La imatge:
Una persona que de tant en tant deixa o permet que les ferides o els atacs el debilitin sigui per autoatacs o autocrítiques separatives d'un mateix o bé provinent del exterior.
La persona té un peu a cada camp de joc, del bé i del mal.
La persona és vulnerable al valorar-se en funció dels resultats, de les opinions que els altres tenen d'un mateix, o bé, de les seves opinions massa egoistes.
en contraposició a
Una persona que es valora no tant en funció del que ell diu d'ell mateix des de la separació o intel·lecte o de les crítiques dels altres més o menys constructives sinó des de l'amor, l'amor diví.
La persona que té els dos peus en el camp de joc en el bé, o té la mentalitat guanyadora en tot moment encara que a vegades visiti el camp contrari.
La persona es troba equilibrada i protegida ja que es valora i es regeix per una veu interna que encara que sigui rigurosa o recte també és amorosa. Les seves autocrítiques o les crítiques que rep des del intel·lecte agafen un segon o un tercer pla i fan només una mica de mal com a punt de partida per estar alerta i en aquest sentit també està agraït. Les crítiques que rep del exterior des de l'amor desinteressat les abraça amb agraïment.
La persona que es troba en el paradigma de l'abundància i agraïment en lloc de la mancança i el victimisme.
L'exercici amb explicació:
1. Quan un rep crítiques des del egoïsme, separativitat o intel·lecte sigui pròpies o exteriors.
2. Cal acceptar-les com a punt de partida i llavors defensar-se el que es pugui defensar amb serenitat i desinterès sense pretendre voler tenir la raó o entrar en una discussió o competició. La veritat si s'accepta fa un lliure i això implica ser valent però al mateix temps ser sincer o íntegre i equànim, cal defensar la pròpia dignitat.
3. Davant d'atacs o actituds egoistes o cruels en un moment donat o senzillament que el atacant ho fa des de l'estrès sigui com jo, cal reaccionar amb serenitat. Cal tenir essperança que l'actitud encara que no sigui bona, la persona aprendrà en el futur a ser més diplomàtic. Cal associar a la persona no en el rebuig sinó amb la compassió ja que la persona que actua de manera egoista, impositiva, separativa, encara que sigui en poques dosis, sofreix i és important el desig de bondat cap a tot èsser, a desitjar-li el millor. A més sovint, cal ser conscient que la persona criticada de manera injusta també ha criticat de manera injusta a altres persones, la llei és implacable, una persona rep el que ha emés, per tant d'aquí la importància d'acceptar una petacada encara que suposi un cert sofriment com a punt de partida per reaccionar i estar per sobre d'associacions negatives, no donar-li massa importància i associar la persona amb algun aspecte positiu que tingui. La millor protecció i escut contra certes dosis de rebuig, és l'amor, acceptació, bondat, respecte, és la millor resposta i això no vol dir ser dèbil, sinó el contrari, poderós i tenir una visió global de la vida i de les relacions humanes.
4. Acceptar la lliçó en qüestió com un punt de partida per fer-se més fort, per estimar més a tots els éssers i a prendre la decisió o determinació de no dubtar, d'acceptar la veritat i sobretot de valorar-se primer en lloc en funció del propi criteri consultat amb les entitats celestials (per exemple el seu Àngel) de manera que totes les interpretacions fetes solsament des del intel·lecte que divideix i separa, es redueixen d'importància. La conseqüència d'aquesta perspectiva i punt de vista comporta per un costat destinar un temps per connectar amb les fonts divines i escoltar amb humilitat sobre el que pensen del seu comportament entorn a la veritat, saviesa, amor, justícia i bondat i així per un costat estar satisfet en el bon treball realitzat i desafiat pel treball a realitzar o progrés a desenvolupar. L'altra conseqüència és l'estat d'equanimitat, llibertat, acceptació, agraïment, objectivitat, subjectivitat, imparcialitat, dignitat, rectitud que un té davant les crítiques que rep siguin més o menys certes. En definitiva, si l'individu treballa es capaç d'identificar-se amb un centre diví de dins d'un mateix i dels altres que fa que no percebi a ningú com un veritable enemic, sinó determinades entitats negatives que cal defugir posant atenció en la part divina, ja que d'aquesta manera s'incrementaran les possibilitats que s'expressin dins i fora nostra. D'aquesta manera l'individu té una consciència amorosa no solsament intel·lectual, concilia el pensament amb l'amor i torna savi, i arriba a no diferenciar-se dels altres ja que sap que si el respecte (la persona i la seva dignitat) també és una forma d'autorespectar-se, ja que la persona és un microcosmos d'un macrocosmos, allò que està a fora també està a dins d'un.
Una de les conclusions es sempre associar a les persones com a norma amb una imatge positiva, amb alguna de les seves qualitats (aquesta és la gran defensa) o com a mínim deixar de prestar-li atenció si no tenim afinitat i oblidar-la amb respecte i evitarem associar-la negativament, evitarem embrutir-nos, a obsessionar-se per l'amenaça d'un possible atac d'aquella persona. Al final si un confia amb la bondat dels altres, estarà creant les condicions perquè se senti obligat a manifestar-la. D'aquí a la importància a comprendre, sentir i obeir determinades lleis per protegir-se, tenir salut, amor, saviesa i llibertat.
Sí, cal definitivament dir adéu a la susceptibilitat, a les dependències emocionals tòxiques, a la debilitat, a la ignorància, a la insensibilitat, a través de l'alimentació d'imatges pures de constant, ja que si bé al principi continuarem patint, almenys aquestes ferides no ens debilitaran, ens enfortiran, ens faran més savis i més amorosos i fins que amb major o menor mesura tindrem més salut i serem és lliures. Aquestes imatges pures, estan associades a entitats celestials, positives, unes aliances que cal tenir present si un vol aixecar o alçar el vol i perdoneu per la redundància. En definitiva podeu observar tot tipus de pensaments, sentiments però al estar identificats amb els justos i desinteressats un se sent protegit de la mateixa manera d'aquelles persones que es troben dins d'un submarí al fons marí sota l'amenaça dels taurons. Cal imaginar-se, estimar i obeir amb constància aquesta actitud perquè es vagi solidificant a dins, en l'interior i un ja no necessitarà l'opinió favorable o desfavorable dels altres per sentir-se bé, haurà col·locat la seva atenció en l'opinió de les entitats superiors que són rectes i bondadoses a la vegada.
5. Diuen que el pitjor enemic no està fora sinó a dins, de la mateixa manera que el millor amic no està a fora sinó a dins, per tant, cal saber-se estimar, fer passar l'intel·lecte en el cor, per tenir una consciència intuïtiva i bondadosa, per comprendre que la vida està feta de lleis que cal estimar, obeir, experimentar i respectar per viure millor. Per exemple si un sap que no vol ser jutjat de manera cruel, dura, egoista, senzillament en lloc d'estar preocupat per possibles amenaces exteriors, cal estar atent en el seu comportament ja que si aquest és just i respectuós també rebrà justícia i respecte si no a curt termini, a mig termini. Amb això no vull dir que no es pugui criticar, observar, alertar, és preferible si un ha treballat i fer-ho primer per acabar elogiant, animant, possibilitant, i sobretot que l'interlocutor se'm porti el sentiment que es confia amb ell.
Salut, treball i llibertat! Fe, treball i temps, com deia el mestre espiritual Peter Deunov!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
