56. Sobre la senzillesa. La ment cobdiciosa i la ment simple.

La imatge: 

La ment ansiosa, hiperactiva, desitjosa, cobdiciosa, malaltissa, desequilibrada, atemorida.
La ment serena, simple, focalitzada, centrada, natural, intuïtiva, amorosa. 

Hi ha la imatge en què un deixeble només pot aprendre d'un mestre quan és capaç de buidar el gran conjunt de coneixements, de desitjos que té. Em refereixo a la imatge que un mestre posa café sobre una tetera fins que s'emplena fins a dalt de tot i en lloc d'aturar-se continua emplenant-la de manera que el café o el té cau al seu voltant.


L'exercici: 

1. Atura't.
2. Com està la teva ment. Serena o intranquil·la. Perquè?
3. Identifica les causes que expliquen tal situació.
4. Escull i planifica els desitjos d'allò bàsic en el desenvolupament d'habilitats siguin físiques, mentals, socials i espirituals.
5. Prioritza l'educació que l'acumulació, és a dir de posar en pràctica allò que reps que en rebre molt posant poc a la pràctica.
6. Pensa que la felicitat es troba més en el ser que en el fer, en la connexió amb el teu propòsit de l'ànima que en tenir una determinada posició social, en cultivar una actitud amorosa i agraïda que en cultivar una actitud atemorida i exigent injustament.
7. Focalitza l'atenció en l'activitat que estiguis desenvolupant amb amor i saviesa.

L'explicació: 

Respecte a la imatge. El te que verteix el mestre a la tetera, representa el coneixement i aleshores arriba un moment en què el mestre per molt que vulgui donar quelcom en el deixeble perquè evolucioni, no pot, ja que
el deixeble està massa tip, massa obès, massa complex, massa desitjos l'han emplenat i ha perdut lleugeresa i harmonia. Per tant, cal buidar coneixements, creences obsoletes, i això implica renúncies, deshabituar-se de determinats hàbits per aleshores deixar espai per aprendre noves creences, nous hàbits, nous coneixements que li permetin viure amb senzillesa, menys funcions, menys desitjos i més focalitzats.

Per exemple per tenir menys afeccions que una altra persona, no vol dir ser menys creatiu, ja que pot passar que la persona que té moltes afeccions les desenvolupi sense massa profunditat respecte aquell qui en fa menys però posant-hi el cor i l'ànima. De fet els genis, es distingeixen per això, és a dir en ser molt bons en els seus àmbits d'actuació sense renunciar a tenir una cultura general, però amb la distinció respecte els homes de talent que són capaços de generar coneixement nou, o un paradigma refrescant en la seva matèria d'actuació, demostrant una creativitat genuïna i útil encara que no ho sigui per molt gent.

Certament, ser senzill en un món cada vegada més complex amb tanta informació, tant competitiu, i aleshores l'ordre prové de ser conscient que el més important no és res que estigui a fora d'un, sinó tot el contrari, tot allò que està a dins d'un i que allò que està a fora són eines sovint importants per desenvolupar allò que és més important, el treball interior i el treball del propòsit de l'ànima. Per tant, cultivar el silenci o el dejuni emocional i mental ajuda a identificar els anhels de l'ànima i tenir cada vegada més conscient dels propis talents i seguir les pròpies intuïcions per prendre millors decisions, més selectives sobre temes tant diferents com les possessions, els coneixements, les amistats a cultivar. Insisteixo a partir d'aquesta escolta interna, un va adquirint una claredat sobre el paper que ha de fer aquí i aleshores per afinitat s'hi va apropant i es va harmonitzant. A vegades es tracte de fer un exercici de recordar allò que feiem bé quan erem petits per saber quins són els nostres atributs per llavors saber-los canalitzar correctament.

Per exemple, pel que fa als hobbies, un descobreix que se li dóna bé la música i també la poesia, és preferible escollir una activitat per treballar-hi amb cor i ànima que la que li resulti més natural i dedicar l'altra com a distracció, descans i complement.

En definitiva, la senzillesa està relacionat amb la renúncia, en la generositat, en la profunditat i per tant no implica una renúncia a la creativitat ja que quan es profundeix es creen noves sinapsis entre les neurones.
A més si un ha fet renúncies i se sent descansat i harmònic amb ell mateix, és una bona senyal, ara bé cal matisar que quan un està sobredescansat i mancat de desitjos o ambicions en la vida també pot patir una certa angoixa i aleshores cal actuar, perquè un s'ha d'identificar amb el ser però el ser també necessita manifestar-se i es manifesta a través de l'acció, del pensament i el sentiment.

Per tant cal trobar un equilibri, i sobretot per tenir un criteri per saber si un és no és senzill. Un criteri per exemple pot ser la quantitat de desitjos i també en la consciència de si serveixen per alimentar el seu ego, la seva cobdícia, o bé serveixen per alimentar la seva generositat. Alerta, no cal deixar-se enganyar per aquells qui aparentment ajuden molt i estan en moltes entitats participant d'una o altra manera, ja que una cosa és ajudar realment i un altra es entorpir fent veure que ajuda o senzillament escapant de la seva necessària comunicació interior per anar aprofundint en el desenvolupament de les seves activitats.