Amor II: Principis i ideals per sobre de comoditats.

La imatge:

Un fill que pensa diferent de la mare en alguns aspectes.
La mare que pensa diferent que el fill en alguns aspectes.
Tot i així s'estimen

L'exercici o procés + explicació:

Reflexiona els trets que caracteritzen l'amor veritable.

Amor veritable

- Opina sense necessitat que li donin la raó
- Amb delicadesa i respecte incomoda perquè surt del paradigma de la comoditat per entrar en un nou estat de creences basades en la responsabilitat de la pròpia actitud independenment del que succeeix en lloc de sentir-se com a víctima o ídolatra.
- Aquesta incomoditat l'expressa davant dels seus familiars, amics, en els moments adequats tot i el risc que suposa una certa desunió aparent.
- Aquesta incomoditat suposa més que anar en contra de determinades lleis que les persones han creat, de crear-ne de noves i millors, més flexibles, i menys resctritives.
(Si aquest conjunt de creences estan basades en l'amor savi a la vida, té per objectiu millorar la societat, si estan basades en separar-se de la vida, té per objectiu involucionar a la societat i a un mateix).
- És valent en reqüestionar el que està bé o malament segons paràmetres, condicionaments socials, culturals, per substituir-les per noves regles basades en el respecte, i integritat.
- Aquesta incomoditat es pot comparar com aquell tennista que és dreta perquè li han dit tota la vida que s'ha de jugar amb la dreta, quan realment és esquerrà, fins que se'n adona i comença a jugar amb l'esquerra ja que es mostra manera natural, tot i les dificultats inicials (manca de força en el braç esquerra per exemple).
- Observa els pensaments i els sentiments en lloc de sentir-se esclavitzat per ells.
- Veu més enllà de les aparences.
- Se sent responsable de la seva actitud en lloc de sentir-se víctima.
- El que compte és la seva actitud en lloc del que realment li succeeix.
- Accepta les coses tal com són aportant la intenció que siguin millors, en lloc voler les coses com li agradaria de manera aferrada.
- Flueix i descobreix talents i virtuts per portar-los a la pràctica.
- Aprèn i admira i desitja el bé dels altres i de les qualitats que tenen.
- Se sent estimat abans que l'estimin.
- Sap que estem al mateix vaixell i cada acció, pensament i sentiment té les seves conseqüències.
- Tot i que tots sóm un, cadascú aporta la seva unicitat, els seus dons i en el seu ritme.
- L'amor no és incompatible amb els diners, sempre hi quan aquests es vegin com a eines per fer el bé a la terra.
- Sap que és bo tenir una quantitat de diner en circulació, sense que hagi d'estar aferrat a ell, sense que serveixi per contribuir en les desigualtats socials, que serveixi per fer inversions per una millor cultura. També sap que poc recomanable tenir pocs diners que converteixi a l'individu amb un paràsit de la societat, i en una persona dèbil. En definitiva veu el diner no tant com un fi, sinó com un mitjà per materialitzar i concretitzar idees, essent conscient que el més important són els bons ideals.
- No es queixa excepte que li posin les mans als ulls.
- Sap que la felicitat prové d'un sacrifici, renuncia, treball, més que en el plaer.
- Demana el que és just sense insistir massa.
- Respon a la crisi, sabent compartir coneixements, possessions i alegria, vivint amb menys coses externes, traient el millor de dins d'un i estimant la justícia i la puresa.
- Se sent mereixedor de la felicitat i la victòria raonable, per amor als altres, per amor a un treball ben fet.
- Respecte l'opinió dels altres, tot i això sap que sol exagerar i no sol ser molt important.
- No jutja per no ser jutjat.
- S'observa i observa la realitat amb encoratjament, i bondat en lloc de recriminació.
- La seva autoestima depèn del seu criteri i no de l'opinió dels altres.
- Allò important és la conversa interior, el que un experimenta i no tant l'opinió dels altres. Per exemple si un se sent bé jugant a tennis o parlant amb públic o tocant un instrument arribant a un flux mental, poc importa el que pensin els altres, el que importa és que s'ho hagi passat bé fent una activitat noble.
- Sap que el seu criteri serà verídic si és honest, íntegre i humil.
- Veu clar el camí a seguir.
- Sap que pretendre fer quelcom que no està preparat sovint es degut a una mala i insana ambició.
- Abandona el control a la vida, només observa els seus instints, pensaments, sentiments, sense condemna, amb amor i així i identificant-se amb Ell es controla.
- És creatiu i responsable de la seva situació.
- Estima primer a Déu que qualsevol altra persona, ja que d'aquesta manera sap que el seu amor encara que provoqui certes molèsties és estable, equànim i ben dirigit i intencionat.
- Sap adonar-se de les conseqüències de seguir determinats pensaments i sentiments per aleshores reaccionar i saber moderar-los i dirigir-los amb generositat.
- No té por, perquè estima.
- Actua en termes de m'agrada fer,...en lloc de en termes em sento obligat a fer,...
- Valora la integritat amb ell i els altres.
- Aprèn cada dia noves coses. Viu en el present i no en el passat.
- Distant envers les emocions i els pensaments, es col·loca en els pensaments i sentiments estables de llum i puresa.
- Va superant els deutes kàrmics, a partir de la reparació dels errors en forma de sofriments i també en forma de renúncies.
- Sent que els altres també formen part del univers i que el univers està dins seu, de manera que fins i tot els enemics els pot admirar i aprendre d'ells.
- Cada dia durant varis moments, destina un temps per meditar, o prenent consciència de la respiració per integrar la ment i el cos i anar desenvolupant la consciència intuïtiva.
