La imatge:
La persona que té gana i sap quina és la quantitat exacta d'aliment que ha d'ingerir per saciar-la i alimentar-se adequadament amb anticipació.
La persona que davant de diferents situacions hipotètiques coneix les conseqüències d'una o altra actitud, escollint la més intel·ligent, justa i generosa.
L'exercici:
1. Tens gana.
2. Visualitzes l'aliment adequat per saciar la gana.
3. Visualitzes que aniràs poc a poc en la ingesta del menjar.
4. Visualitzes que després d'acabar tindràs més gana.
5. Visualitzes que prestaràs atenció en l'agraïment de la força rebuda.
6. Visualitzes com se't passa la gana.
7. Visualitzes que poses l'atenció en altres activitats.
8. Visualitzes l'emoció positiva de mostrar-te amb autodomini.
L'emoció positiva de la victòria és molt important ja que és una activador de la motivació necessària per actuar en la direcció proposada.
L'explicació:
Quan es parla d'autodomini, es refereix a l'elecció de pensar, sentir i actuar com un vol i no com unes determinades circumstàncies, ens obliguen a actuar.
La persona es com a conseqüència a com pensa, com sent i com actua, una acció repetida moltes vegades és converteix amb un hàbit i un conjunt d'hàbits es converteixen amb una manera de pensar i en un o altra destí.
De la mateixa manera que si un practica moltes vegades una partitura, aquesta queda interioritzada a l'interior de la persona de manera que aquest el pot recuperar quan vol, doncs amb un hàbit passa el mateix.
D'hàbits n'hi ha de més saludables i de menys. Per exemple aquells qui perjudiquen a la salut física, emocional i mental són insans i en canvi, aquells que ens fan més forts, disciplinats, generosos i intel·ligents són sans. Ara bé, també passa que quan es posa èmfasi en un aspecte de la persona se sol ignorar altres aspectes, per exemple si un fa molt d'esport però en canvi no practica gaire la sensibilitat o la intel·ligència sempre li mancarà quelcom. Certament cada època és cada època i que cada persona té unes necessitats diferents respecte a les altres, però tot i això, amb les matisacions que vulguem l'educació integral és preferida.
Tornant al tema, és molt important el primer pensament, ja que d'una idea, s'associa un desig i d'un desig una acció. La persona sol tenir hàbits bons i no tant bons i que es pot fer per canviar els hàbits nocius? Diuen que és millor ignorar-los, no donar-lis massa importància ja que aleshores no reclamen les nostres forces. És preferible tractar-los amb paciència, carinyo i direcció com si fòssin fills nostres. Si se sent estimat, obeirà i en canvi si sent que se li imposa quelcom, reaccionarà negativament. Cal que serenar les nostres cèl·lules perquè amb el temps ens vagin obeint de manera més intensa i només ens acabaran obeint i per tant adaptant-se a nous i millors hàbits, en la mesura que se sentin estimades, tractades de manera justa, i escoltades.
Per tant el més important és el bon discerniment i associar-ho amb una emoció o sentiment afí ja que d'aquesta manera la persona es convertirà més pura, més justa i sàvia.
Com a mètode per adquirir l'autodomini, es recomanable visualitzar-se en determinades situacions, anticipant les conseqüències d'un o altra actitud i escollint aquella opció a la llarga sigui la que ens sentim més bé i quan dic més bé em refereixo més savi, bondadós, segur i just.
Per exemple, tinc gana, vull menjar però visualitzo el que menjaré ni més ni menys, i també visualitzo que tindrè ganes de menjar més però això només durarà un període determinat en el temps i immediatament posteriorment se'n passarà la gana de voler més del que necessito i per tant que haurè superat la gula. Si un fa aquest exercici de manera preprogramada o anticipada durants uns instants previs el fet de menjar, controlarà molt més fàcilment els seus desitjos i impulsos.
És convenient començar amb el menjar i això es pot extrapolar amb altres activitats com el dormir, la sexualitat, l'estudi, .....en definitiva no es tracte de reprimir necessitats ni tampoc d'entregar-se a ells, sinó de donar-los-hi el que necessiten amb mesura no fos cas que s'acostumin malament (mals hàbits), i fins i tot saber desprendre's d'algun d'ells per continuar alimentant-se de manera superior. Per exemple aquelles persones que practiquen el dejuni durant 24 hores a la setmana, quan les cèl·lules no s'alimenten del que un ingereix, d'alguna manera capta elements en el camp etèric i en l'aire que el permeten tenir certa sostenibilitat i un se sent més lleuger.
En definitiva, un pot aprendre a desenvolupar l'autodomini no només dels instints físics (menjar, descans i sexe) sinó també de les emocions i sentiments i també del pensaments, essent capaç per exeple d'aconseguir un silenci emocional i mental quan un ho desitgi. Com tot en la vida, si un vol ser un mestre en una activitat, cal practicar i a força de treball, temps i fe anirà aconseguint resultats que encara que siguin petits, poden ser molt significatius i si doten a la persona d'una certa serenitat i pau d'esperit, molt millor.
Finalment, m'agradaria comentar que per anar millorant la pràctica de la visualització cal que un sigui capaç d'observar-se, de manera que un es fa conscient que és actor i també observador a la vegada.
Salut i autodomini.
ESQUEMA
Fa 3 mesos
