La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 59. Sobre la compassió. El desig de bondat davant allò que no ens agrada.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 59. Sobre la compassió. El desig de bondat davant allò que no ens agrada.. Mostrar tots els missatges

dimarts, 5 de juny del 2012

59. Sobre la compassió. El desig de bondat davant allò que no ens agrada.

La imatge: 

La relació amb la teva mare o familiar mig malalt.

La relació amb algú que et posa nerviós o es comporta de manera injusta.

L'exercici: 

 Per exemple, si t'adones que la teva mare, i per tant la persona que estimes més, es troba malament, i d'alguna manera et molesta en un moment donat amb les seves queixes, un pot adoptar tres actituds possibles.


a. Al sentir molèsties, expressar algun rebuig al respecte, per tal que no et molesti.
b. Escoltar-la, tenir una mica de paciència, no fer-li massa cas i prestar-li atenció mínimament i esperar un altra moment que estigui més calmada.
c. Escoltar-la, tenir paciència, ser conscient que si pateix certa angoixa és fruït que té problemes i que per tant necessita ajut d'algú d'alguna manera i que està patint, prestar-li atenció adequadament, i esperar un altra moment que estigui més calmada, donar exemple de serenitat i comprensió i sobretot tenir un desig de bondat perquè es trobi millor


Per exemple, imagina't que la mare té un problema del atlas (la primera vértebre de la columna vertebral) i que això li provoca mals de cap, insomni, cansament crònic, nerviosisme.
Tractar amb persones amb problemes és una cosa normal, i molt sovint la persona que té problemes és un mateix. Per tant, cal ser conscient del propi estat per recuperar el centre, és a dir la serenitat interna i llavors quan tractem amb algú angoixat en lloc de reaccionar a través del rebuig, una emoció que implica molta tensió i disminució de forces, cal actuar amb acceptació i demostrar-li l'actitud correcte a imitar, és a dir l'actitud de serenitat, aquella actitud que permet per exemple donar el consell a la mare que vagi a un metge especialista del atlas perquè li posi bé i d'aquesta manera crear les condicions perquè pugui recuperar la pau interior anhelada.


 L'explicació: 

Jesús deia "perdona'ls perquè no saben el que fan"
Es referia a l'actitud d'una persona davant les ofenses que rebia de manera injusta.Certament a vegades allò injust és just si considerem la llei tal faràs tal pagaràs. Sigui com sigui l'actitud adequada és generar pau davant la violència, l'odi. De la mateixa manera que davant un foc esverat i que s'exten cal posar una mica d'aigua, davant l'odi o irascibilitat, cal suavitat perquè es vagi apagant una mica sol per ell mateix.

La compassió fa referència el sentiment de saber que aquell qui es comporta injustament haurà de pagar o reparar allò mal fet.

Per altra banda, la compassió té a veure amb la tolerància, amb l'acceptació, i la consciència de saber que un mateix comet errades i que per tant ha d'acceptar les errades dels altres com a punt de partida. Això no vol dir quedar-se immobilitzat, ja que la compassió també es relaciona amb la bondat, i l'esperança que nosaltres mateixos o els altres tinguin la possibilitat de créixer, reparar i veure les coses d'una manera àmplia i rica.

Per exemple, si t'adones que la teva mare, i per tant la persona que estimes més, es troba malament, i d'alguna manera et molesta en un moment donat amb les seves queixes, un pot adoptar tres actituds possibles ja descrites i en què la tercera és la més sàvia.

Finalment m'agradaria comentar que quan un ets jutjat és important no identificar-s'hi amb el punt de vista d'un altra, no és l'autèntica realitat nostra si nosaltres no li donem poder. Ser criticat justament és bo perquè ens senyalitzen una part de nosaltres que es pot treballar i millorar i aquesta crítica pot ser una oportunitat per créixer essent humil d'entrada. Ara bé d'un tret de comportament, que és comparat amb la globalitat d'una persona? Dependrà del poder que un li doni i per tant cal no donar importància a les debilitats, sinó observar-les, acceptar-les com a llavors de creixement i aprenentatge. Per tant, de la mateixa manera i a la inversa si un no es vol identificar amb les debilitats dels altres, més val no donar-li importància i evitar jutjar els altres ja que si un ho fa, d'alguna manera atrau aquella debilitat. Ara bé, és evident que els pares, de tant en tant han de fer advertències i senyalitzacions necessàries en els fills que estan creixent tot i que l'exemple sigui més important que la paraula. Ara bé les senyalitzacions són convenients fer-les a través de la consideració, acceptació, bondat en lloc de rebuig, odi, i separació. Hi ha una diferència molt important. L'odi o rebuig provoca separació i aïllament, i acceptació provoca unió, comprensió i reparació.

Per tant si algú et critica, millor acceptar-ho, no donar-li més importància i defensar-se en allò que sigui just amb serenitat i agraïment però sempre identificant-se amb bon ideal. Normalment quan un és criticat pot tenir tres actituds. O bé les ignora, o bé les rebutja o bé les accepta i les transforma. L'última actitud sembla la més intel·ligent. És importantno donar poder els altres sobre la pròpia autoimatge, aquesta s'ha de lleurar interiorment, regar, i fer créixer per instal·lar un jardí interior molt bell.

Els pensaments són realitats i si un es crea una bona imatge d'un i dels altres dia a dia, poc a poc s'anirà transformant positivament i provocant un entorn més pacífic al seu voltant.

Una cita que vaig llegir i trobo interessant "no puc fer-te mal sense ferir-me".

Bondat, compassió, i serenitat!