La meva llista de blogs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 91. Sobre els desitjos i la por. Tenir por a ?. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 91. Sobre els desitjos i la por. Tenir por a ?. Mostrar tots els missatges

diumenge, 16 de setembre del 2012

91. Sobre els desitjos i la por. Tenir por a ?

La imatge: 

Aquell qui ho perd tot, menys la dignitat.
Aquell qui està a punt de perdre la vida i veu la vida d'una manera molt diferent, des d'aleshores.
Aquell qui deixa de tenir por, per tenir por a mancar el respecte a la vida.
L'arquer Sagitari que senyalitza un ideal, el de concretar la matèria, espiritualitzar-la, el gran ideal. 

L'exercici: 

1. Observa't.
2. Observa l'angoixa, i descobreix la por que hi ha al darrera.
3. Pregunta't si prové de la disminució del ego personal o bé de la disminució de valors tals com la generositat intel·ligent per exemple.
4. No facis cas a les veus interiors que et demanen que lluitis, que et rebel·lis, que protegeixis els teus interessos més del que és necessari, i presta atenció, treball, per deixar que la naturalesa superior es manifesti. Deixa les teves preocupacions personals a un costat i preocupa't per la teva societat en l'assumpció de les teves responsabilitats. Ajuda i seràs ajudat. Despreocupa't de manera significativa de les teves comoditats, imatge, prestigi, ganes d'admiració, i preocupa't per ser útil en un camp afí al teu temperament, els anhels de la teva ànima, tenint en compte les teves possibilitats, el teu estat evolutiu.
5. Experimenta la buidor d'una certa pèrdua, i una alegria per assumir la responsabilitat del teu estat, dels teus aprenentatges, dels teus sentiments.
6. Demana ajut a entitats superiors amb agraïment, per tenir més saviesa, amor i voluntat de viure.
7. Accepta la veritat, allibera't, i dóna alegria equànimament i serenament. Actua, confia, ocupa't i deixa't guiar sota la influència d'entitats celestials i despreocupa't.

L'explicació: 

Deixant de banda la por raonable a la integritat física, es tracte d'anar reduint la por en relació a la possible pèrdua dels diners o riquesa, del lloc de treball, del prestigi, de comoditats, de determinats luxes, de la salut o malaltia sigui física o mental, o deteriorament natural de la imatge en el pas del temps, de l'amor o acceptació o admiració dels altres, de l'aïllament, i fins i tot de la recepció de certa crueltat.
En canvi, es tracte d'anar guanyant una certa por no que atemoritzi o immobilitza a la persona, però sí aquella dosi necessària a no complir, conèixer i estimar les lleis de la naturalesa, l'autèntica moral, les veritats universals.
Un increment del primer tipus de por, esclavitza la persona, i en canvi el segon tipus de por ajuda a despertar la consciència de la persona, a ser més savi, respectuós i bondadós, d'una manera molt més interioritzada indepentment de les major o menors comoditats que un es vagi trobant pel camí.

Per tal d'aconseguir aquest canvi de paradigma, cal sobretot distingir els fins i els mitjans.
A nivell global, (i no tant en determinats moments comprensibles per un determinat context), els mitjans són la salut, les facultats, talents, diners, possessions, amics, i fins i tot qualitats com la generositat i els fins són la saviesa, l'amor, la justícia, la bondat i la veritat, i per tant l'expressió de qualitats humanes. Per cert, les qualitats humanes si són més difícils d'assolir perquè no hi prestem més atenció que determinats facultats intel·lectuals?

