La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 85. Sobre el judici. Deixar que els altres i un mateix sigui jutjat per una justícia divina. Opinar sense jutjar.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 85. Sobre el judici. Deixar que els altres i un mateix sigui jutjat per una justícia divina. Opinar sense jutjar.. Mostrar tots els missatges

dimecres, 22 d’agost del 2012

85. Sobre el judici. Deixar que els altres i un mateix sigui jutjat per una justícia divina. Opinar sense jutjar.

La imatge: 

Una persona jutjant-se i castigant-se o bé elogiant-se.
Una persona recriminant o bé elogiant a les altres.
Una persona identificant una acció feta per ella mateixa en tota la seva persona. (distorsió mental)
Una persona identificant una acció d'una altra persona en tota la seva imatge. (distorsió mental)

Una persona que deixa de jutjar-se i jutjar els altres, deixa que sigui una entitat superior, divina que ho faci, és a dir les proves de la mateixa vida.
Una persona que s'ofereix a donar la seva opinió sobre una persona, un tema o situació quan realment és necessari o bé quan es requerit amb bones intencions, amb una actitud bondadosa i lluny del rebuig i amb una actitud no determinista, enriquidora i global.

Opinió humil i ben intencionada.
Invitació a la reflexió i experimentació. 

Exercici: 

1. Et trobes en una reunió sigui professional o bé sigui familiar.
2. Es debat un tema.
3. Un opina si creu que pot fer alguna aportació positiva.
4. Un opina sota el paradigma de la generositat i no de la imposició, és a dir sense pretendre tenir raó.
5. Un escolta la opinió dels altres.
6. Un assenteix algunes opinions i en discrepa d'altres o les qüestiona si ho troba convenient o les posa a examinar.
7. En lloc d'afirmar el que és correcte o incorrecte demana que els altres experimentin sobre una determinada experiència i que reflexionin. Si afirma el que és correcte o incorrecte ho fa des del seu punt de vista de manera que quedi molt clar i que respecte que els altres tinguin punts de vista diferents.  
8. Un és conscient o diferencia la seva opinió o les opinions dels altres amb la persona en sí. Una persona pot discrepar amb ella mateixa i amb els altres sense deixar d'estimar-se i estimar els altres.
9. Un entra dins el paradigma de l'observació o del judici fet des del cor o les bones intencions i abandona el paradigma del jutge interior o exterior.


L'explicació: 

L'actitud jutjosa té els següents trets:

orgullosa de pensar que un sempre té la raó o que els altres no la tenen 
egocèntrica
impositiva
cerca l'admiració o assentiment o possessió
cau fàcilment en la distorsió mental d'estigmatitzar o etiquetar una persona amb una característica determinada. 
condemna
no respecta o desqualifica
impacient
desagraïda
no preveu
controla els altres desconfiant en general
es creu que pot jutjar i manipular els altres (arrogant)

L'actitud observadora té els següents trets 

humil de ser conscient que té molt per aprendre i que els altres el poden ajudar
generosa
influenciadora desinteressada
cerca només agraïment com a contrapartida a un treball requerit
veu les coses tal com són
perdona (a un i als altres)
respecta
pacient
agraïda
sap preveure
dóna llibertat els altres confiant en general
deixa que sigui la naturalesa que jutgi les persones (modest)

 Certament superar la projecció mental, d'evitar rebutjar els defectes dels altres ja que estan a dins d'un mateix, no és fàcil, només és possible des de l'acceptació, la tolerància com a punt de partida i amb la confiança que amb el treball els pot fer més petits prestant més atenció a les virtuts i qualitats d'un mateix i els altres.
Opinar sense jutjar, sense pretendre tenir raó, dóna molta llibertat.

Salut i bon diàleg!