La imatge:
Una persona amb presses, amb precipitació, sense viure el moment present i fins i tot amb certa dificultat de concentració, atenció ja que es troba perduda, dispersa i fraccionada.
Una persona calmada, activa, atenta, unida, centrada, relaxada, i bondadosa.
L'exercici:
a ( nivell mental)
1. Començar qualsevol activitat amb lentitud, atenció, amb apreciació.
2. Posteriorment accelerar una mica el ritme o deixar-se portar per la velocitat interior i no la que dictamina a l'exterior.
3. Tenir consciència de ser actor i autoobservador d'un mateix amb actitud integradora, unificadora.
4. Identifica't com un ésser multidimensional, eterna, i un món atemporal.
b (a nivell emocional)
1. Tria una activitat.
2. Escull una motivació per desenvolupar-la.
3. Experimenta i sent l'emoció positiva associada en aquella activitat o element d'aquella activitat.
4. Sent la pèrdua de la noció del temps.
c ( a nivell físic)
1. Estigues dempeus.
2. Tanca els ulls.
3. Aixeca una cama.
4. Mira de romandra dret d'aquesta manera el màxim de temps possible.
(es tracte d'un exercici que serveix per adquirir equilibri físic i d'alguna manera també mental)
L'explicació:
Des d'un punt de vista mental:
És important ser conscient que un és actor i autoobservador a la vegada.
Si un només se sent actor i s'oblida del autoobservador té més dificultats de fer canvis en la seva vida.
Si un només és autoobservador i s'oblida de ser actor, difícilment materialitzarà res.
Ser actor i autoobservador de manera integrada i unida implica treballar amb l'amor i la saviesa, valors com la compassió, com el discerniment, la justícia, etc. Implica fer passar l'intel·lecte sota la influència del cor i el cor sota la influència de la llum o criteri. Implica no només analitzar sinó també sintetitzar. En definitiva es tracte de treballar les polaritats no perquè es facin la guerra sinó perquè es complementin i això es pot fer des de les bones intencions, des de la bondat.
Des d'un punt de vista emocional:
La clau es troba en la concentració i atenció en l'activitat que un faci en un moment per ser eficient, és a dir per evitar fer una cosa i pensar en fer-ne una altra.
I per estar atent, cal que un estimi el que faci amb una intensitat important, ja que d'aquesta manera les distraccions se superen més fàcilment.
Des d'un punt de vista físic:
La col·locació és molt important, l'harmonia, la simetria, l'equilibri, la suavitat en el moviment, la bellesa i la dolçor, la paciència de la mirada són elements expressius o reflexes d'allò interior, és a dir, dels pensaments i sentiments.
De la mateixa manera que l'activitat física té impacte sobre l'activitat mental i emocional, l'activitat mental i emocional també té impacte amb l'activitat física. Amb això vull dir que l'individu pot ser més amo de si mateix en la mesura que:
- Estar atent físicament, ni estar massa còmode ni massa incòmode, fer posicions per anar adquirint equilibri, flexibilitat, resistència, força i ser conscient que aquest treball té un impacte en els centres mental i emocional.
- Estar atent als sentiments, per exemple generant sentiments, valors de pau i harmonia al voltant d'un.
- Estar atent als pensaments, per exemple, pensant en els criteris, regles de justícia, discerniment al voltant d'un.
Al final, per simplificar hi ha dos actituds:
- Una actitud superficial, instintiva, lleugera, mecànica, rígida, aïllada amb un i els altres, alienada, desordenada, condicionada, crítica, separada, obsessionada, avorrida, tancada, obedient i rebel o desobedient, calculada, capritxosa, complicada, disciplinada com un objectiu per sí mateix, alegre i depressiva, més centrat en fer i tenir que en ser, aferrada, desatent, descentrat.
- Una actitud senzilla, creativa, curiosa, flexible, disciplinada com un fi per l'autodomini dels instints, amor a la veritat i a la bondat, serena, equànime, alegre interiorment, recontextualitzadora, ordenat, atent, significativa, viva, divertida (fins i tot a partir d'un cert avorriment), centrada en ser més que en fer o tenir, generosa, servicial, responsable, compromesa per bons i justos ideals, espontània, desaferrada, centrat.
La primera actitud, se semblaria a un petit llac o bassal on l'aigua està estancada, sense moure's.
La segona actitud, se semblaria com un riu que prové de dalt de la muntanya o turó i passa per diferents zones com valls, per arribar a la desembocadura en forma de golf, o formant un delta. Hi ha fluïdesa.
La segona actitud és la preferida i ajuda a viure no tant a expenses o sota el paradigma dels instints del cos físic, de les emocions del moment siguin de plaer o dolor, o bé dels criteris calculats i personals de la ment, sinó a través del paradigma del autodomini i sublimació de les energies interiors, de la bondat i l'amor sense condicions, i des del discerniment just en base a criteris anàlegs a la mare naturalesa.
En definitiva, quan un viu amb harmonia amb el temps, amb serenitat, i apreciació, sense aferrament o sense necessitat de viure per controlar allò que no es pot controlar, sinó amb llibertat perquè la gent pensi, senti i faci el que vulgui, i sobretot amb bondat, un es cansa menys i no lluita contra el temps sinó que balla amb el temps o dit d'una altra manera, que ell forma part del temps o el temps forma part d'ell.
Fluidesa i salut!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
