La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 89. Sobre la flexibilitat. L'edifici que es mou però no cau.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 89. Sobre la flexibilitat. L'edifici que es mou però no cau.. Mostrar tots els missatges

divendres, 31 d’agost del 2012

89. Sobre la flexibilitat. L'edifici que es mou però no cau.

La imatge:

L'edifici amb mecanismes de flexibilitat i de moviment i per tant menys vulnerable als terratrèmols o huracans.

La persona que quan té massa energia en un lloc del cos concentrat es capaç de dirigir-la cap a altres zones del cos per mitjà de l'atenció.

L'exercici:

1. Fes una nova activitat avui per petita que sigui (aprendre un acudit, conversar amb un amic que fa temps que no el veus, a aprendre a interpretar una nova partitura, a crear una nova composició musical, literària, o de qualsevol mena, a jugar un nou joc amb el fill, a fer una petita excursió, anar a en un concert de música. En definitiva, qualsevol activitat que t'empleni per petita que sigui i que suposi una activitat que impliqui iniciativa i sigui renovadora, refrescant com passejar per un nou entorn per exemple.)

2. Escolta les idees d'un amic sense respondre, senzillament limitat a escoltar i aprendràs moltes coses, algunes de subtils que sovint t'escapen quan tens l'atenció en altres idees o pensaments.

3. Visualitza't fent un estil de vida amb elements que t'agraden i que poques vegades hagis practicat.

4. Visualitza't en l'expressivitat d'una o altra virtut.

L'explicació:

La construcció d'un edifici movible és inflexible en la seva base o concepció i és flexible en la seva composició. És inflexible en voler ser flexible. Per tant la persona també hauria de ser inflexible en voler fer el bé però flexible en la seva forma ja que moltes vegades la persona no coneix exactament el que és millor per a ell. Les creences de la persona alliberen però també esclavitzen. És bo tenir una idea del que es vol en la vida com a punt de partida a partir de la seva naturalesa i autoconeixement i també de les oportunitats i formes del seu entorn, però aleshores cal ser obert a les novetats, riqueses, de la vida mateixa, ja que d'aquesta manera es pot aprendre. Emissiu i receptiu a la vegada. Ser inflexible en allò que hem experimentat com a vertader i flexible en la seva forma que dependrà del context.
Certa inflexibilitat té una funció adaptativa, i ajuda a la persona a ser selectiu però un excés pot conduir a la persona a desaprofitar oportunitats que enriquirien la seva vida. Cal estar amatent i obert i joiós per viure la vida i acceptar-la tal com és. La flexibilitat excessiva fa que la persona abandoni la seva essència, no es pot agradar a tothom, però certa flexibilitat és important per canviar esquemes mentals massa rígids que condueixen a determinats fracassos, és important per evolucionar i deixar entrar aire nou en el propi habitat emocional, mental i espiritual i deixar que amb aquest oxigen el cos es renovi i s'adapti millor als desafiaments i exigències del seu entorn.

L'etern equilibri entre no renunciar a la pròpia essència i a la connexió amb la societat i sobretot a la pròpia naturalesa. Les necessitats de la persona també varien en el pas del temps i per tant aleshores cal donar noves respostes, noves formes, per adaptar-se millor a la seva realitat. De la mateixa manera que una persona amb 40 anys ja no pot rendir tant en determinats esports com quan tenia 28 anys, i ja no pot fer bestieses, també passa amb moltes altres coses. Voler fer i ser el que un no és i el que el cos no li demana, es generar tensió que aviat o a la llarga es paga.

Per altra banda, en relació amb la comunicació amb un mateix, és important tenir en compte que s'identifiqui més en les seves qualitats que en les seves febleses i sobretot per humilitat és preferible per exemple dir que un es mostra creatiu en redactar tal o qual poesia que dir que és creatiu de la mateixa manera que és preferible dir que ha deixat l'habitació desordenada que dir que és un desordenat, ja que si diu que un es desordenat, s'estigmatitza i aleshores és més difícil canviar. D'aquesta manera, és a dir amb aquest llenguatge, un és més flexible i tot i reconèixer uns errors en el passat, no s'identifica amb ells, i tot i que demostri ser una persona pacient, sap que això no és una marca estable i que per tant ho haurà de tornar a demostrar. Si un té qualitats fruït a determinats bons hàbits és preferible que siguin els altres que ens ho diguin, i nosaltres agraïts, però no cal abaixar la guàrdia. Un pot reconèixer qualitats a dins seu i cal estar agraït els ajuts rebuts però sap que si els vol mantenir cal tenir la rectitud i inflexibilitat natural d'anar en aquella direcció i ser espontani i flexible per acceptar les formes diverses i afins a la seva naturalesa per mostrar les qualitats en qüestió.

De la mateixa manera en relació amb els altres, sovint els assocíem a determinats comportaments, estats que hem après i conviscut amb ells, però és important només tenir en compte aquestes associacions com a punts de partida, i cal ser obert a noves associacions i més riques, ja que d'aquesta manera les relacions són més fàcils que es renovin i determinats condicionaments negatius poden ser reduïts i fins i tot mig oblidats per condicionaments positius al posar-hi més atenció.
Pel que fa als confrontaments de les idees envers els altres, cal saber-se separar una mica d'elles i no identificar-s'hi personalment, en canvi identificar-se en els valors del respecte,justícia, generositat, bondat, etc. ja que aleshores un tindrà més possibilitats de ser creatiu i trobar noves solucions que satisfacin a les parts. Lògicament no sempre és possible i això pot ser degut a una inflexibilitat d'algun o tots els membres que participen en la confrontació. Ara bé aquesta inflexibilitat pot ser deguda a un egoïsme mostrat per alguna de les parts o bé pot ser degut a una generositat envers a uns determinats valors o ideals bàsics i per tant això està millor. Acceptar que no hi ha acords també es pot entendre a vegades (cosa que no passa sovint) com una forma de flexibilitat, és a dir en l'acceptació de pensaments de diferents punts de vista.

I finalment comentar, que les converses, mostrant punts de vista, sense pretendre imposar el criteri o tenir la raó, sinó per influir o bé per preguntar, qüestionar, experimentar com a simple exercici dota a la persona molta flexibilitat, llibertat ja que aquesta actitud està recolzada pel principi del respecte (donar llibertat perquè la gent pensi, senti i actuï com vulgui atenent-se a les conseqüències de les seves accions).

En la mesura que un es capaç només de ser actor en la vida sinó també observador tindrà la capacitat d'adonar-se que és més que un ego determinat, sinó una entitat espiritual dins d'aquesta persona i anirà adquirint una perspectiva més rica de la vida i d'ella mateixa.

Cal pensar com l'aigua, que representa a l'amor, que flueixi i aleshores si l'energia flueix i no està estancada serà flexible i adaptativa i inflexible en la seva essència de repartir la font de la vida. Ser massa inflexible fa que un es tanqui en una presó mental que finalment fa que s'emmalalteixi de la mateixa manera que l'aigua estancada es fa malbé. Cal obrir comportes, cal saber fluir l'energia i canalitzar-la per alimentar i alimentar-se degudament, especialment l'ànima, ja que cal tenir en compte el que deia Hipocrates "no intentis mai curar el cos, si abans no has cuidat la teva ànima".

I pel que fa a les relacions humanes, vaig llegir l'altra una cosa que m'agradaria compartir. "La il·lusió et fa creure que et relaciones amb els altres., Però això no és possible. En tot moment et relaciones amb tu mateix en presència d'altres".

Salut i flexibilitat des de la pròpia acceptació i essència!