La imatge:
En Roger Federar canviant d'actitud i guanyant un partit èpic.
L'exercici:
1. Quan estàs sota influència negativa, és a dir quan et sentis insegur, atura't.
2. Imagina't que et treus un casc i un equipament brut i te'n poses un de nou, blanc i net.
3. Obeeix i estima el bé, fes que tot l'intel·lecti només treballi per satisfer el bé i deixa de treballar per tenir raó intel·lectual o satisfer els capricis de la ment.
4. Quan obeeixis i estimis el bé, finalment el comprendràs i finalment l'interioritzaràs.
L'explicació:
No és estrany que dos espectadors d'una pel·lícula arribin a conclusions diferents, o que un vegi coses que un altra no ha vist i al revés. De la mateixa manera no és el mateix el que escolta un músic professional en un concert que un amant de la música. Tot dependrà de les afinitats que un tingui, de l'expertesa en el tema, de les habilitats que tingui, de la motivació que presti,.....
Doncs bé a la semifinal de tenis dels jocs olímpics de Londres en què jugava en Roger Federer contra en Juan Martin del Potro, em vaig fixar en la següent escena.
Jugavem el tercer set. En Roger va fer un break a en del Potro, sacava per guanyar el partit i en del Potro li va tornar el break i en blanc. Aleshores va continuar el partit de manera molt igualada però a en Federer se'l veia una mica ennutjat, nerviós i qualsevol podia pensar que podria perdre el partit en un tres i no res. Que va fer? En un descans, se'n va anar al vestidor i no se sap que va fer exactament, però vaig veure un gest de certa reprovació d'en Juan Martin. Posteriorment va tornar a aparèixer i el joc va continuar.
Al principi en Federer no jugava millor, però va canviar d'actitud. Va haver una imatge que em va impressionar quan estava a punt de sacar. Va mirar el públic, es va adonar que no jugava per a ell, jugava per una nació, és a dir Suïssa, es va adonar que era un instrument pel seus país i aleshores va assumir la responsabilitat amb l'actitud adequada. Paulatinament va anar jugant millor i finalment va guanyar el partit. Certament podia haver perdut, de fet va perdre a la final amb en Murray de manera aclaparadora, però el més important per a mi, va ser el canvi d'actitud, desinteressada, i humil, i això va ser sens dubte una qualitat bàsica i responsable en el seu triomf. La seva decisió d'anar al vestidor, va ser una manera de ser conscient que s'hi jugava molt i que calia canviar d'actitud, i ho va aconseguir.
També em va agradar que encara que perdés la final, veiés la part positiva, és a dir la medalla de plata.
En definitiva, encara que tinguem moments difícils, sempre hi ha moments per rectificar i no perdre el nord per tant és bo recordar la direcció com si de la llum d'un far es tractés.
Més val una imatge que mil paraules, es tracte d'anar assumint la pròpia bona autoimatge tot i les circumstàncies i dificultats i errors i mancances, malgrat tot, tothom pot guarir-se i constuir una vertadera obra d'art.
Salut i mentalitat o actitud guanyadora!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
