La imatge:
Una persona que neix, creix, es desenvolupa emocionalment, mentalment, físicament, socialment, culturalment, espiritualment.
Un acaba essent en funció del que fa en base del que és, com aquell qui fa molt de gimnàs i aconsegueix un cos físic esvelt.
Exemples n'hi ha molts:
1. Un músic que estudia moltes hores en quina persona creus que es convertirà?
2. Un esportista que fa molt d'esport, en quina persona creus que es convertirà?
3. Un escaquista que juga campionats, en quina persona creus que es convertirà?
4. Un treballador que treballa moltes hores, en quina persona creus es convertirà?
5. Un estudiant que estudia moltes hores, en quina persona creus es convertirà?
6. Un escriptor que llegeix i escriu moltes hores, en quina persona creus que es convertirà?
7. Un orador que ressa moltes hores al dia, en quina persona creus que es convertirà?
8. Un meditador que es concentra durant moltes hores el dia amb la respiració, en quina persona es convertirà?
9. Un fonambulista que practica moltes hores caminant sobre la corda fluixa, en quina persona es convertirà?
10. Una persona que viu amb saviesa, amb amor, pau, equilibri, amb significat, en quina persona es convertirà?
L'exercici:
Com inverteixes el teu temps?
En quin tipus de persona et vols convertir?
L'explicació:
En la vida, hi ha etapes, d'aprenentatge, de creixement, de treball, de joc, èpoques en que cal desenvolupar el món físic, altres el món emocional, altres el món mental i altres el món espiritaul
Quan és adult, allò normal es treballar, és a dir en posar en pràctica els aprenentatges acumulats però tenint la ment oberta a nous aprenentatges i nous jocs per seguir evolucionant.
De la mateixa manera és bo que una persona vagi definint el seu rol en la vida perquè la seva ànima es tranquil·litzi, vagi trobant la pau interior, la posada en pràctica dels seus talents, el desenvolupament del seu ofici però sense oblidar de treballar amb altres vessants que també l'ajuden a evolucionar.
Per exemple em sembla bé que un escaquista passi moltes hores davant un tauler sigui entrenant o bé sigui jugant en competicions, però per anar trobant un major desenvolupament integral cal que també fomenti les relacions socials i humanes encara que sigui en un grup reduït d'amics o familiars, que practiqui l'esport o l'activitat física moderada, en definitiva que no s'oblidi dels
altres centres ja que el poden complementar.
Dit això, el que és important es ser conscient que un acaba essent el que fa, i el que fa és fruït de la suma del que pensa i el que sent. El problema es troba quan les persones funcionem com autòmates, per satisfer determinades sensacions per assolir objectius sigui tenir determinades possessions, coneixements, sensacions auditives, reconeixement, poder, diners, plaers. En efecte la ment té moltes distraccions, i a vegades les persones tenen les agendes molt plenes de moltes activitats a fer i més ara quan ens trobem a l'era de la informació i comunicació en què tenim moltes coses accessibles a través d'Internet. La persona té la temptació de caure en una mena d'hiperactivitat sensorial ja que sent com si la seva ment necessités estar ocupada, estimulada.
Com a punt de partida estar connectat amb una realitat material està bé però sempre que estigui connectada amb una realitat subtil, espiritual, per això cal mirar endins, conèixer tal com sóm i normalment un ho descobreix no només interactuant amb l'exterior, sinó també escoltant-se interiorment, dialogant amb un mateix. I de cop i volta un pot tenir una mena d'autodescobriment, de sentir que té una o altra inclinació natural per una o altra activitat, això és l'enamorament. Llavors al igual que la vida en parella, cal treballar-s'ho i per tant es descobreix i es potencia l'amor. Llavors és quan un té la sensació que d'alguna manera també es creador de la seva realitat. De totes maneres, per aquells qui no han descobert el seu talent, cal ser conscient que hi ha un talent a treballar molt important i més important que molts que són preuats econòmicament en la societat, que és de tenir la sensació que un va pel bon camí a través del seu treball interior, es podria anomenar intel·ligència espiritual o intel·ligència d'autoconsciència. Certament allò exterior, per exemple un instrument musical pot permetre al músic a entrar en contacte amb ell mateix, amb la seva part divina, ara bé hi ha un instrument molt més important que és la pròpia persona, prendre contacte dels desitjos, dels sentiments, per aleshores discernir el que és important i secundari, fer les eleccions correctes que permetin a un dotar sentit a la seva existència. Està bé Internet, però com deia en Panniker, i la Intranet? la relació amb un mateix? la relació amb un mateix cal cuidar-la ja que condicionarà la nostra relació amb els altres. Si un es porta bé amb un mateix, es respecte, aleshores també hi haurà més possibilitats que respecti a la gent de fora, i ja se sap que per la llei de l'afinitat, atraurà entitats que estiguin a un similitud d'ona. Per tant, d'aquí la importància de fer-se aquesta pregunta, en quina persona t'estàs convertint i quina persona et vols convertir, per tal d'anar fent els reajustaments necessaris perquè un se senti més equilibrat, serè, pacífic, respecutós amb un mateix i amb la vida en general.
He sentit a parlar a en Federer (gran tennista), ara que es pren les derrotes una mica millor, que diu que el més important al final, és ser bona persona.
Doncs això és el més important, ser bona persona a través dels rols que un tingui, sigui familiar, treballador, esportista, escriptor, músic, excursionista, amic, etc.
Certament, hi ha moments en què la persona no es connecta amb l'ànima, hi ha dificultats, hi ha sofriments, aleshores la millor actitud, és en lloc de queixar-se, és acceptar la situació, reconèixer que fa el millor que pot i que ho pot fer millor, com? aconseguint aquietar la ment per moments cada dia, ja que aleshores la ment es converteix amb un mirall que ens torna la vertadera imatge.
Hi ha qui diu, que la identitat és la total creació cósmica o Déu i que per tant els substituts són insatisfactoris. I que només és possible l'experiència de la pròpia divinitat en un estat no ordinari de consciència, a través de l'experiència mística, a través de la meditació, ja que aleshores un pot satisfer les necessitats més profundes.
Hi ha qui diu que el millor que un pot voler és convertir-se és amb Ell que és pau, amor, justícia, bondat, veritat i saviesa.
Jo penso o afegiria que no només a través d'aquests estats pot descobrir a Déu que és totpoderós i es troba a dins de cadascun de nosaltres, sinó també a través de qualsevol activitat o relació amb l'exterior si un ho concep com una expressió més o menys encertada de la divinitat o de la seva voluntat.
En defintiva, va bé fer balanç i preguntar-se en quin tipus de persona m'estic convertint? m'estic apartant de la justícia, honradesa, autenticitat, generositat, o bé m'estic apropant a aquests valors? Doncs bé, es tracte de fer els reajustaments que toca, en base a les afinitats, inclinacions, i anhels de l'ànima, essent conscient que si un vol ser per exemple un sant, necessitarà treball, fe i temps o paciència, com aquell ocell que surt de la closca de l'ou i fa una primera volada, curta volada perquè encara s'està desenvolupament, però amb el temps farà grans volades. Certament hi ha frustració quan hi ha canvis de consciència o en l'inici d'una nova activitat en què un s'entusiasme, per a costa de treball, fe i temps un va adquirint la confiança, maestria necessària per deixar una bona petjada en la construcció d'un humanitat.
Salut, equilibri i puresa!
Sigues Ell
ESQUEMA
Fa 3 mesos
