La imatge:
El terapeuta i el pacient.
La mare i el fill.
El cap i el subordinat.
Relacions basades amb el respecte o bé amb la imposició, per obeir ideals, qualitats o bé per obeeir capricis, tenint en compte la naturalesa o desitjos del mestres o tenint en compte la naturalesa de la persona humana partint de les necessitats, talents, qualitats del fill, pacient o subordinat.
L'exercici:
1. Pensa que és allò que t'agrada d'algú amb qui interaccionis.
2. Pensa que és allò que no t'agrada tant de la persona amb qui interacciones.
3. Mesura o decideix com a punt de partida una distància prudencial que vols tenir (quines activitats millor compartir i quines activitats millor no compartir, ....).
4. Pensa que bo pots aportar per aquella persona i concentra't més en això de manera natural i desinteressada.
5. En funció del que et digui el cor, t'apropes o t'allunyes d'aquella persona.
6. Evita o disminueix la queixa davant de determinades conductes que et molestin (quan menys atenció menys contaminació d'alguna actitud impura, o injusta), excepte que et posin el dit al ull.
6. Sobretot complau a uns valors per sobre dels capricis de determinades persones, ara bé procura ser flexible i que els valors estiguin tocats per la saviesa i l'amor. Sigues un líder.
7. Si obeeixes, estimes i et comportes segons aquests ideals justos i purs, seràs un exemple. Els altres que facin el que lliurament vulguin si et segueixen bé i sinó no és el teu problema. Per cert si et trobes algú que segueix aquests ideals acosta't-hi.
8. Sigues humil i de la mateixa manera que vols ser influït per gent superior a tu, tingues una mà per ajudar aquell qui t'ho demani, encara que estigui una mica lluny d'aquests ideals, potser un dia esdevindrà també un gran exemple. Pensa que les persones no són bones o dolents sinó són estats que un atrau siguin d'una o altra naturalesa.
9. Demana ajut espiritual per forjar unes relacions basades amb la justícia i amor. Si respectes, seràs o acabaràs essent respectat. Si perdones seràs perdonat.
L'explicació:
En la vida no hi ha res perfecte, les coses no solen ser blanques o negres, especialment en el camp de les relacions humanes.
Per exemple la mare i el fill. Certament en determinats moments la mare dóna molt d'amor al fill, i l'educa correctament, ara bé no menys cert, en d'altres, de manera inconscient, també el mal educa, per exemple quan l'abriga massa. Perquè la mare sigui fredeluca no vol dir que el seu fill ho sigui. Això és molt important. Cal conèixer per estimar i també cal estimar per conèixer. Pensar que els altres han d'actuar com un necessita o vol, és ser poc respectuós, un pot influir, explicar la seva experiència, i llavors deixar que els altres lliurament si volen experimenti i decideixin el camí que vulguin utilitzar.
No només cal actuar per obediència, ni tampoc per coneixement, sinó també per experiència o vivència, ja que aleshores un pot percebre millor de la realitat.
Certament, un fill no té estructurat suficientment el cervell com perquè hagi de decidir tot ell solet, però si que se'l pot invitar a la reflexió, el raonament, al diàleg, i fins i tot a certa experiència ja que aleshores aprèn a ser autònom i a tenir un millor criteri per la vida.
A vegades, en les relacions d'amistat, es creen certes dependències emocionals, afectives, que poden ser sanes, saludables o més aviat tòxiques. Quan en les relacions predominen actituds impositives, possessives, tendiran a ser poc saludables, en canvi en la mesura que siguin influenciadores, respectuoses, i generoses, aleshores tendiran a ser saludables.
Un fill pot tenir sentiments contradictors envers a la seva mare, per un costat molt positius ja que gràcies a ella, ell ha pogut créixer i pot passar que no tant positius, perquè li hagi inculcat unes pors, unes actituds no gaire exemplars. En tal circumstància, la mare sempre és una mare, cal posar atenció en allò positiu, saber aprendre a discrepar amistosament i a mesura que un es va fent més gran, sense deixar de tenir contacte, posar una certa distància, per tal de crear una associació en la relació entre mare i fill més creatiu, saludable i respectuós que substitueixi a una actitud negativa.
A vegades cal prendre decisions que suposa una ruptura amb determinades persones. El que és important, és sempre valorar la part positiva i mantenir una actitud de distanciament o indiferència en tal cas. Els sentiments de ressentiment o odi no ajuden per res, sinó a perjudicar la pròpia salut, aleshores cal reaccionar amb respecte, compassió i també distanciament o indiferència sigui quin sigui el cas.
En ocasions, amb un terapeuta podem tenir sentiments negatius perquè ens hagi fet patir massa i també positius a la vegada perquè ens ha ajudat a curar-nos per nosaltres mateixos, i pot arribar un moment de prendre la decisió de continuar o no continuar amb aquesta ambivalència de sentiments. Aleshores cal prioritzar les necessitats actuals, és a dir si un percep que la seva funció ja ha donat molt de sí, potser arriba l'hora de dir adéu, si un creu que el pot ajudar a ajudar-se encara més, pot continuar, però sempre mantenint o procurant mantenir sentiments més positius que negatius per un costat i tenir la consciència que un és sincer, íntegre, que no fa les coses per complaure els altres o rebutjar els altres de manera reduccionista, sinó senzillament escoltar el cos, el cor i prendre un camí amb agraïment.
Més val sempre fer cas a determinats ideals acompanyats d'amor veritable, que seguir unes maneres de fer que són contradictòries amb una escala de valors que un ha anat construint, essent conscient que la vida és ambígua, però també hi ha tendències que cal intuir sigui per bé o per mal.
Salut!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
