64. (e) Sobre les pressions culturals. Els horaris.

La imatge: 

Els horaris laborals espanyols i també catalans en la major part dels casos. Pensa-hi.
Els horaris laborals de països del nord. Pensa-hi.

L'exercici: 

1. Fas un horari determinat.
2. Si tens certa llibertat i t'adones que segueixes un automatisme après culturalment de treballar amb un horari determinat i fins i tot amb una productivitat determinada.
3. Identifica que et va bé i que no et va bé.
4. Canvia o fixa't un horari que et sembli el més natural, productiu, eficient, responsable i espontani.
5. Observa les molèsties i accepta-les.
6. Amb el temps hauràs canviat de comportament, de valors, i més equilibrat sense sentir-te culpable.
7. Predica primer amb l'exemple i posteriorment a través d'algun mitjà de comunicació per anar transmetent valors com la conciliació de la vida laboral i professional.

L'explicació: 

Hi ha la queixa que en general a Espanya i també a Catalunya es fan uns horaris laborals poc racionals, poc eficients, que la gent destina molt de temps a l'hora de menjar, que es distreu massa, que arriba a casa tard, que no hi ha massa temps per dialogar i fer activitats amb la família, que la gent no dorm o descansa el suficient, que hi ha massa divorcis, etc. És cert que no tots els problemes dels ciutadans, són fruït de la jornada laboral però en molts casos té una influència.
Es tracte com ja fa molta gent individualment o moltes empreses, de defensar un horari laboral que es pugui conciliar amb la vida familiar. Per exemple hi ha empreses que l'horari laboral és de 8h a les 17h. És evident pensar que Espanya i Catalunya són països mediterranis, la metereologia és diferent, i per tant tractar de ser algú diferent no té sentit i es anar en contra natura. Ara bé no menys cert, és el fet que també es anar en contra natura que els bars de nit tanquin tant tard, que hi hagi moltes jornades laborals que són massa extenses, que es dormi poc o malament  o es sopi tard ja que va en detriment de la qualitat de vida de les persones. Per tant, es tracte d'agafar allò que bo dels altres, mantenir les bones costums i abadonar les velles.
Lògicament això suposa un temps i els canvis al principi fa que els individus surtin de zones d'aparença comoditat, de manera que si són persistents, allò que era incòmode es converteix amb còmode.
I com se sap que és el que va bé i el que va malament a part de les estadístiques, o de problemes que són evidents?
Doncs cal saber escoltar-se, si un es troba massa en una situació de supervivència i molts pocs moments de relaxació, vol dir que ha de canviar si vol evitar emmalaltir de manera accelerada. Si un es troba massa còmode o relaxat tampoc és bo ja que tot individu necessita evolucionar i evolucionar implica treballar i adaptar-se, ara bé, adaptar-se des d'un ordre intern i equilibri entre els moments de descans i de certa activitat i acció.
Sobre les distraccions, és important focalitzar l'atenció en les activitats que tingui en mà siguin d'ordre social, intel·lectual o físic i tenir la sensació d'acompliment i avançament.
En definitiva, es tracte de combatre pressions externes que no tenen sentit o pressions que un a vegades s'imposa (sobreexigència) i això es va aconseguint quan un és capaç de sentir-se, escoltar-se, apreciar-se, pacificar-se, i viure amb naturalitat sense presses, sense pausa, sense desig amb exigència sinó desig amb acceptació, i fent cas a l'ordre de la vida.

Equilibri, ordre i salut!