La imatge:
El nen que riu espontàniament.
El nen prodigi (sigui en el món dels escacs, de la ciència, de la música,,....)
El nen de sexta raça (el nen de cristall).
La curiositat i la creativitat insaciable d'un nen.
L'exercici:
1. Quan vagis a fer quelcom nou, surts de la teva zona de comoditat.
2. Pateixes certa incomoditat.
3. Escoltes el teu cor.
4. Estima l'activitat a partir de trobar algun element motivador.
5. Actua sense pensar més.
6. Actua com aquell nen que actua de manera genuïna mostrant el millor que té.
7. Després de l'experiència, valora-la, apren de la direcció, fes els reajustaments necessaris i aleshores keep going on and not give up.
La sensació és d'actuar sense qüestionar-se res, i llavors després de l'actuació un és qüestiona la seva experiència, la seva actitud, per prendre decisions i conclusions, i continuar treballant.
L'explicació:
L'element foc, té a veure amb la intuïció, amb l'acció, l'actuació, l'impuls de pensament, en el desig.
Certament hi ha qui actua en base a la intuïció, hi ha qui actua en base a l'impuls del moment, en base a l'obediència a l'autoritat, i en base a la raó. Tot i les tendències o les aproximacions una mica diferents en funció del temperament de cadascú, la persona quan actua no pensa, senzillament es limita a dur a terme una sèrie d'operacions que té interioritzades en funció dels seus aprenentatges previs, en funció dels coneixements que tingui, en funció de les influències que hagi rebut i també en funció de les pròpies decisions. Si la persona pensa massa s'obstaculitza i aleshores l'acció queda contreta, reduïda. Cada operació és millor dur-la a terme en el seu moment. Cal pensar abans d'actuar en la seva justa mesura, no es pot saber tot, perquè precisament és a través de l'experiència que s'aprèn de manera pràctica i allò que a vegades és difícil d'explicar des d'un punt de vista teòric.
Per sortir de la zona de seguretat, un ha d'actuar amb certa convicció, intuïnt i predint algun element positiu de la nova experiència com a referència per donar significat. No dic que sempre s'hagi de sortir de la zona de seguretat, però a vegades cal anar fent provatures amb certa o adequada prudència, per anar enriquint el conjunt d'experiències que la persona va sentint. Amb això tampoc vull dirque la persona hagi de dispersar, no, el contrari amb poques experiències i profundes les persones poden anar enriquint la seva experiència. Pensa en un músic, que composa i interpreta música, sempre fa música i sempre va aprenent d'aquesta matèria tant rica i vasta. Per exemple, si un vol córrer una mitja marató no té sentit participar-hi amb una sense l'entrenament i la preparació adequada, però si cal actuar, actuar amb certa prudència però actuar ja que és més important que fer grans estudis previs. És més enriquidor escoltar el propi cos després d'una experiència per fer els reajustaments, veure el que ha funcionat i el que no ha funcionat que fer moltes proves prèvies.
Diuen que és molt important, conèixer-se a un mateix. Doncs bé, a través de l'acció i l'experiència i a través de la manera de ser un es va coneixent. La meditació, la visualització o el repàs mental és tant important com l'experiència, perquè una activitat predisposa a la persona a actuar d'una determinada manera i l'experiència s'experimenta la vida, és a dir la veritat d'un o altra aprenentatge.
Si un vol canviar, cal imaginar-se diferent, amb una nova i millor actitud, amb un nou i més adequat perfil d'un mateix, ......i fer que allò nou i incòmode sigui normal, i natural i còmode si realment un intueix que aquesta foto d'ell mateix sigui la millor.
Salut!
Gerard
ESQUEMA
Fa 3 mesos