Hi ha una llei que diu que si utilitzes quelcom ho enforteixes i si ho deixes d'utilitzar, ho perds. Sí bé sóc del parer que cal treballar totes les dimensions de la persona de manera equilibrada, la vida té etapes i fa que el que una persona li donava valor en un determinat moment de la seva vida, deixa de tenir-lo i en canvi una altra cosa ocupa el seu lloc. Per tant és important acceptar que determinades facultats es redueixin per una disminució en el seu ús en el pas del temps, per donar espai en el desenvolupament d'altres facultats. Em refereixo per exemple a una disminució de determinades facultats intel·lectuals a favor d'un major desenvolupament moral de les persones, seria certament positiu.
Perquè és important desenvolupar les qualitats de l'ànima? Resulta que el coneixement dóna llum, ara bé el que realment transforma és l'amor, i per tant treballar en les bones intencions sigui a través de l'oració, contemplació, reflexió i l'acció útil i pràctica sí realment transforma a la persona. Dit d'una altra manera, em sembla molt bé que un músic estudiï moltes hores al dia, però pot arribar un moment, en què la seva ànima, demani quelcom més. I que demana? Ser millor persona per estar més bé amb un mateix, a estar més equilibrat, i no solsament desenvolupar qualitats artístiques sinó també socials i morals.
La persona és un hàbit de costums i deixar d'alimentar-se d'una manera per alimentar-se d'una altra, costa el principi, hi ha sofriment, hi ha fins i tot un síndrome d'abstinència, però llavors si  hi ha un canvi d'estil de vida, un se sent més serè, millor amb un mateix, més savi, més poderós, i més bondadós, haurà pagat la pena. Segons l'estat evolutiu, el temperament, i l'anhel de l'ànima les necessitats seran unes o unes altres i es tracte de descobrir-ho per aleshores anar-se adaptant millor en aquesta societat i també en la naturalesa.

Un en aquest procés, no cal tenir presses, ja que són males aconselleres, es tracte de treballar i a vegades un anirà avançant lentament i hi haurà moments en què l'estat de consciència creixerà de manera més significativa, depenent de cada cas. Un s'ha d'acceptar i admirar els bons models i les bones qualitats amb un sentiment d'agraïment, de connexió, d'abundància, en lloc de mancança, enveja, o menyspreu.  Aleshores si un treballa sota el paradigma que ja posseix una determinada qualitat encara que sigui una mica, estarà creant les condicions perquè es reprodueixi. Ha d'haver afinitat envers a un objectiu, una certa connexió perquè d'alguna manera es pugui manifestar. I aquest objectiu determina la manera de comportar de la persona.

Si aquest objectiu es trobar una feina per enriquir-se solsament, aleshores ja es poden preveure els problemes que tal persona pot tenir, en canvi si l'objectiu es servir a la societat amb el que un té a través de la feina i la seva justa compensació, aleshores també es podrà preveure el que es trobarà una persona. Si una persona estima allò que fa, atraurà alegria, si no estima el que fa aleshores tindrà massa obstacles perquè facin reflexionar a l'individu a fer canvis a la seva vida, en la manera de veure les coses.

Si un cerca un objectiu des de la mancança (eh que no sóc prou generós, no tinc prous amistats, no tinc prous facultats),.. aleshores tot serà més dificil. En canvi, si un cerca un objectiu des de l'abundància, des del sentiment que un ja té tal qualitat, o condicions o mitjans que l'ajudin a expressar la qualitat en qüestió, encara que sigui en petites dosis, aleshores un anirà construint aquesta realitat. Una realitat que és preferible que sigui respectuosa, pura, sàvia, justa, bondadosa i vertadera.

En definitiva, la gran victòria significa vèncer la por irracional, conquerir la confiança interior, a través de l'acceptació d'una realitat que a vegades pot ser diferent a com un se'l imagina, a través de la saviesa que il·lumina el camí, que un anirà obtenint allò que paga i es mereix, que podrà perdre coses exteriors però díficilment podrà perdre el treball de les qualitats que li permeten construir qualsevol obra, a través de la pràctica de les bones intencions, de la puresa o cert desinterès i sobretot a través de la justícia divina.
Es tracte de conformar-se com a punt de partida amb una situació i circumstàncies i al mateix temps treballar amb fe i temps perquè les qualitats i els objectius vagin cristal·litzant. Es tracte que l'ego personal es conformi i per exemple tenir menys desitjos, deixar de caure en la cobdícia sigui de materials o possessions, coneixements, admiracions, etc., i treballar per crear les condicions perquè sigui la naturalesa superior la que es manifesti de manera més significativa, a través de la responsabilitat i l'acció.

Finalment, una última reflexió, en lloc de solsament identificar-nos en el que fem, i tenim, ens podem identificar en la part divina. Ens podem preguntar qui sóm i la persona que un es va convertint essent conscient que allò important és la manifestació divina en el cos físic.

Lleure l'alegria interior en la manifestació de les qualitats humanes. 

Siguem victoriosos, bondadosos, justos, generosos, savis i justos!