83. Sobre la bondat. La gran visió davant els obstacles.

La imatge: 

Un pare que observa amb amor i serenitat com dos fills es discuteixen i els tranquil·litza.
Un amic que s'adona del orgull d'un seu amic i també de la seva generositat.

L'explicació: 

Resulta que en aquest cas un pare i un amic sensible poden sentir-se alterats en tals circumstàncies i és aleshores que cal reaccionar ràpidament i quedar-se alliberat de qualsevol mena projecció.

L'amic que entra en còlera quan s'adona del trosset d'orgull del seu amic, identifica un problema que té a dins seu i aleshores cal transformar aquest sentiment amb el d'acceptació, consideració, gràcies a la perspectiva primer d'adonar-se compte de les virtuts que l'acompanyen i que el seu amic també atesora i segon per les conseqüències nefastes de mantenir sentiments negatius. Les tendències negatives cal tractar-les amb cura, silenci, suavitat i no donar-li més importància, ja que aleshores es converteixen en dúctils i s'empeteteixin i aleshores amb l'àmplia perspectiva un s'adona compte dels aspectes positius de la situació engrandint-los. Una mica d'orgull com a punt de partida, si es merescut, és a dir si un ha vençut determinades proves, és positiu i dota de confiança a l'individu però sovint no és merescut i per tant és preferible que sempre estigui barrejat i disminuït a favor d'una sana humilitat que permet créixer. Sigui com sigui davant l'orgull dels altres i d'un mateix, més val ignorar-lo i prestant atenció el valor de la humilitat que és el que permet aprendre. Si un vol criticar els errors d'un orgullós, més val fer-ho amb forma de suggeriments, de manera desinteressada, i ben intencionada, sense imposar el criteri, com una invitació a la reflexió, ja que aleshores un demostra que transmuta un cert ennuig amb el respecte gràcies a la perspectiva de la saviesa que permet adonar-se que és un error associar una persona amb una característica o un estat, que les persones són més que estats, sentiments, pensaments, que són divins, i per tant que cal confiar, perdonar amb un mateix i els altres i treballar amb noves i millors visions. Amb aquesta actitud d'invitació a la reflexió conjunta superar la necessitat d'imposar el criteri, de jutjar i interferir en el normal desenvolupament del individu.

Els altres en bona mesura no són enemics, sinó que són recordatoris del que un també porta a dins i que cal gestionar el millor possible. Quan  la persona s'adona que el problema no està tant a fora com a dins, aleshores tindrà més possibilitats d'èxit, de victòria, i quan s'identifica en el bé per sobre el mal, un és il·limitat i l'altra és limitat, amb bones autoimatges com imatges exteriors, acabarà construïnt una bona protecció, un bon aura, un bon escut.

El mateix passa en el cas de la discussió dels fills, en lloc de preocupar-se excessivament, en lloc de tenir por que torni a succeir, cal saber passar pàgina, cal adonar-se que es tracte d'aprenentatges, lliçons, que es van superant i cal mantenir la perspectiva de la bondat sempre tot i que un també rebi ferides o atacs en un moment donat.

Per tant, cal cultivar el valor de la bondat dins d'un mateix com dels altres, ja que d'aquesta manera la persona estarà cultivant les condicions perquè les bones qualitats es vagin manifestant de manera reiterada.

L'exercici: 

1. Quan un amic o un familiar t'ha decebut, recorda les vegades que no t'ha decebut.
2. Quan algú t'ofèn, accepta la situació com una oportunitat per treballar interiorment.
3. Quan algú t'ofèn, en lloc de declarar-lo enemic, mantingues una actitud d'indiferència.
4. En lloc de tenir por que algú o alguna situació et fereixi, accepta-ho i confia amb les forces del bé, de la unitat i fins i tot de l'amistat. Pensa que l'amistat no és fruït d'una acció aïllada, sinó un conjunt d'accions algunes més afortunades i d'altres de desafortunades però superades, oblidades, reduïdes o reparades.
5. Sobretot és important obeeir el següent lema: no siguis dur  o sigues agradable amb els altres, deixa'ls que siguin, pensin i actuïn com vulgin, dóna exemple i desitja'ls el millor i fes-los reflexionar i lògicament defensa valors amb accions i paraules amb moments urgents, però sobretot evita interferir i si et demanen l'opinió sigues respectuós, sense pretendre tenir la raó, en canvi sigues recte amb tu mateix com a punt de partida, però sense ferir-te, amb consideració.


Salut i bondat!