els elements positius i coherents que existeixin perquè en definitiva, la persona viu en funció del que sent, interpreta i això dependrà d'on fixi l'atenció.
Precisament allà on fixi l'atenció dependrà la seva estabilitat o inestabilitat interior. L'estabilitat interior és important i en canvi cal acceptar certa inestabilitat exterior, és a dir allò que no es pot controlar sencerament. De fet, és important aprendre a deixar anar i abandonar el control del que no es pot controlar. Ja ho diuen, encara que un governant vulgui controlar a una persona, empresonant-la físicament, no pot controlar els seus pensaments, això posa de manifest que hi ha elements que no es poden controlar i pretendre controlar allò no controlable és una despesa d'energia innecessària. El que un pot controlar per tant són els seus pensaments i sentiments, per mitjà de l'atenció o col·locació. Amb la imatge citada, en la mesura que l'individu se situï dins de les tempestes acabarà ben moll, si se situa enmig del huracà, serà dominat i maltractat, si se situa massa a prop del foc, es cremarà, i si se situa en un terreny infèrtil és morirà.
Val a dir que l'aigua representa el cos astral inferior (sentiments o emocions inferiors) o superior (sentiments bondadosos), la terra el cos físic que pot ser pur o impur, l'aire el cos mental (la realitat concreta) o causal (món de les idees abstractes) pensaments, i el foc que representa l'esperit o la voluntat que fa que les coses passin per mitjà de la intermediació dels altres cossos.
A vegades, passa que a diferència de la persona que viu amb estabilitat interior i amb certa inestabilitat exterior, hi ha qui viu amb certa estabilitat exterior i amb molta inestabilitat interior. Que vol dir inestabilitat interior? Doncs, vol dir que canvia constantment de pensaments, idees, principis, en definitiva que viu dins d'una certa confusió o que sent moltes emocions canviants positives i llavors negatives sense ser capaç de distanciar-s'hi o que fa accions nobles i llavors innobles, mostrant-se incoherent. És important que l'individu vagi trobant aquesta estabilitat, fruït de l'experiència, del autoconeixement, de la convivència, i el descobriment de la pròpia missió. Val a dir que prefereixo una persona que es mostri inestable o incoherent perquè ahir s'equivocava i patia i avui encerta i s'harmonitza que una persona es mostra estable o coherentment erroni. Per tant, a vegades precisament i curiosament la inestabilitat interior és necessària per trobar nous nivells d'estabilitat interior. La crisi ve a reflectir això i seria bo que conduís a les persones i els pobles a un major nivell de saviesa, amor i integritat.
En definitiva, es tracte que a nivell mental un se situi en una distància adequada per poder utilitzar aquestes forces per treballar-les per fins constructius i harmònics. Si l'home ja ho fa des d'un punt de vista tecnològic o científic, també ho pot fer a dins seu.
Salut!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
