La imatge:
L'espiritualista que tradueix les seves idees en obres concretes sigui en el camp que sigui.
L'exercici:
1. Anota els teus desitjos, idees, objectius.
2. Converteix-los amb una mida similar.
3. Dóna'ls un ordre de preferència.
4. Imaginat-els i cerca o recorda una determinada emoció positiva per cadascun d'ells.
4. Treballa amb direcció justa i desinteressa, amb concentració devota i amb acció disciplinada.
L'explicació:
Les persones moltes vegades s'emplenen d'idees i projectes i poques vegades els porten a terme.
Més val menys coneixements i portar-los a terme que tenim molts projectes, molts coneixements i idees i pocs posar-los a la pràctica.
Si una persona viu massa en el cap, trobarà a faltar amor i força.
Si una persona treballa massa amb el món emocional, trobarà a faltar força i discerniment.
Si una persona treballa molt la voluntat, trobarà a faltar compassió i també discerniment.
Per tant es tracte perimer d'acceptar l'orientació que un tingui i llavors cercar un equilibri treballant aquelles parts que ha deixat una mica de banda.
Per això aquells que s'anomen espiritualistes que desitgen viure amb poca cosa, està bé com a punt de partida, ara bé, han de preguntar-se que passaria si tothom fes com ells. La societat seria concebuda d'una altra manera, en part seria bo i en part seria dolent ja que cal espiritualitzar la matèria, per tant si d'alguna s'estan beneficiant d'algunes comoditats materials, també tenen la responsabilitat de participar d'alguna manera en el treball de concretar les idees en la matèria, però amb una perspectiva diferent als materialistes, amb prioritzant els valors, significats i ideals en cada activitat que desenvolupin. Aquest és el nou entusiasme. Hi ha algunes persones amb més perfil espirituals que han d'aprendre a fer aquest pas, és a dir, deixar de menysprear la matèria, sinó vivificar-la, consumir de manera assenyada, ja que en determinats casos deixar de consumir significa la mort. Certament no se li ha de donar massa menjar a l'ego ja que aleshores es pot convertir en l'amo en lloc del criat, però una mica de menjar se li ha de donar per fer bellugar la matèria.
Com canviar d'actitud, si un es troba en aquest cas de voler fugir de la matèria, doncs, canviant el xip, és a dir adonar-se, recordar per exemple que un gran concert de música, que una bella poesia, fins i tot necessiten la matèria, en forma d'instruments per exemple, per tant el gaudiment subtil necessita d'uns instruments que cal cuidar, i saber utilitzar per bons propòsits, però la solució no és no utilitzar-los tot i que hi hagi excepcions, ésser excepcionals que fan del seu cos un instrument tant potent que pràcticament no necessitin res més.
Salut i equilibri!
ESQUEMA
Fa 3 mesos
