La imatge:
Dos joves enamorats de manera interessada.
Dos joves enamorat de manera desinteressada.
L'enamorat de la vida.
La pregunta:
1. Estàs enamorat de la vida? Que és el que creus que has de fer, sentir i pensar per estar enamorat de la vida?
2. Si tens un relació sentimental, estàs enamorat de manera interessada o desinteressada? Per saber-ho, t'has de preguntar el següent. Aquesta relació és un mitjà per desenvolupar-te i desenvolupar a l'altra persona en tots els sentits o per alimentar un noble i just ideal o és un fi per ell mateix per alimentar determinats capricis siguin físics, emocionals o mentals? És una relació interdependent o dependent?
3. Que és important per viure de manera enamorada cada dia? Ets capaç de viure la relació d'una manera nova i renovada cada dia?
L'explicació:
En una relació sentimental per simplificar hi ha dos actituds. Està ocupat i pendent de servir la naturalesa superior o la naturalesa inferior. De complaure ideals o complaure necessitats banals. Dit d'una altra manera, la naturalesa superior té com a objectiu el gaudiment tenint la ment per servir l'ideal noble i just i tenir el plaer, la comoditat, la necessitat de reconeixement i amor com un mitjà. En canvi, és molt diferent tenir com a objectiu interessos personals i egoistes solsament. La primera actitud dóna llibertat, la segona actitud dóna esclavitud. En la primera actitud un està lliure dels instints primaris, emocions o capricis del moment i càlculs interessats, ja que un es mostra lliure, obert, i orientat a servir ideals com el servei, la generositat, la bondat i d'altres. El que succeeix és que les coses no solen ser A o B, és a dir que estan barrejats, però tot i així si que és molt clara la diferenciació entre una meta o una altra, perquè quan la meta és el noble ideal, aleshores el plaer, l'atracció, la carícia esdevé un mitjà més com altres accions d'autosacrifici per donar direcció, sentit en aquest ideal.
El gaudiment vol dir per exemple estar satisfet perquè l'altra persona i un mateix assoleixi per exemple una major satisfacció en la formació d'una matèria, en una millor convivència amb els seus estimats, en el progrés d'un major autocontrol emocional, etc. És a dir per mitjà per exemple de desitjar el bé dels altres i especialment dels més estimats un ja està exercitant el gaudiment i té una major predisposició per trobar-se en la puresa i la justícia.
Que passa si dos ànimes es troben i una té una direcció i l'altra una altra? Doncs bé, que no es posen d'acrod i se separen o bé es posen d'acord i s'empobreixen perquè preval la direcció injusta, impura i interessada o bé es posen d'acord i s'enriqueixen perquè preval la direcció justa, pura, desinteressada.
Per tant el punt de vista és molt important, i en la convivència cal que les dos entitats (encara que una estiri de l'altra des del exemple més que de l'exigència) donin prevalència a la naturalesa superior per sobre de la naturalesa inferior. Com? Sobretot a vegades per simplificar les coses, es tracte d'obeir a determinades lleis que un creï.
Per exemple, de la mateixa manera que un s'organitza el temps per dedicar-lo a nedar, a estudiar música o altres activitats, també cal organitzar-se per atendre necessitats, afinitats, activitats de manera conjunta en el món de la parella que ambdós se sentin més o menys afins. A vegades fixar-se lleis d'aquest tipus funcionen com a punt d'inici per evitar la tendència a pensar de manera egoista o no dedicar temps suficient a enriquir una relació. Dic com a punt de partida ja que aleshores de manera natural les costums se sostenen en la mesura que estan associades a emocions més aviat positives.
Una altra exemple molt important, es associar aquella persona amb la puresa, bondat, justícia encara que no ho sigui sencerament, ja que d'aquesta manera atraurem aquesta situació. Quan una persona se sent confiat, està més predisposat a no defraudar o decebre sinó a actuar per satisfer el noble ideal i d'això es tracte tot i les dificultats i les caigudes que un tingui pel camí.
Per alta banda m'agradaria comentar que segons un yogui que en Joan Garriga (expert en la teràpia de les constel·lacions familiars) coneix d'alguna manera, dóna 5 requisits en l'amor en parella.
Preeliminars:
1. Donar-se reconeixement, saber-se donar una imatge nova i actualitzada.
2. Que hi hagi un intercanvi ric en aspectes intel·lectuals, mentals, físics, espirituals, de manera que l'altra se senti una mica important.
5 requisits:
1. L'amor sigui fàcil, fluid, que hi hagi un cert encaix natural. Donar i reclamar de manera just i generosa.
2. Que les dos naturaleses no siguin massa incompatibles. És a dir que existeixi certa afinitat en els ideals o manera de pensar, en les preferències o activitats afins de manera que hi hagi una perspectiva de durabilitat.
3. Que hi hagi un vincle afectiu sa, amb interdependència més que dependència, que hi hagi bona companyia, ajut mutu en els moments bons com en els moments difícils. Voler el bé del altra i la seva evolució. Es tracte de tenir la parella per ser i no per alimentar l'ego.
4. Confiança en l'altra. No sentir-se enemic. Esperar el millor del altra tot i les dificultats i algunes ferides rebudes en el passat. Creure que cuidarà alimentar alguns principis i ideals en comú tot i que no sigui perfecte.
5. Desig espontani que l'altra sigui feliç.
També comenta que la vida en parella està pensada perquè la vida prosperi, s'acompanyi i no tant per trobar la felicitat que es base en un estat de consciència. També comenta que és important superar allò infantil, és a dir esperar en la parella allò que un no va tenir en la infància.
Hi ha determinades pautes afectives que no encaixen ja que estan regides per la por.
Hi ha determinades pautes afectives que encaixen basades en l'amor, en deixar el passat en pau acceptant-lo i aleshores l'energia es dirigeix cap al futur.
En definitiva en l'amor en parella hi ha un component genètic, sexual, generós a través del servei als fills, d'atenció i acompanyament i d'ajut.
Salut i amor!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
