La imatge:
El fondista de ultrarails.
El meditador de Vipassana.
El jugador de tennis.
El ciclista guanyador del Tour de França.
El músic virtuós.
El polític.
L'emprenedor.
El negociant.
El metge.
L'exercici:
1. Pensa o redacta la quantitat de coses que has fet en els últims mesos.
2. Mira on estaves i mira on estàs. Que feies i que ets capaç de fer sigui en la professió, en els estudis, en les relacions humanes, etc.
3. Estableix una relació entre el que has fet i on estàs en aquests moments, en com penses i et sents. Hi veus algun canvi?
4. Redacta un conjunt d'activitats, actituds que vols adoptar visualitzant el que vols ser capaç de fer, a on vols estar, en com et vols sentir i pensar.
5. Comprometa't en les petites coses inicialment. Pensa que les grans complexitats són les sumes de petites senzilleses.
L'explicació:
Que vols en aquesta vida? Aquesta pregunta és important no només que un se la faci sinó que se la faci de manera constant en el temps per tal d'anar fent reajustaments.
La millor pregunta és la següent: Que vols donar en aquesta vida? Ja que d'aquesta manera en funció del que donis, t'hauràs d'alimentar d'una o altra manera.
El problema és que la gent en general no es fa aquestes preguntes i aleshores viu en funció de les circumstàncies, costums d'una manera mecànica sense ser del tot conscient si alimenta els seus anhels de l'ànima, lògicament en el pas del temps tot canvia, ja que els sofriments i dificultats sensibilitzen a les persones.
No es tracte de fer-se una pregunta només en genèric sinó també en àrees específiques, tals com la professió, afeccions, etc.
L'objectiu serveix de brúixola ja que dóna direcció, serveix per donar sentit o significat a cadascuna de les coses que un fa, per tant sense cap ideal o sense brúixola, la persona o individu acaba fent les coses que un altra vol que faci sense la seva real convicció o coses que no li desperten entusiasme.
Lògicament, la societat és complexa, i farçida de grans canvis, ara bé no menys cert, és el fet que davant la gran inestabilitat externa hi ha un estabilitat plausible, és a dir que surt el sol cada dia, per tant si un es connecta amb aquest sol interiorment tot i les circumstàncies, desitjos i pensaments canviants, un tindrà un lloc per recolzar-se i col·locar-se per sobre d'elles o d'ells. Ja ho diuen les formes canvien però els principis són eterns. Per tant cal reconèixer el propòsit de l'ànima, o uns valors pels quals té valor viure-hi i aleshores construir i ser d'alguna manera més aviat coherent. Dic més aviat, perquè tot sovint la vida no és blanc o negre però sí que hi ha direccions. Quan es comenta que no es pot servir a Déu i els diners a la vegada, des del meu punt de vista, vol dir que si segueixes a Déu cal considerar els diners com un mitjà i no com un fi per ell mateix, ara bé per arribar a aquesta conclusió cal fer reajustaments interns, tenir noves experiències, passar determinades proves,... i fins i tot quan un ho tingui clar, més proves tindrà per tal de demostrar el grau de convicció que un té.
Quan té un objectiu i focalitza les seves activitats per alimentar aquest ideal per una qüestió de justícia i de la llei de la causalitat farà que es vagin produint certes circumstàncies que afavoreixin l'individu en aquest ideal, sempre que el cuidi, l'alimenti, l'estimi, el visualitzi, el comprengui i actui en coherència.
Certament que a vegades cal fer canvis d'objectius, sigui perquè no ens motiven prou, o sigui perquè ja els hàgim assolit, o sigui perquè eren poc realistes, ara bé cal tenir en compte el següen, respecte l'objectiut:
1. Cal tenir fe.
2. Cal creure i comprendre'l.
3. Cal estimar-lo.
4. Cal tenir disciplina per actuar en coherència
En funció de la profunditat en què un treballi i això dependrà no només de les hores de pràctica sinó també de l'atenció i consideració en què un ho faci, obtindrà més o menys fruït i un acaba essent influit per allò que fa sobretot. El pensament i el sentiment són molt importants, però el que acaba determinant l'hàbit, el caràcter de la persona és l'acció persistida en el temps. Per tant, cal estar atent i saber escollir les afinitats que un té per alimentar-les si un vol obtenir algun fruït sigui en el camp que sigui. Ara bé, cal ser intel·ligent i preveure les conseqüencies de les accions i sobretot preguntar-se si la imatge que un es fixa és el que realment un vol i necessita. Una vegada un ho té clar, cal treballar sense dubtar i obtindrà resultats i aleshores ja anirà fent reajustaments, i aprenentatges sobretot en la mesura que sàpiga escoltar la veu interna.
En el meu cas actual i en l'àmbit central més que general, he arribat a la conclusió que per a mi és important la llibertat i el poder interior per dominar instints, pensaments, i sentiments. La llibertat per a mi en aquests moments vol dir poder anar a dormir cada dia amb la consciència tranquil·la, no només de ser conscient de veure aspectes a millorar amb una actitud autocompassiva i recte a la vegada sinó també fixar-me en accions que em permeti adonar-me que vaig avançant, en definitiva d'alegrar-me o de tenir motius sense caure en el conformisme de dir-me que he realitzat alguna feina ben feta, ja que per exemple m'estigui tornant millor persona a part de ser més talentosa, intel·ligent i creativa.
Per tant en aquest cas l'ideal, l'objectiu es tenir més autodomini, valentia, coratja, disciplina per ser impersonal o imparcial o equànime ja que d'aquesta manera tindré més llibertat, abandonant l'esclavitud de desitjos o emocions passatgeres, i aleshores com a conseqüència més poder.
Per tant per voler ser lliure, cal conèixer la veritat, per conèixer la veritat, cal actuar, per actuar cal saber en què actuar i per tant cal discerniment però també la motivació, amor, sentiment positiu per mobilitzar-se per l'acció. Cal ser pur, però també just, cal ser generós, però també savi a la vegada i aleshores un va entrant en una consciència no només abstracte i intuïtiva sinó també impersonal, o de conèixer que un ve per una determinada finalitat i en la mesura que un sigui més conscient més fàcil podrà fer aquesta tasca.
Més val desitjar sense aferrament, és a dir amb acceptació que el resultat de les accions siguin com siguin, ja que d'aquesta manera s'evita la interferència a la naturalesa que sincerament sol ser més sàvia que un mateix, excepte que un l'imiti de manera implacable.
En definitiva, no vull ser feliç, no vull ser savi o geni, no vull ser un virtuós o talentós, no vull ser molt intel·ligent, senzillament vull ser lliure d'esperit i poderós interiorment ja que encara que sigui un ideal molt difícil d'assolir, només de pensar-hi, vaig entrant en aquesta nova dimensió. D'aquesta manera podré anar posant el talent, la intel·ligència, la motivació, la creativitat i l'alegria al servei d'aquest preuat ideal. Ja ho diuen alimenta un preuat ideal i la resta de qualitats o ideals s'hi afegiran per afinitat.
Salut i llibertat!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