- Varis moments durant el dia, es pregunta on té el cap, en el món emocional, mental inferior o bé el superior, per centrar-se en una consciència desenvolupada basada en el silenci i la veritat.
- Accepta el dolor quan arriba, amb respecte, amb ganes d'aprendre una lliçó i tornar-se més savi.
- S'identifica amb el vertader jo, és a dir, és a dir que va més enllà dels condicionaments socials, culturals i emocionals.
- En lloc d'evitar, reprimir o resistir determinades emocions o situacions difícils els accepta amb una actitud equànime i fa servir la força de les emocions negatives (sigui la ira, l'enveja, els celos, i d'altres) per expressar sentiments positius com l'empatia, admiració, bondat, respecte a través d'obres d'art, activitats científiques, exercicis físics, de respiració o d'altra tipus que s'encaminin a ennoblir la societat. D'aquesta manera un és capaç de purificar els seus centres emocionals i mentals, és a dir encarant aquelles parts d'un mateix que a un no li agrada de manera sàvia, constructiva i positiva.
- En la mesura que estima veritablement es converteix en més savi, i en la mesura que es torna més savi, sap estimar més profundament o significativament.
- Sigui en les amistats o en les relacions de parella, en lloc de preguntar-se que en pot treure de la relació, es pregunta que pot donar, quan i com. Les relacions es basen més enllà del gaudiment o la satisfacció a rebre i la por a perdre, sinó en el sentiment de gaudiment en el donar i en la por a no ser generós.
- Diu o vol ser el que els seus pares mai varen ser, perquè els seus fills siguin el que ell mai serà.
- Sap que depenent de l'actitud inicial envers a un marc de realitat que observa, aquesta s'acabarà adaptant en aquesta expectativa, per tant mira l'ampolla mig plena, perquè aquesta s'empleni més. Viu amb al paradigma de l'abundància en lloc del paradigma de l'escassedat sigui material i/o espiritual.
- Sap que tot té un preu o una feina a realitzar, sigui l'èxit, la felicitat, etc.
- En lloc de definir l'exit en funció del que pensaran els altres o bé en un resultat llunyà, el defineix partir de determinats objectius a curt termini relacionat amb ideals, d'aquesta manera té una sensació d'assoliment de manera sovint, d'aquesta manera ja se sent en possessió d'ells d'alguna manera, sent un cert gaudiment al finalitzar el dia en tant que ha treballat, de manera que no hi ha una separació. Si no hi ha separació entre el que un és i el que un vols ser perquè d'alguna manera ja és, aleshores hi ha unió, no hi ha un patiment innecessari, no hi ha una por perdre o no assolir. Això no vol dir experimentar un sentiment d'autocomplaença, sinó un punt de partida per continuar avançant.
- Un problema no existeix si un no el concep com un problema, sinó que el pot concebre com un fet sobre el que un pot o no voler treballar.
- Sap que la felicitat prové sobretot de la generació de sentiments autogenerats com el de l'agraïment per viure, per això cal ser humil i també tenir fe, i esperança en un futur millor.
- Per treballar aquests sentiments, de la mateixa manera que un tennista s'entrena cada una quantitat d'hores determinades, un a través de l'oració i la meditació treballa aquests sentiments per ser estable i equànim davant dels atacs exteriors.
- Sapo moderar i equilibrar els desitjos de manera que destina temps a treballar la naturalesa superior, sense eliminar la naturalesa inferior sinó servir-se d'ella.
- Perdona i sap perdonar-se. L'acció de perdonar-se implica un estat previ d'humilitat i reconeixement de la infricció d'algunes lleis, però aquest perdó és viable en la mesura que repara els mals ocasionats, en la mesura que treballa en la recte i atenta direcció. Dit d'una altra manera perdonar-se vol dir no menysprear-se, odiar-se, castigar-se, sinó respectar-se, estimar-se, premiar-se després d'un treball ben fet, acceptar-se com a ésser imperfecte per treballar per la perfecció. Si un es capaç d'observar-se en termes d'animació i atenció en lloc de premi i càstig, entra en el paradigma de l'observació en tant que observador i observat són la mateixa entitat, en lloc del paradigma del judici en tant que observador i observat són entitats diferents o separades. En definitiva, entra en el paradigma del amor i la saviesa, és a dir al de la consciència intuïtiva.
- Li agradarà que al final de la seva vida, ser vist com un bon model de persona, una vida lleial a ell mateix i el que el Creador espera d'ell (la seva intuïció), en lloc de fer la vida que els altres esperen d'ell i d'haver tingut el coratge d'expressar sentiments, emocions de manera positiva, ser un mateix, un bon amic dels seus amics, haver desenvolupat talents i qualitats a través de diferents activitats siguin esportives, intel·lectuals, socials, musicals i espirituals.
- Sap que el Creador, no vol que un es preocupi egoísticament d'ell, de la mateixa manera no vol que s'intoxiqui o digui mentides, sinó que tingui quelcom positiu a donar o almenys estar-hi predisposat.
- S'identifica amb els seus centres superiors i estar més preocupats de tenir un bon aura a través del sacrifici de la seva personalitat i desenvolupament de la seva individualitat que de tenir admiració, diners, prestigi, comoditats, etc. Valora més la bellesa de l'ànima per sobre de qualsevol altra.
- Si té realment motius, sap contradir aquell qui l'estima, aquell qui li dóna de menjar, aquell qui li dóna prestigi, diner, reconeixement, responsabilitat i protagonisme, amb amor, bones intencions, i bona direcció. És a dir, és valent.
- Sap que l'amor es troba en l'actitud de desinterès, de compartir, i respectar en lloc de posseir i imposar. És aquella actitud d'alegria per saber de la prosperitat en tots els sentits dels altres.