La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 73. Sobre la consciència. Consciència tranquil·la i alerta.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 73. Sobre la consciència. Consciència tranquil·la i alerta.. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 de juliol del 2012

73. Sobre la consciència.Tenir la consciència tranquil·la i alerta

La imatge:

El nen o adult que pateix d'insomni,....que és excessivament inquiet i impulsiu
El nen o adult que descansa bé, que sap oblidar-se d'ell mateix i que canalitza la seva inquietud i impulsivitat en activitats fructíferes.

El nen o adult desequilibrat, egoista, i injust
El nen o adult equilibrat, generós i just

La persona que ha escoltat a la veu interior quins són els seus deures i aleshores els compleix i té la consciència tranquil·la. 

Exercici: 

1. Observa el que emets durant el dia.

Aleshores ja sabràs predir fins a quin punt tindràs o no consciència tranquil·la el dia de demà. Es base en la llei tal faràs i tal pagaràs. Lleures harmonia al teu voltant, aleshores també tindràs pau i serenitat com a mínim a mig termini.

2. Pregunta't

Que has fet per treballar el teu cos físicament avui?
Quins sentiments i quins tipus de sentiments has emès durant el dia d'avui?
Quines aportacions o intercanvis de coneixements has fet avui?
De quina manera has treballat durant el dia d'avui per sentir-te millor persona?

Fins a quin punt compleixes l'equilibri entre donar i rebre?
Fins a quin punt el que emets és pur i just?

Cerca un element, una acció, que et permeti sentir-te satisfet en el sentit que vas cap al camí recte i algun element a millorar per estar en una actitud d'alerta.

L'explicació: 

És molt important viure amb una certa consciència tranquil·la, ja que proporciona certa pau d'esperit i harmonia i poder d'aquesta manera treballar de manera gens bloquejada i fer bones accions.
Més que cercar la consciència tranquil·la, un ha de treballar per complir determinades lleis per aleshores estar tranquil·la i per altra banda acceptar certa intranquil·litat fruït d'accions injustes o impures passades.

Per altra banda, cal ser cosncient que estar tranquil del tot no és possible mentre hi hagi moltes injustícies en el món, ara bé, mentre un fa el que creu que és bo aleshores anirà rebent més revelacions i s'endinsarà en el món de la intuïció i de l'harmonia. Si un aporta harmonia tindrà més gent que li vulgui fer costat. És rellevant ser conscient que fer el "bo" no necessàriament vol dir fer el correcte políticament, sinó ser sincer, integre i fins i tot moletar en determinats moments sempre que es faci en bones intencions.

Una manera d'estar tranquil es fer cas a la llei tal faràs tal pagaràs de manera que en la mesura que un treballa per la justícia i la puresa, és el que acabarà rebent.
Una altra manera es fer cas a la llei de l'entrega. Si un rep molt però no transmet res, aleshores s'endeuta i que passa si un s'endeuta? Va a la presó o bé torna els deutes. Per tant d'aquí l'equilibri entre donar i rebre.
Un altra criteri es  fer cas a la llei de l'evolució. Es tracte d'autoavaluar-se i pensar si durant el dia un ha fet un exercici per prosperar en diferents àmbits, essent conscient que el més important és el que fa referència el treball d'un millor caràcter més que l'obtenció de coneixements i titulacions tot i que a vegades pot estar-hi relacionat.  En definitiva si un cada dia s'exercita per ser més savi per exemple a través de la lectura, escriptura o companyia amb pesones sàvies, per ser més equilibrat i valent físicament per mitjà de determinats exercicis gimnàstics, per ser més generós i expressiu emocionalment positiu per mitjà de la convivència humana o activitats artístiques, per ser més just i pur per mitjà d'activitats espirituals tals com l'oració, contemplació o meditació, aleshores un pot tenir la consciència tranquil·la.

El que passa és que el mer propòsit de voler ser perfecte es converteix amb un obstacle per la perfecció. Per tant el mètode consisteix en tenir el propòsit, començar per petits exercicis i aleshores deixar-se portar la fluidesa. No es tracte de destacar en tots els àmbits ja que cadascú té unes necessitats, talents, i fins i tot crides o missions diferents, però sí es tracte de treballar uns mínims i deixar-se portar per l'espontaneïtat, sense esperar resultats, deixar-se portar per la inspiració. Per tant mentre un tingui l'impuls inicial o voluntat de treballar aleshores cal estar mínimament amb la consciència tranquil·la ja que la resta vindrà quan la naturalesa ho dictamini. Amb aquesta actitud d'acceptació aleshores la persona s'allibera d'estar angoixat de no ser perfecte, de fet el que és bo es treballar per la perfecció però no és bo anar de perfecte ja que aleshores un cauria en l'orgull.

En definitiva, el que és important es lleurar la tranquil·litat de consciència, essent més humil, simple i més focalitzat, sabent treballar i descansar, saber rebre i saber donar, i acceptar el que vingui tant si ens agrada com si no, acceptar la vida amb alegria i com un aprenentatge. I aquesta simplicitat prové de la clarividència que un fa el que ha de fer, la seva missió, escoltant la veu interior i fent-li cas ja que aleshores la persona evita les molèsties i la gran despesa energètica (ineficiència) de prentendre ser o fer el que un no és. I això s'aconsegueix anant a escoltar,....

Nota: Hi ha persones que són més egoistes que d'altres i tenen una baixa mala consciència però tampoc seran més felices, ja que tenen un nivell de consciència més baix.
Per altra banda, hi ha persones que són molt sensibles davant d'alguna injustícia que cometen de manera que aleshores pateixen força i per altra banda quan fan bones obres se senten molt expansius. 

Salut!