La imatge:
El nen que va a l'escola i obeeix a les normes, a les costums, als missatges acceptats socialment a la societat.
El nen rebel que desobeeix les normes, els missatges socialment acceptats ja que perjudiquen a la seva suposada llibertat.
El nen que obeeix a uns principis o valors.
L'exercici:
1. Identifica els grups on et trobes.
2. Identifica els teus sentiments en els grups on et trobes.
a. Si són positius de manera intel·ligent romant-hi.
b. Si són negatius, distancia't per uns moments i aleshores decideix el següent:
- Tornar-hi per influir a partir del exemple perquè determinats coses canviïn i sentir-hi bé i unit i amb molta fe, posant atenció en el que hi ha de positiu i no en allò que hi manca.
- Marxar cap a un altra grup en què et sentis millor no tant des de la comoditat sigui fisíca, emocional o mental sinó perquè fa que la vida tingui o cobri un major sentit, per afinitat.
3. És important tenir la sensació, que cada vegada un viu per fer cas a principis i valors justos i purs i no tant per complaure determinats interessos capritxosos o egoistes. Cal preguntar-se tot sovint les motivacions que hi ha al darrera dels pensaments, sentiments i accions per aleshores anant prenent les bones decisions, alimentar-se i alimentar a la vegada, ni anar de caritatiu que un no té res per donar, ni voler aclaparar massa l`atenció de manera injusta, per tant de manera natural.
L'explicació:
El nen cec que obeeix té una actitud acceptadora, disciplinada, i que treballa a la recerca de certa estabilitat si aquestes normes donen estabilitat. Per atant aquesta actitud té coses molt positives d'entrada. Ara bé, arriba un moment que el nen es vol manifestar de manera genuïna, autèntica, i s'adona compte que la seva manera de pensar, sentir i actuar en determinats moments no quadra en el sistema de valors, principis i missatges que es transmeten sigui a través de la família, a través de l'escola, o les institucions.
Aleshores es pot convertir en un nen rebel, que no vulgui obeir a les normes de convivència o d'ordre establertes ja que les percep com a inhibidores o fins i tot coaccionadores a la seva manera de fer, pensar i sentir. Aquesta actitud té una base positiva, ja que el nen comença a descobrir la seva essència, ara bé, al trobar-se en el paradigma de la rebel·lia més que el d'obediència, es troba en una situació de desintegració, ja que no està unit en el sistema, o fins i tot en el seu sistema de valors i principis o cirteris.
Si bé la primera actitud pot ser perillosa al defensar de manera conscient o inconscient a un sistema que pretèn influir i fins i tot imposar valors, principis i una manera de viure i concebre la realitat no del tot rica i dirigida a defensar uns interessos determinats o particulars, la segona actitud és perillosa en la mesura que un fa el que li dóna la gana, i al provocar inestabilitat externa també provoca la seva pròpia inestabilitat.
Finalment el nen evoluciona, de manera que ja no sent la necessitat de cercar la validesa dels altres per sentir-se bé amb ell mateix, per tant no té problemes de marxar d'un grup per anar a un altra que sigui més afí a la seva manera de percebre la vida. Aquest nen encara que discrepi del sistema, també és capaç d'adonar-se compte dels seus elements positius de manera que es capaç de sentir-s'hi unit d'alguna manera, de manera que pot romandra a un grup en què discrepi una mica per què transcendeix la ment o l'intel·lecte a través d'una actitud amorosa, però no aquella que no canvia per por, o per sentir-se acceptat, sinó aquella que es caracteritza perquè es responsabilitza en influir positivament en el grup o el sistema perquè funcioni millor, és a dir no es queixa, sinó que s'ocupa. I aleshores si un no és obedient de manera cega, si supera l'estat de rebel·lia, i es capaç de transcendir la ment perquè sap deixar que el pensament se senti influit pel calor, el respecte, quina és la millor actitud? Sortir del sistema, o complaure el sistema? Per aquest tipus de persona, aquest tipus de pregunta ja no existeix, ja que tot és el sistema, l'actual i el que s'està fent, se sent responsable i per tant no només receptor d'allò positiu o negatiu sinó també emissor de pensaments, sentiments i accions que poden ser constructives i impures, aleshores la llibertat dóna més possibilitats de construir i de destruir, però una persona que se sap col·locar en la intuïció construeix i genera més bé que mal. Es tracte d'una actitud natural i segueix la llei de l'afinitat de manera que s'anirà unint a situacions, persones i situacions que d'alguna manera ressonin amb la seva manera de percebre la vida, i serà flexible de manera intel·ligent. Podrà marxar d'un grup per anar a un altra, però al mateix temps, continuarà servint a persones que no pensin, sentin i actuïn exactament com ell, perquè en el fons sap que al mateix temps hi ha coses a compartir com a mínim a certa distància, de la mateixa manera que també pot rebre bones influències d'altres persones que no pensin, sentin i actuin exactament com ell.
Per altra banda, m'agradaria comentar que el sistema educatiu i de la societat en la mesura que fixi unes normes cada vegada més flexible en les formes, més inflexibles amb el fons i coherents amb la mare naturalesa, i sobretot més influïdores més que impositives, serà més ric.
Per posar un exemple, una escola que no sàpiga ser suficientment flexible per crear les condicions perquè els estudiants puguin experimentar, aprendre i conèixer els seus talents, serà més antiquat i no tant per rebuig sinó per afinitat, les persones amb l'actitud del nen que transcendeix visitaran aquelles escoles que si ho fan, és a dir aquelles escoles que saben que només fan el paper d'eina o mitjà perquè l'estudiant pugui créixer en tots els sentits en la mesura del possible i de la manera més respectuosa possible.
ESQUEMA
Fa 3 mesos
