48. Sobre la confiança. L'escut del guerrer.

La imatge: 

L'escut del guerrer és el símbol de la protecció davant els atacs aliens.
Un escut és l'amor però també la col·locació. 
La col·locació a dalt de la muntanya fa que les fletxes verinoses que es dirigeixin cap a ell no només no arribin sinó que els caiguin directament a aquells qui els han emès. 
Hi ha una gran diferència entre anar amb o sense escut per la vida, de la mateixa manera que és molt diferent anar amb o sense confiança per la vida, amb o sense amor, amb o sense esperança, amb o sense acceptació de la realitat com a punt de partida, amb o sense respecte a les entitats amb vida,....


L'exercici i explicació:

En relació a la comunicació. La confiança amb les persones, fins i tot amb aquells que ens ataquen com antídot a la por. 

1. En un debat algú discrepa amb tu.
2. Fins i tot menysprea la teva proposta.
3. Abandones el debat de qui té raó.
4. Comentes que dius el que penses, és a dir que per respecte ets sincer, admetent que si no tens proves, pots estar en l'error i si demostres la veracitat de les teves paraules que tens una part de raó.
5. Acceptes la situació.
6. En el futur, sense deixar de dir el que penses si ets interrogat, seràs més prudent ja que a vegades segons quins temes millor parlar si no hi ha afinitat i tractar aquells temes que hi hagi punts d'unió i sempre sense pretendre imposar el teu criteri, ni tampoc debatre qui té raó i sí influir si ho trobes convenient.
7. En lloc d'associar l'atac rebut i el cert malestar amb la persona i en lloc d'evitar-lo o de pensar la manera de contrarestar-lo en el futur, et limites a acceptar, a observar els sentiments amb equanimitat.
8. Al observar els sentiments t'adonaràs compte que es tracte d'un estat i no una persona en concret.
9. Al observar els sentiments sense expressar-los (reacció externa) ni tampoc reprimir-los (reacció interna) a través del silenci, t'adonaràs de la sensació de pau interior, t'adonaràs com es van transformant, t'aniràs desaferrant a ells, t'adonaràs dels diferents tipus de sentiments, t'adonaràs que tu estàs més enllà d'ells.
10. Al no alimentar estats negatius, sentiments negatius, sigui perquè no els expresses internament o externament aleshores es van disminuint, de manera que la persona no li dóna importància, per mitjà de la llei que si no utilitzes quelcom es va perdent, si no hi prestes atenció, no l'alimentes.
11. Al observar amb silenci els sentiments i pensaments, un es torna equilibrat i absorbeix nous pensaments, i sentiments més purs sense la seva intervenció, per una qüestió de col·locació. Si un se situa amunt rebrà un aire més pur que si es troba a baix enmig del batibull de gent.
12. Al sentir nous sentiments, i pensaments, va associant la situació o experiència molesta, amb un aprenentatge, un enriquiment, fins el punt que es capaç de veure quelcom o alguna partícula positiva de l'experiència de manera que pugui fins i tot trobar elements divins en l'altra persona i sobretot una plena confiança en la seva manifestació, en la mesura que un se sap estimar i sap trobar elements positius dins d'un mateix.

En definitiva en aquest cas, la confiança té a veure amb l'escut, té a veure amb la llum, té a veure a l'enemic com amic o com un no enemic, té a veure en adonar-se compte que tothom té una xispa divina a dins, en adonar-se compte que a vegades els enemics o accions molestes rebudes són fruït d'unes conseqüències d'accions que un ha emés i que cal acceptar com a punt de partida si només molesten però no impedeixen la visió.
Certament els atacs que fereixen més, són aquells que provenen de persones amigues o que les expectatives positives generades envers a elles són grans. Aleshores cal ser realista, i adonar-se que les persones són com són, no són bones o dolentes sinó que són estats positius o negatius el que atrauen o deixen d'atraure, començant per un mateix.
És important, en lloc preocupar-se per evitar el futur atac, amenaça, és preferible ocupar-se de generar sentiments i pensaments positius en un mateix i el seu voltant, ja que aleshores qualsevol atac extern quedarà contrarestat, ja que quan un ofensor se sent estimat li resulta difícil atacar. Per tant estimar-se i estimar és el míllor antídot en els atacs siguin externs o interns (jutge interior basat en l'intel·lecte o la duresa egoista).

Com qualsevol activitat la confiança no en tenir enemics o atacs, ja que això no es pot controlar, sinó en no sentir-los com enemics, consisteix en pensar d'una nova manera, d'associar per exemple l'atac, la incomoditat per tenir una oportunitat per aprendre a ser més compassiu, a ser més desaferrat a les pròpies idees, a tenir raó per exemple, a la necessitat de sentir-se estimat,... per tant se substitueix l'associació entre atac i rebuig i reacció, amb atac i acceptació i transformació i defensa desinteressada.

La defensa dels atacs, és preferible fer-los a través de la defensa dels valors, ideals i principis més que en la defensa la comoditat personal i aleshores la persona que es defensa no només es defensa a ella sinó també en el seu interlocutor, al alertar-li que determinades accions si realment són injustes el poden perjudicar. De totes maneres, més val observar sense reaccionar, sinó amb silenci, sense donar importància, o bé reaccionar de manera positiva i ferma a la vegada.

Per tant la fórmula
Associar la situació difícil amb acceptació
Associar l'acceptació amb observació amb silenci (la persona ja no es percep com un actor sinó també com un autoobservador, autotestimoni)
Associar l'observació amb aprenentatge o desenvolupament d'alguna qualitat (desaferrament, humilitat,..)
Associar l'aprenentatge amb gaudiment o saviesa
Associar la saviesa amb victòria

És important destacar que a vegades l'enemic és una aparença, a vegades amaga un missatge angèlic sense sovint ser-ne conscient, de manera que si un l'identifica pot ser ben agraït i obeir aquest missatge, a vegades per exemple ens indica que cal ser més humil, més prudent, més sensat encara que no expliciti. Pensant d'aquesta manera, és a dir amb agraïment i admiració a través de la identificació d'un element positiu en una relació conflictiva, pot deixar de ser-ho de manera ràpida.

En definitiva, un se sent protegit en la mesura que es capaç d'enamorar-se i enamorar, d'estimar la vida, la naturalesa, els animals, els individus,...quan s'adona compte que cal lluitar no des del intel·lecte egoista i gens influït per la bondat sinó des del amor, és a dir utilitzant uns armes diferents a les que caracteritza una societat bèl·lica.

Comentar que és molt important que sense deixar de ser realista, mai deixar de tenir la confiança en la part positiva d'un i dels altres i en la seva manifestació. 

Salut , llum, protecció i confiança!!!