47. Sobre el control. La trainera, el cant coral, un esport col·lectiu.

La imatge: 

El líder carismàtic. 


La trainera és una embarcació pròpia de la zona cantàbrica impulsada amb rem i a vegades amb vela que antigament era utilitzada per la pesca i actualment es fa servir l'esport de regates.
Hi ha una persona que dirigeix i la resta de membres remen. La persona pot controlar els seus gestos, la seva direcció però no el rendiment de la resta de membres. Pot crear les condicions perquè s'esforcin més, perquè s'entrenin millor però no pot controlar l'estat d'ànim, la manera de pensar i el rendiment final de cadascun dels membres.

Això mateix passa en un coral de cant, o bé en la pràctica d'un equip esportiu. Certament en Pep Guardiola va catalitzar un canvi en la secció de futbol a can Barça, ara bé no menys cert, és el fet que va treballar amb una bona matèria prima, uns bons jugadors, que varen saber escoltar, obeir, i participar amb motivació, entusiasme, i bona convivència en general dins el vestidor creant un bon ambient reflectit en un ús eficient de les capacitats de cadascú i en definitiva la consecució d'un gran nombre de títols i èxits esportius. Per tant l'entrenador va exercir una gran influència però també la responsabilitat i la dedicació dels jugadors va ser cabdal per l'obtenció de bons resultats.


L'exercici: 

1. Penseu en qualsevol activitat en què podeu influir i no controlar. Per exemple:
- Director d'un cant coral.
- Entrenedor d'un equip de bàsquet.
- La gestió d'un negoci.
- La pràctica o aprenentatge d'un esport.
- Altres

2. Pensa en l'actitud de control o d'influència desinteressada

Control: Voler que les coses o els altres pensin, sentint i actuin estrictament de la manera com un vol. Amb aquesta actitud fa que hi hagi preocupació i separació perquè sempre hi haurà una distància entre l'ideal i la realitat, a més controlar allò que no és controlable fa que hi hagi una despesa energètica molt important.


Influència desinteressada: Donar pautes, senyalitzant l'ideal, donant exemple i acceptant que les coses i les persones pensin, sentin i actuin com creguin que ho han de fer, donant-los llibertat perquè descobreixin el seu estil individual o el seu camí per arribar a un ideal. Amb aquesta actitud hi ha una unió entre a la realitat i l'ideal. Hi ha acceptació i després de donar exemple o fer observacions des del cor més que des del intel·lecte, s'abandona el control d'allò que no es pot controlar i aleshores hi ha una certa llibertat i un estalvi energètic envers a l'actitud anterior. El que passa és que aquest ideal està associat a determinades regles que cal recordar però sense ànim punitiu sinó recolzatiu.

L'explicació: 

El que un pot controlar, atraure o allunyar-se i sovint no sense dificultats, són els propis pensaments, sentiments i accions. Si ja és difícil en un mateix, imagina't controlar els altres, no és possible. El que un pot fer és donar exemple i aleshores els altres es poden sentir inspirats perquè facin quelcom similar.
Per tant més que preocupar-se en donar instruccions en els altres, o en estar pendent del que pensen els altres envers a un mateix, és preferible preocupar-se per el millor que un pugui fer en una activitat acceptant observacions externes o bé internes útils i des de les bones intencions i del cor, i en canvi, deixar de banda els judicis, interferències, crítiques des de l'intel·lecte i la molèstia siguin internes com externes.

Lògicament està molt clar que en una activitat col·lectiva, es pot influir positivament el rendiment dels companys i no pas controlar, però en una activitat individual és diferent. Hi ha més possiblitats de controlar les hores que un vol practicar o estudiar una activitat, ara bé, fins i tot no ho podrà controlar tot, i això és bo que sigui així perquè és el misteri de la vida. La bona marxa d'un negoci lògicament dependrà del seny del seu director, la seva motivació i disciplina en el treball, ara bé, no menys cert, és el fet que també dependrà d'altres factors que no pot controlar, com per exemple el comportament de la competència, per exemple.

En definitiva, quan la persona percep massa tensions dins del seu cos, vol dir que ha de deixar anar, abandonar allò que no es pot controlar, per exemple donant llibertat que els altres pensin el que vulguin i recuperar el seu centre, és a dir de comunicar-se millor amb allò més controlable, les pròpies cèl·lules. Un pot donar ordres a les seves cèl·lules per llavors acceptar-les i estimar-les perquè així no tindran motius perquè es revelin i obeiran, l'autocontrol emocional és important com a punt de partida i llavors un ha de deixar-se abandonar demanant ajut a aliances espirituals perquè resulti completament victoriós. Ja ho diuen, demana i se't concedirà. Doncs bé, aquesta actitud recte, positiva i bondadosa és la més convenient per un director i tots sóm directors de nosaltres mateixos. 

Salut!