71. Sobre la transcendència del ego. El rol d'intermediari.

La imatge: 

L'intermediari o el deixeble que es limita a transmetre, obeir, i estimar lleis, ordres i qualitats que venen de dalt a través del exemple.

L'exercici: 

a:

1. Experimentar la molèstia que pateix l'ego. L'ego se sent molest quan se sent amenaçat, sigui la seva reputació, el seu reconeixement, el seu territori, les seves comoditats, els seus diners.
2. Un ha de reflexionar el següent:
- que tot allò que ha guanyat de manera justa és difícil que es perdi, i si es perd cal acceptar-ho com una lliçó a aprendre, però no deixar de defensar-se o continuar treballant per mantenir o construir allò que un justament es guanya.
- que més important que tot allò extern, és el caràcter, les qualitats, les virtuts i que per tant, el que un guanya en aquest sentit és el vertader guany que difícilment es perd.
3. Quan un deixa de sentir molèstia important quan l'ego se sent amenaçat, vol dir que ja ha començat a transcendir-lo, que no depèn d'ell, que no se sent esclau dels seus capricis.
4.  Per aconseguir transcendir l'ego, ajuda a no identificar-se amb ell, sinó a identificar-se amb el rol d'intermediari, de ser capaç d'observar-se a un mateix sense donar-se massa importància i essent conscient que el més important és ser una eina per transmetre les ensenyances de les entitats celestials o superiors.
5. Ser conscient que per passar d'un estat a un altra sovint existeix un període de crisis, d'incomoditat o desconnexió per un costat amb l'ego que un ha alimentat durant molts anys de manera significativa i per altra banda la incomoditat d'alimentar a un "desconegut", és a dir "l'Ego Superior" o el propòsit de l'ànima, i per tant per protegir-se davant d'aquest estat cal sentir-se responsable per escoltar la missió que un té per llavors anar-la traduint en fets, accions sinceres.  Cal alimentar aquesta nova etapa amb una nova motivació que es base en alimentar l'ideal.

b: 
1. Imagina't a tu mateix veient-te i pregunta't , quina cara fas, quin gest transmets, amb quin estat d'ànim et trobes?
2. Accepta't i estima't com un pare a un fill.
3. Anima't, instrueix-te, no et donis importància, escolta el teu rol i executa'l de la millor manera, és a dir de la manera natural.

L'explicació: 

Aquest exercici d'observar-se a un mateix es pot fer vàries vegades al dia, sigui en el moment de passejar, menjar, fins i tot treballar ja que serveix un recordatori de saber que el més important és un mateix, que un no pot dominar l'entorn en general, però sí pot dominar la seva ment, el seu estat d'ànim i la conducta. Ja ho diuen, és a dir un no pot canviar el que passa però sí que pot canviar la seva actitud davant el que li passa.

És un exercici que serveix per millorar la comunicació amb un mateix, al no donar-se tanta importància, un s'accepta més fàcilment i també a la resta de persones.

També serveix per recordar el rol que ha de fer ni més ni menys essent conscient que és important l'equilibri, el descans, el treball físic, el mental, emocional i espiritual. És a dir d'estar tranquil, serè i alegre que el que és realment important és l'equilibri i per tant estar amb la consciència tranquil·la en la mesura que un dedica una mica de treball diari pel físic, pel cor, la ment i l'ànima o esperit, de manera que si durant uns dies hem de donar més importància amb algun dels cossos en detriment d'algun altra cal compensar en els següents dies i sobretot mai deixar d'estar en pau amb un mateix.

És un exercici que serveix per focalitzar l'atenció i valorar-se o identificar-se en funcio de l'expressió de les qualitats i virtuts i no tant de les possessions, del que fa i de la seva imatge pública.

És un exercici que serveix per estar amb silenci amb un mateix, amb pau i estar atent a les revelacions superiors per acatar les ordres i aleshores tot és torna més natural, més simple, més eficient, més saludable i és més fàcil esdevenir un vertader deixeble en tal situació.

És un exercici que serveix per adonar-se que el més important no és tant l'opinió dels altres sinó l'opinió que un tingui sobre un mateix i el que tingui el propi Àngel de la Guarda o Déu mateix que sol estar dins de cadascú en una versió determinada amb un estat més o menys latent.

És un exercici que permet a l'individu fer les coses amb una calma atenta, centrada, relaxada, pacient i eficient.

En definitiva, és tracte d'un exercici que permet a la persona de transcendir el seu ego, de manera que l'alimenta però en la seva justa mesura i per tant no se sent dominat sinó que és ell qui domina, i qui és ell? Ell ja no és la persona que sovint un s'identifica sinó és l'Altra que hem tingut apartat durant molts anys, és a dir el vertader Jo, la vertadera ànima personificada, sense màscares. Per tant, és un exercici que permet acceptar la veritat, i sobretot superar totes les pors irrellevants que esclavitzen a l'individu, com per exemple a través de la superació de les crítiques no només exteriors sinó també interiors, a través del perdó, reparació, compassió, agermanor i transcendiment.

Salut!